El carreró dels dies

El carreró dels dies

És estret i humit
el seu pedrís.
Solitari temps de pluja
que ens retorna
amb l'enyor de dies més brillants.
No saps si podràs reviure'ls.

Els dies passen en el carreró
iguals els uns als altres
amb la mateixa humitat,
d'aquelles gotes de pluja...

I veus caure les pàgines
d'un calendari que grogueja,
sense cap anotació,
sense cap record descuidat.
Avança solitari de paraules
en el carreró dels dies.

Lleva't la mordassa i crida,
surt al balcó i mira.
Allí el tens, persisteix
igual, el carreró segueix
desocupat.

Ja ni l’aire el transita.

No cal picar de mans,
els dies són lletanies,
quan la pluja ens plora fang.





L'he tornat a publicar per culpa dels comentaris rars. Prefereixo esborrar-los esborrant el poema original, però penjo els comentaris fets fins aleshores.

de vianant,carrers i més [Ofensiu]

Urkc-Eduard | 17-03-2021 | Valoració:
mercès per la teva visita, i al Sr. Garcia per ser un entrellaçador de mons.
Carrers que s'emmusteixen, i llueixen i desllueixen el nostre pas terrà. Aquest pas, lent, agosarat, prudent, que a la fi, en una estranya simbiosi, carrers i vianants es fonen irremeiablement.

La companyia.[Ofensiu]

SrGarcia | 12-03-2021
Una bona metàfora la de comparar els dies amb un carreró humit i desert.
Malgrat que hi ha un moment de crida a l'acció, la poesia acaba amb tant desconsol com ha començat.
Per la temàtica m'ha recordat la poesia de l'Urck-Eduard, també publicada avui.

Breu [Ofensiu]

El poeta | 11-03-2021 | Valoració:
Un carreró solitari, que és reflexe de la pròpia vida, quan les coses no són sempre igual i van canviant amb el temps.

Carreró oblidat.[Ofensiu]

PERLA DE VELLUT | 11-03-2021 | Valoració:
Vaja, quina descripció molt apropiada d'un carreró que pel pas del temps cada vegada se sent més buit. Ni l'aire el transita. Té molta rítimica i molt apropiat a la societat.
Saluts...