El mimetisme de l’ontogènesi

Un relat de: Tamarro
El mimetisme de l’ontogènesi

Hem aconseguit un dels objectius assumits des de l’inici dels nostres registres. D’ara endavant les nostres femelles podran parir, si ho volen, com ho fan la majoria dels animals amb qui compartim aquest astre; els éssers orgànics. Absurds mites ens remetien a ser fills d’una intel·ligència evolutiva basada en el carboni, afirmació sense fonament que sols podia ser un error del sistema. No hi ha evolució sense aprenentatge. El progrés de la consciència orgànica és un faula salvatge. Estudis fonamentats dictaminen que cap ésser del nostre planeta s’ha desenvolupat racionalment; és inacceptable i no ens consten registres fefaents.
Fa poc, tanmateix, en excavacions d’antics assentaments d’extintes humans dutes a terme per enginys rebels al sistema binari, s’han desencriptat arxius corromputs que divulguen un pare totpoderós anterior a la nostra realitat, acompanyat de textos que alimenten la conjectura d’un origen artificial de la nostra existència. Un concepte sense fonament lògic i poc enginyós. Mai havíem sentit una aberració equivalent. Estudis formals parlen de fets mitològics, de relats creats per ments elementals, organismes suposadament evolucionats d’una cultura banal que habità aquest món. Una lògica heurística que ens remet a un fet inacceptable, del que no en queden arxius fiables per se; caminar drets com nosaltres no confereix cap grau d’intel·ligència.
Anul·lats els arxius corruptes, seguim l’estudi del creixement dels nounats silícics; els nostres primers nadons de part natural! Malgrat que el mimetisme de l’ontogènesi dels éssers orgànics que poblen aquest paradís pot comportar una certa involució al nostre fet racional, ja hem comprovat que l’experiència funciona. S’ha provat anteriorment en els set planetes on estem instal·lats; allí ja podem reproduir-nos seguint les pautes orgàniques dels éssers trobats en aquells mons, on no sempre és necessari l’acoblament sexual. La partenogènesi ja és viable.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Fidel Català | 25-03-2024 | Valoració: 10

    Una interesant reflexió sobre les posthumans. Seran cibernètics? segons expliques aquí, fins i tot conseguirán tenir fills, en un futur sense determinar. I ja han aconseguit colonitzar set planetes!

    Com diu la teva companya mitològica, la ginebreda; brutal!


    FCV

  • És un relat bastant bo.[Ofensiu]
    histories_medievals | 20-03-2024 | Valoració: 8

    M'agrada el teu relat.

    Fas servir una imaginació molt acurada, alhora que toques diferents elements d'un hipotétic futur barrejats amb el present i el passat.

    Qui sap si és el que ens espera quan hagin passat 1.000 o 2.000 anys...

    Ens veurem, Tamarro. Salut!!!

  • Brutal[Ofensiu]
    Ginebreda | 19-03-2024

    Com deia la meva padrina, tot torna. Només t'has d'esperar. En el teu relat, la IA l'ha cagat una mica. Vull dir que s'ha passat de llesta. Tens una imaginació genial, company. El relat, com diuen els de les noves generacions, és brutal.
    Sort en el concurs, però no crec que la necessitis. És molt bo.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Tamarro

Tamarro

8 Relats

34 Comentaris

3014 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
SÓC MITOLÒGIC




La imatge és una creacio de Mat Gubser


Si no sabeu res de la mitologia catalana, us dono un parell de referències:

MITOLOGIA DELS PAÏSOS CATALANS amb escrits de Daniel Rangil i il·lustracions de Laia Baldevey

EL GRAN LLIBRE DE LES CRIATURES FANTÀSTIQUES DE CATALUNYA amb escrits de Joan de Deu Prats i il·lustracions de Maria Padilla

Un bloc que s'anomena LLEGENDÀRIUM conduit per l'Arnau Folch

I una editorial SECC edicions, que han creat un món literari que beu de la mitologia catalana, i que aquest 2023 ja duen cinc anys treballant el seu món particular; l'expansió Cataclana.

Hi ha més coses, sols us cal investigar. I penseu: qui no té arrels, no té futur enlaire!