La pau dels daltònics

Un relat de: Fidel Català
Vas obrir els ulls a un món de colors, però la teva realitat estava dotada de tons grisos, en una àmplia escala, però sols de grisos. Vas trigar a adonar-te del detall. La mare es tornava boja, tanmateix et defensava a mort, per un altre cantó, el pare es creia que no entenies algunes paraules, o que t’equivocaves per fer-te veure. Passats els primers anys, i després de rebre alguna garrotada del pare maltractador, els vas fer entendre, ja amb paraules, que aquella ampolla que ells deien que era vermella, per a tu era d’un to lleugerament diferent d’aquella altra que ells anomenaven blava.
Sols quan el pare va fugir de casa frustrat per milers de culpes mai seves, sempre dels altres —segons les seves paraules—, vas albirar el tènue color de la llibertat i la pau.

Comentaris

  • Amb lleugera preocupació[Ofensiu]
    capficada | 10-11-2021

    Bona tarda, Fidel. Volia agrair-te el minuciós retorn al Repte Mirades i m'ha semblat que la millor manera era comentant un relat teu.

    En poques línies planteges moltes qüestions, i complexes: la dificultat social per encabir les particularitats, el patiment que genera un entorn familiar de violència, les projeccions en els altres... El final és fantàstic: tanca el relat precisament obrint la vida del protagonista.

    Qüestions que ja no veig tan clares: jo separaria amb un punt la posició de la mare de la del pare (davant de per un altre cantó). Al meu parer l'oració és massa llarga i realment hi ha dues posicions diferenciades. Per una altra banda, si el pare li pega, ja es veu que és maltractador. Això no treu que seria interessant reforçar aquesta idea, ja que també és la que et porta a concloure el relat, però d'una altra manera. I el mateix per a la fugida del pare i la caracterització que en fas.

    Ara t'envie el comentari amb certa preocupació... Veig per aquí comentaris molt durs. Només confie en què siga un joc que us porteu, al mode dels sirventesos medievals, i no estiga ficant-me en un bon embolic... ;)

  • Daltònics[Ofensiu]
    Endevina'm | 27-10-2021

    El daltonisme no és sols de tons grisos, també n'hi ha de colors selectes. Pots no veure els verds, però sí els vermells. I després està el daltonisme social, d'aquelles persones que no saben veure o entendre que no tot és del mateix color que ell vol fer-nos creure que són les coses. Així ho veig i crec que és una bona comparació amb el pare daltònic social.

  • Interessant [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-10-2021 | Valoració: 10

    Bon Relat, Fidel, una realitat punyent. Bon final. Pau i Llibertat.

  • Vós que foteu cara de gos.[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-09-2021

    Molt agraït pel seu comentari.

    Sobre qui és més pedant, millor que ho deixem córrer; sobre qui és més carallot, també.

    No hi veig cap mal en autocomentar-me, especialment si trobo comentaris que parlen de qualsevol cosa excepte del meu relat.

    Els adverbis acabats en -ment s'han d'usar amb parsimònia, teniu raó; però no és cap pecat usar-los. Poques vegades, però es poden usar.

    No m'atreveixo a ser corrector de català, però m'agradaria cridar l'atenció sobre l'última frase que heu sigut tan amable d'escriure: "No acceptaré que vos ho sigui més que no pas jo". Si em tracteu de vós, hauríeu de dir (potser) "que ho sigueu", a més, em sembla que "vos", com a tractament, porta accent.

    Seguim amics, no?

    Disculpi pel títol del comentari, és una rima típica del meu poble, farcit de poetes, i no me n'he pogut estar.

  • brevetat...[Ofensiu]
    Homo insciens | 26-09-2021

    A mi algunes coses m'agraden breus, d'altres no. Però en els relats no em molesta pas. M'agrada la contundència de l'última frase. Li dona el pes, i el sentit que pertoca a tot el relat.

  • Pedant i carallot.[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-09-2021

    L'argument està ben pensat; el desenvolupament, no,

    Potser t'has deixat emportar pel desig de brevetat, per això els personatges no estan ben descrits.

    Ets un pedant i un carallot; com a bocamoll ets imbatible, com a busca-raons també.

    Potser et podries fixar menys en la culta catalonoparla i més en la tècnica narrativa, tampoc és tan difícil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fidel Català

Fidel Català

10 Relats

51 Comentaris

8298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:


Ser dimoniet no és cap constant,
tanmateix, se'm fa natural,
la pena és voler ser dimoni infernal
per plantar-li cara al trapella, atacant
sense ser conscient d'estar protestant
com un animal...
cosa que potser no cal.
Si vols pots jugar-hi, això no obstant,
pots enfadar-te replicant,
però... jugant,
sense fer-nos mal.