Venus Afrodita

Un relat de: Ginebreda
Entre bastidors, la Carmeta de Cal Quet tremolava de fred i de nervis perquè aquell diumenge debutava.
L’Apol·lo, el ballarí cubà que també formava part de la companyia, l’animava:

- Vinga, dona, ja veuràs que t’aplaudiran molt. És el primer dia; si no et saps la cançó, mou la boca i nosaltres et taparem.

Amb “nosaltres” es referia a la resta de l’elenc; dos ballarins més, tres coristes maduretes, un il·lusionista i una parella d’Olot que cantaven copla.

La Carmeta, feia uns dies, havia anat a Santa Maria del Mar per posar un ciri a Santa Rita, demanant ajuda, perquè de cap manera volia tornar al poble verge, sense marit i amb una gàbia buida. La nit de noces, el xicot la va deixar sola a la fonda del Raval i, l’endemà al matí, es va presentar amb un senyor, s´endugué la maleta, digué que se n’anava a França a fer uns negocis amb l’amic i que ja tornaria.

Va ser llavors quan ella obrí la finestra i tot sanglotant, deixà anar el periquito que havien comprat a la Rambla.

L’amo de la pensió, en veure-la tan plorosa, li digué:

- No cal que marxis, maca. Mira, tinc una companyia de varietats. Si saps cantar i ballar una mica, puc mirar que hi treballis. Precisament, la vedette s’ha quedat prenyada i encara no he trobat ningú.

La Carmeta no s’ho havia pensat dos cops. L’home li va ensenyar on havia d’anar a emprovar-se i, a la tarda, al menjador de la fonda, ja assajaven.

Ara, estava a l’escenari del cine Versalles, que era ple de gom a gom, perquè, en acabar la sessió doble de cinema, feien espectacle de varietats.

Quan per fi van descórrer el teló, la noia ja estava més tranquil·la perquè s’havia senyat, duia la medalleta de la comunió i unes petxines de paper li cobrien els pits sobre les malles color carn.

L’Apol·lo i els altres, tot ballant, li anaven traient els vels que l’embolicaven.

Mentrestant, la Carmeta de Cal Quet, remenant els malucs, cantava amb picardia la tornada:

Jo soc Venus,
Afrodita,
la més bella,
“señorita”.

Comentaris

  • Entretingut i trist[Ofensiu]
    fesolmenut | 22-01-2024 | Valoració: 10

    al mateix temps.

    Ens fas passar pel davant les expectatives de la protagonista del relat, les desil·lusions i l'acceptació de la sortida que li queda. Molt bona la contraposició entre ballarina de varietats i la medalla de la comunió. Li dona encara més força al relat i a la caracterització del personatge. I finalment rebles el clau lligant-ho amb el tema del mes. Molt bo, Ginebreda!

    Molta sort al concurs i bons auguris també per tu!

    PD: moltes gràcies pel teu gentil comentari a Fars en la foscor. :)

  • Bona descripció d'Afrodita. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-01-2024

    Un bon relat que ressalta tota l'acció de la vida, quan van passant els anys. És la Carmeta la protagonista, que se sent amb bona picardia.
    Sí, que va cantar bona tornada, que realment m'ha agradat molt.
    La retronxa està molt ben encertada.
    Enhorabona, Ginebreda i endavant. Que tingues sort.

    Molt cordialment.
    Bona nit.

    Perla de vellut

  • Ostres..[Ofensiu]
    kefas | 08-01-2024

    .. acabo de penjar un relat amb l'Afrodita de co-protagonista. Espero que no em demandis per plagi. Ets única, com les altres relatores úniques que també volten per aquí, en bastir relats que, com un riu de suau corrent, et porten cap al desenllaç sense colpejar amb cap roc.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Fidel Català | 08-01-2024

    Molt ben trobada aquesta mirada a les divinitats, no totes han de ser celestials, algunes trepitgen els carrers cada dia.
    Et felicito, escrius fàcil i entenedor, cosa que agraeixo, que amb alguns relats he d'agafar el diccionari de simbolismes per entendre'ls!
    Sort en el concurs.

  • En periquito[Ofensiu]

    Un relat curt però intens!, que en fa viatjar a un temps de quan el Raval era el Raval i la Rambla era la Rambla. Temps de caire nostrat on la gent es reconeixia com a part integrant del que era la Barcelona dels cinemes i els teatres. I si a més a més ho fas amb una història de vodevil la partida ja està guanyada. Em refereixo ha haver-te guanyat l'apreciació dels teus fidels llegidors.

  • Comença la vida.[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-01-2024

    Un relat molt més dur del que sembla a primera vista; parla d'abandonament, de desil·lusions, de vergonya, d'esforç per sobreviure.
    Molt ben trobat l'episodi de la fugida del canari, l'entenc com la pèrdua de la innocència i el començament per guanyar-se la vida i ser autònoma, encara que sigui fent de striper.
    També m'ha agradat això de la parella d'Olot.

  • Sentir-se...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 05-01-2024

    una venus és la conseqüència de tenir una bona autoestima. Un relat molt original i encertat Ginebreda.

    Molta sort.

    Rosa.

  • Agraïda i molta sort[Ofensiu]
    Nua Dedins | 04-01-2024

    Gràcies bonica Ginebreda pels teus comentaris al meu relat 'Aspirant la vida'. També escrius molt bonic i et desitjo molta sort en el concurs. Sempre endavant i sobretot, sempre cavalcant pels nostres somnis! Molt bona màgia de Reis amb nous relats.

  • Realitat submergida[Ofensiu]
    aleshores | 04-01-2024

    Ens transportes al món aquell de cartró pedra, de mentida, on les aparences manaven sobre una realitat submergida. El món del nacionalcatolicisme, podríem dir anys 50. Silencis i repressió.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

30 Relats

134 Comentaris

5952 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL