COMENTARIS EN EL RELAT D'UN MATEIX O ELS AUTOCOMENTARIS – UN ASSAIG AMB GANES DE FER PENSAR

Un relat de: Fidel Català
COMENTARIS EN EL RELAT D'UN MATEIX O ELS AUTOCOMENTARIS – UN ASSAIG AMB GANES DE FER PENSAR

 

Vaig a fer una cosa que mai no he fet, escriure un assaig sobre els comentaris en un relat fets pel mateix autor/a. Bé, no ho he fet mai abans publicar en el meu perfil un assaig, sols he penjat poesia barata de la meva. Sé que m’exposo a atacs virulents, a lloances amagades, i enveges tributàries. Però m’agrada fer l’exercici.

1 - Fem literatura?

Partirem de la base que aquesta hauria de ser una pàgina literària, i que la funció dels comentaris en un relat haurien de ser això. A banda de dir que t’agrada molt com l’has escrit i tota la pesca que solem fer quan un altre relataire ens agrada, també hauríem de fer-li veure aquells petits detalls erronis, o de tecleig, que el seu relat ha patit en ser publicat.

Rebre crítiques ens ajuda a créixer, però discrepo de les crítiques per fer mal que no aporten res de positiu. Haurien de ser fetes amb tacte i esperit creatiu per fer créixer el relat, no per ensorrar l’ego de l’autor, que tots en tenim un. Tampoc entenc l’excés de sabó, o passar el raspall d’una manera notable. Ho veig poc imaginatiu i de falsedat prou evident, amb finalitats poc clares.

2 – Llibertat d’expressió

Està clar, i vagi per davant de tota polèmica, que cada un ha de ser lliure de fer allò que millor li plagui, en el seu espai personal i en els seus relats. També hauríem de posar a la balança que tothom pot opinar que no li agrada la forma com utilitzes el sistema per augmentar el teu comptador de comentaris, quan la meitat són de l’autor i no són comentaris literaris, de l’estil —T’estic molt agraït pel teu comentari... i no saps com t’ho agreixo... gràcies per llegir-me... i altres de similars que no aporten res al relat.— Ho escric en masculí, però no és un tema discriminatori de gènere, és com em sento més còmode escrivint.

3 – La psique de cada un

També cal tenir en compte la diversitat de mons personals que compartim en aquesta pàgina, i que pel fet de no veure’ns les cares, no les sentim ni ensumem. És evident que alguns relataires tenen problemes psicològics, mentals, físics, personals d’autoestima, etc. Hi ha moltes i diverses problemàtiques personals que no es veuen reflectides quan escrius... o potser sí que una mica es veuen. Posaria exemples, però millor que cada un, si li sembla bé, expliqui la seva problemàtica. No em tocaria a mi exposar a aquells que jo sé que les tenen i conviuen amb elles cada dia. Jo mateix tinc un problema de dualitat força complicat, però miro de portar-lo d’una manera socialment acceptable.

4 – Sobre els exemples

Ara no sé si vaig ser jo qui ho va dir, però si no vaig ser jo, ho signo igualment. Algú, o jo, va posar un exemple d’una relataire que tenia cent o més cometaris, i cap era d’ella. Ni un de sol. Algú va argumentar que una flor no fa primavera, però puc compartir, ja que fa anys que la volto per la pàgina, que quan aquella autora feia comentaris i els rebia, allò era el més normal, entre tots els relataires. Uns amb més sort que altres; tot depenia de la dedicació de cada un. I quan algú li responia en un relat propi per agrair-li el comentari, però no en feia cap en un d’ella, sempre rebia algun comentari en el fòrum demanant-li que si esperava que aquella autora tornaria per llegir el seu comentari. Bé, sobre aquest punt no calen gaires més comentaris; els costums canvien, ho sé, però aquells eren més diversos, i la feinada de comentar a altres relataires rebia el premi de rebre comentaris en el teu relat. Personalment, ho trobo més just, socialment parlant. I també personalment, per la salut de cada un i la compartida.

 

No vull allargar-me més.

Sols fer veure que també hi ha, en el fòrum, els autors justiciers que defensen la llibertat d’actuació i opinió, i que blasmen amb paraules poc agradables, i fins amb insults tous, per no fer gaire mal, i alguns cops amb un enfocament erroni, com dir-li a un relataire que és “hipòcrita” i no saber-ne exactament el significat, ja que no encertava l’adjectiu precís o correcte —no seré jo qui li digui quin era—. Ni jo tinc tota la raó, ni ells són deixebles de la veritat oculta i certa. Aquest és un exemple, però no va per aquell autor en particular res de personal, que me l'estimo molt i li agrada que de tant en tant li digui carallot.

Però he vist pel fòrum, defensar —i em sembla penós— actituds de llibertat amb paraules dignes d’un dictador, que ell sí que té la veritat i certesa absoluta, de defensar la veritable llibertat d’actuació dins de la pàgina. O defensar la dignitat d'un autor en particular, quan aquell autor ni ha piulat.
Defensar als altres és lloable, però menystenir als qui suposadament han ferit a altres no et deixa en una molt bona posició.
Cal tenir-nos més respecte, i amb això crec que sí, que ja tanco.
 

