Balada de l'últim alè

Un relat de: Fidel Català

En el carreró central
d'un poble de mala mort,
dos pistolers s'han trobat
per desenterrar la destral.

Desenfunden les pistoles
se senten trets
a torts i a drets;
si ets gat ni mioles.

Un diu protegir la noia indefensa,
la noia que s'ho mira incrèdula
des de la porxada s'ho mira atònita,
però no gosa dir realment què en pensa.
(-Aquest babau s'ha ficat,
on ningú l'ha demanat.)

Cau castigat l'infractor verbal
que amb paraules ha ferit
de forma poc magistral,
de la noia, l'honor i l'esperit.

Però encara hi ha una darrera bala
la del moribund dolent caigut a terra.
A sang freda no s'atabala,
dispara, i no erra.

La noia surt corrents
per guarir al bonàs malferit,
-ningú s'amoïna de curar els dolents-,
mentre que el bo morirà en un llit.

Tant se val on acabis enterrat
ni on deixes caure l'últim alè.
Tampoc no importa qui l'ha cagat,
ni cal saber-ne el perquè.

Quan l'última paraula s'ha signat,
en el fet de morir matant, quin sentit fas valer?






Epíleg

A les pelis de l'oest americà, la noia del bar, que és bonica, però dolentota, sempre acaba besant el bo moribund. Però també és bo saber que aquell bo, potser no era tan bo, ni el dolent aquell ser tan menyspreable. Tots tenim llums i foscors, i voler ser el paladí, és tan sols afegir-se una màscara més. I de màscares, tots en tenim una, o més, com jo mateix. Un altre tema és no voler-se reconèixer quan la dus posada. O allò altre que potser encara serà pitjor, no saber-se reconèixer...

Comentaris

  • On és l'apuntador?[Ofensiu]
    kefas | 01-04-2021

    Si és que ha sobreviscut, m'agradaria conèixer l'opinió de l'apuntador.

    Les sis bales del tambor
    dispara el dolent malvat
    mata al bo, la noia, el gat
    i també al apuntador.

  • Mirada.[Ofensiu]
    SrGarcia | 27-03-2021

    M'agrada aquesta poesia amb estrambot.
    De fet, m'agrada més l'estrambot que la poesia.
    Els versos podrien semblar una glossa èpico-burlesca amb una moral final.
    L'estrambot trobo que és una reflexió molt seriosa sobre els estereotips i la identitat.

    Recordo la dita "coneix-te a tu mateix". Com ens podem conèixer si no ens podem veure ni les orelles? Ens veiem les orelles al mirall, ens trobem a la mirada dels altres.

    Potser la noia era un mirall, potser el difunt es volia reconèixer en els seus ulls.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: