horitzons

"Rumbegen molts vistoses
en el cam, les roselles"

Gallaret al nord,
i al sud, rosella;
tota vermella
-femella
del blat-
ets la flor
més bella
que llum
assoleja
a triar, del camp.
Amb tu s’emparella
bonica poncella.
Rojor et capdella,
i et talla corbella.
Malhaja l’instant!

No són gaire lluny,
i són més bonics,
quan el roig els acompanya.

Rosella de foc
fredor de lluna
primavera de goig
i de dolor.

La terra nua
vesteix el color
de sang que muda
la cendra a passió
la serp vençuda
a drac guanyador.

Rosella de foc
catifa d'espurnes
de fèrtil dissort.

Roselles, guspires d’un foc primaveral
que esquitxen el verd que arreu senyoreja.
Somriu el vianant que passa de passada
mentre recorda moments que de petit vivia,
anècdotes de jocs i meravelles, curiositats.

Delicades són si es fan als marges;
si als sembrats, actrius de melodrama.

Ara, de gran, quan els silencis rumien,
en contemplar-les em sobta la lletania:
frare, monja o caputxí?

Roselles, guspires d’un foc primaveral
que esquitxen el verd que arreu senyoreja.
Somriu el vianant que passa de passada
mentre recorda moments que de petit vivia,
anècdotes de jocs i meravelles, curiositats.

Delicades són si es fan als marges;
si als sembrats, actrius de melodrama.

Ara, de gran, quan els silencis rumien,
en contemplar-les em sobta la lletania:
frare, monja o caputxí?