Tanco (ara sí)

El respecte ha d’anar per davant de tot, i el respecte per un mateix és important, també. Si algun company se sent molest per certes formes d’actuar, està bé que ho digui, ja que ell també pot estar patint alguna singularitat de la psique i viu en altres realitats que alguns no entenen com acceptables.

I aquells prepotents —aquest sí que no en fan cap llàstima ni crec que sigui necessari defensar-los ni encobrir-los—, que responen imposant criteris als seus ulls de veritat irrefutable, que es guardin la seva opinió per al centre d’amics més íntim i s’ho facin mirar.
Que si jo soc enginyer, que si jo psicòleg, que si jo editor... a cagar a la via!

 

Si heu arribat fins aquí, us felicito, no crec que ni jo ho hagués fet. Segurament m’he deixat coses en el tinter, però si se m’acut alguna cosa més, no em faré "autocomentaris" en el meu relat, faré un segon capítol d’aquest assaig, ja que espero que les vostres opinions m’obrin els ulls a noves visions de la realitat oculta que no sé veure.

 

Bon any encara pandèmic.

 

 

Fidel Català i Transparent (algun dia us diré quin és el meu nom real)

Comentaris

  • Bons comentaris[Ofensiu]
    brins | 11-07-2021

    Fidel, m'ha fet gràcia que diguessis que algun dia diries qui ets.
    Vols dir que fa falta? Jo, almenys, ja m'ho imagino,
    però estigues tranquil, no ho diré a ningú....
    Que passis un bon estiu!






    .


    ..

  • Valentia [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-07-2021 | Valoració: 10

    M’ha semblat un relat ple de sinceritat i, sobretot, de valentia. Dic valentia perquè tothom no és capaç de fer un auto exercici, una autoavaluació o parlar de nosaltres mateixos i les nostres actituds. Crec que tens molta raó amb tot el que dius i també reconec que és difícil la crítica objectiva. I, cadascú té el sèu punt de vista i cal que es respecti. Sigui com sigui, anirem escrivint, anirem llegint i continuarem comentant. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Això no és feisbuc, oi?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-05-2021

    Abans no existia el carallibre, i per això el fòrum servia de catalitzador dels comentaris. Ara, acostumats a la manera fer d'altres xarxes, on es pot respondre en el mateix missatge, aquí es fa servir un succedani del sistema, i alguns relataires contesten comentaris en el seu propi relat, cosa que en els inicis, de quan jo vaig començar a publicar per aquí, l'any 2007, autocomentar-se estava molt mal vist, per tothom.

    Però aquells dies han passat a la història.
    El cert és que, si algú s'autocomenta per engrandir el seu comptador de comentaris, que s'ho faci mirar, alguna cosa no rutlla en el seu caparró.

    Personalment sempre preferiré comentar un relat de l'altre relataire que m'ha comentat, i esperaré un comentari d'un altre relataire a qui he comentat, abans que comentar res en el meu relat.
    I com a tercera opció, el fòrum s'ha d'utilitzar, que ha tingut temporades molt avorrides. Ara per sort, sembla més animat.

    Tot són èpoques, la cosa és ser educat, com deies tu, i respectar-se mútuament.

    I sobre si fem comentaris literaris, per això ja et tenim a tu, amb les teves correccions esporàdiques.

  • Per pensar-hi?[Ofensiu]
    Prou bé | 25-05-2021 | Valoració: 9

    Els darrers dies he anat sorprenent-me en veure el que hi ha arran els comentaris/autocomentaris.
    De primer, Fidel, crec que has fet una bona exposició de com ho veus. (Ai! Això seria passar el raspall?)
    En segon lloc... és que jo ho veia tan senzill quan vaig començar a participar! : Llegeixes un relat, un poema, un haiku, un pensament, una reflexió un "estirabot" ...tant se val. I resulta que el que has llegit t'ha "dit" alguna cosa. I tens l'impuls de fer-ho saber al relataire (si t'ha agradat, emocionat O t'ha fet pensar i li ho dius, també seria passar el raspall?)
    En tercer lloc sí que crec que a més de "passar el raspall" està bé fer petites aportacions literàries O de contingut segons el que has entès (subjectiu) del que has llegit.
    Finalment, el més enrevessat, per mi, del debat : el concepte d'autocomentari i per a què?. He llegit diferents intervencions en aquest debat i fins i tot he vist que hom ha creat una comissió en base als set pecats capitals! Segur que tot té una explicació i està justificat però... perquè si algú fa (O em fa) un comentari a alguna cosa que ha llegit no es pot (no puc) dir que se'n (en) pensa (penso)?
    (És clar que l'objectiu no hauria de ser mai fer molt grossa la bossa de comentaris que, d'altra banda, algú em pot aclarir de què serveix tenir-ne molts ? Tens algun reconeixement especial, algun premi ?
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Fidel Català

Fidel Català

13 Relats

80 Comentaris

11907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:


Ser dimoniet no és cap constant,
tanmateix, se'm fa natural,
la pena és voler ser dimoni infernal
per plantar-li cara al trapella, atacant
sense ser conscient d'estar protestant
com un animal...
cosa que potser no cal.
Si vols pots jugar-hi, això no obstant,
pots enfadar-te replicant,
però... jugant,
sense fer-nos mal.