Aigua

Tothom l’havia vist algun cop sota el seu paraigua negre, però ningú no hi havia parlat mai. Els més vells la recordaven des de temps immemorables, tot i que la gent la defugia des que algú l’havia titllat de malastruga perquè només es deixava veure els dies de pluja. Des d’aleshores s’havia anat aïllant paulatinament i les seves passejades per la contrada eren cada vegada més escasses.

Quan la sequera va assotar el lloc i els mesos es van anar succeint sense ni una sola gotellada, el poble en ple va escorcollar fins a l’últim racó de la zona per localitzar-la. D’ella, només en van trobar el paraigua negre esparracat arran de la riera dessecada.