Viure a ciutat

Viure a ciutat comença a ser una manera irracional de viure.

Jo visc lluny de cap capital, i quan em desplaço a una ciutat amb més de 10000 persones vivint amuntegades en carrers i pisos d'altura, em fan una certa angoixa i ho trobo antinatural, però me n'estaré molt de creure'm més llest que cap d'ells, que han triat una manera, per a mi, angoixant i il·lògica de viure.
Té els seus avantatges, està clar, sobretot en l'àmbit cultural, que seria allò que ens toca als qui estem per Relats en Català.

El meu cas em du a pensar que quan baixo a Barcelona, a l'estiu sobretot, m'entra un ofec que malgrat tot, no m'impedeix viure la seva vellesa arquitectònica. També està dins de l'àmbit cultural l'arquitectura, oi que sí? En força casos, com en tot àmbit, hi ha uns edificis que semblen fets per pirates i que fan feredat de veure. Cosa que em du a pensar com hi viuen els seus inquilins.

Bé, qui sap si és per això que quan vaig a la capital, sento llàstima per tota aquella gent que respira aquell aire tan «tangible» i en observar-los dissimuladament, els veig unes faccions pàl·lides, o esgrogueïdes, la dels autòctons, no em fico amb els orientals que la visiten en grups sota uns paraigües per amagar-se del tòrrid sol.

I clar, arribo jo, amb el meu to de pell més bru, sense ser un bru de platja, però més adobat que el to facial dels de ciutat, diria. I em fa tot l'efecte que la meva manera de viure està més d'acord que no pas la seva.

De fet, no m'hauria de fer sentir estranys. Em reconec transitant aquests carrers, ja que de petit i de jove, vaig viure en aquesta ciutat nostra capital històrica, i no me n'avergonyeix gents, ni en faig mofa, perquè encara me'n sento de barceloní. Tot i que fa cinquanta anys que vaig marxar, en tornar d'allò que abans fèiem els nois, la mili.

I certament, l'apel·latiu Can Fanga, em fa una certa rabieta. Quan a casa estant, als vespres plou per on visc, i els quatre carrers que l'ajuntament no vol asfaltar (perquè hi ha pocs veïns que paguin contribució) s'omplen de fang, penso en aquest apel·latiu (aquest seria el mot correcte?) em demano qui té més fang en els seus carrers. Cosa que em du a pensar; com un detall històric pot mantenir en l'imaginari d'alguns un topònim (no deu ser aquest el mot correcte) popular que no té res a veure amb la realitat actual? Els pobres de «Can Fanga» d'ara, no tenen gaires carrers sense asfaltar i quan els plou, ja no s'omplen de fang, com ho feien a finals del segle dinou. I el 90 % dels seus actuals habitants, desconeixen d'on ve aquest malnom.

Potser són poc llegits! Però mai babaus, o no tots ells!
I dit tot això, crec que en aquesta pàgina, a tall literari, hauríem d'evitar brometes de caràcter groller quan no estan inserits en un diàleg que sigui groller en la seva més àmplia descripció del personatge. (Per sobre de tot, en el nostre fòrum), perquè si no, és l'opinió i la parla de l'autor/a, i això diu poc d'ell/a.

Bé, baixo a comprar el pa, i no, no visc a Arbeca.