Capolls

Magnífic poema, Fidel! Una veu descriu el que se’ns, el que mires, el que hauries de mirar i fer. Frases breus en un poema de contingut intens. Una forta abraçada.
Aleix

Bon dia,

Gràcies pels teus comentaris i Gràcies per la disculpa que m' has enviat.

Per altra part el teu relat és molt maco i molt entenidor.

M' agradat molt llegir-lo!

Una abraçada

Noia Targarina

Comprenc garcia que vostè viu a tocar del riu, que el mar l'angoixa i que fora del riu no hi veu res més, i que quan algú esmenta el riu, es deu pensar que li estan tocant alguna cosa de la seva propietat.
Doncs no, la paraula "galatxo" en aquest poema no hi escau de cap de les maneres, la seva visió poètica, en aquest cas, està molt minvada.
No li explicaré el poema, però no veig que algú que viu tancat en si mateix (ara sí que parlo del poema) tingui res a veure amb algú que viu enfangat en un galatxo. Potser un dia faré un poema parlant de qui viu en un galatxo i no veu més enllà de la riba del riu. Espero que l'entengui millor.
Amb total cordialitat, com diu la nostra amiga.

Hola, bona vesprada Fidel: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "Passejant per les estacions". Em dius que és "tendre" i que en l'últim vers hi ha la frase de: "diàriament i senzillament". No t'agrada molt.
Realment portes raó, que són paraules que acaben per "ment". I hi ha una repetició.
Ja està publicat i així ha quedat.
Cordialment.

És un relat molt maco.

Salutacions,

Noi Targarina

I hi veig el neguit que mostres en els darrers comentaris del fòrum, tots vivim dins del nostre capoll, i sortir a treure'n el nas, ens fa mandra, tan bé com s'està en el nostre petit reducte de pau i tranquil·litat.

Gràcies per fer-nos veure coses tan visibles, però que ignorem

Llegit el teu comentari.
Salutacions.

Però en aquesta ocasió o crec necessari. Vull deixar constància que els dos comentaris anteriors de la noia targarina estan fets amb mala llet.

Jo li he comentat que tenia un relat duplicat i ella em contesta que no, i que no és culpa seva si la pàgina li duplica. Quina barra!

Ara ja ha esborrat un dels dos, així pot semblar que dic mentida, per això us penjo aquesta foto on es veu clarament que tenia dos relats iguals a la llista seva, i que ara ja sols hi ha un, ara mateix sí,potser també esborra el que queda.

La foto la podeu ampliar per veure millor com estaven les coses fa una estona.



No vull quedar com mentider.

Bona tarda,

Ho sento no m' ha agradat el teu relat.

Jo crec que tindries que descripriure més i així s' entendria més el teu poema.

No t' ho prenguis tan malament ! no ho he dit en to d' ofendre!

Ho he dit per què milloris la teva manera d' escriure res més!

Una abraçada

Noia Targarina

Hola, Fidel: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu relat "Un estranger extravagant". M'alegre que t'haja agradat.
Salutacions.

Hola Fidel. Ja et trobava a faltar. A no ser que tinguis un altre pseudònim que jo no conec.
Mira, faig referència a totes les guerres que hi ha hores d'ara encara que no els hi posi nom. I a totes les crisis humanitàries, èxodes, morts a la nostra mar, camps de refugiats...
Però és veritat que sense nomenar-la, invoco al meu escrit la possibilitat d'una nova guerra d'abast incert.
És la història de la humanitat quan es deixa de banda la humanitat per esdevenir bèsties depredradores i supremacistes. Des que el món és món...
Ben retrobat i permete'm
Amb total cordialitat

Llegit. Interessant i suggerent. Anima a créixer.

El poema m’agrada. Estàs tancat a dins teu i no en vols sortir. Sents la remor del riu i de les branques. Si sortissis potser no tindries por.

El que no m’agrada es la paraula “capoll”, ni en castellà tampoc. No sé si el sinònim que et proposa el senyor Garcia seria el adequat. Però jo posaria poncella, closca, crisàlide...no sé. La paraula capoll no m’agrada ni per la sonoritat ni perquè amb recorda una manera poc fina d’anomenar una altre cosa. És la meva opinió. Espero que no et molesti.

A Catalunya només hi ha un riu, l'Ebre; altra cosa són rieres, barrancs i barrancots.

La teva poesia no està malament, està bé. Si substituïssis la paraula "capoll" per "galatxo", encara estaria millor.

Com que no has vist un riu en ta vida, no saps que vol dir "galatxo". No t'ho retrec.

És dins teu? Si és així escolta bé, potser és música! Un poema que m'ha despertat molt bones sensacions.
I...amb total cordialitat, agraeixo que l'hagis compartit!