et rellegeixo i m'agrada i em sorprèn. Com poema llegit de nou, no sé com, avui precisament he arribat fins aquí, navegant entre els deixants dels bites que ens vàren apropar, que ens han allunyat... i d'on ens hem allunyat.
En quin punt vàres deixar els teus mots? són dolços d'escoltar, si algun dia els reprèns, avisa'm, que m'agradarà molt rellegir-te i retrobar-te en forma (sub)binària.
Un petó de mare de la teva-nostra filla.

has fet una esplèndida crònica, un record per rellegir i remirar amb els anys, hehehehe perquè esperem que en passem molts per aquí plegats!
va ser molt especial, certament, per mi que hi era a mitges (l'altre meitat meva era amb el meu alter ego de mesos que plorava per allà de sentir tanta escandalera :) i veritat que ens vàrem saludar de lluny i finalment no vàrem poder xerrar, en fi... veure't i ser present ja ho és tot, i venint de tant lluny.... mira que jo visc a 2 carrers del glop, lo teu té mèrit!
gràcies de nou per tenir-me present i per venir de les terres del sud, i pel magnífic testimoniatge.
fins sempre, i arreveure!
atram

Quan aquestes pàgines
d'estol virtual
ronden anàrquiques,
on desapareix un gual,
i les paraules
ja no són buidades
de so pronunciat
imagina... vigila
que per alguna banda
se n'hauran jugat!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

per entrar a una comunitat de relataires. L'enllaç de la narrativa amb el cinema (cosins germans) avui dia sembla inevitable (i enriquidora!) per a les ments inquietes per eixamplar les possibilitats de la narrativa. A mi també m'agrada imaginar-me, quan escric, escenes en un pla fotogràfic, cinematogràfic, o fins i tot de posta en escena teatral: l'escenografia, la llum, el pla de la toma, el focus de càmara... escriure és el mateix, crear un ambient, un espai, una focalització cap a un detall o personatge o crear un silenci rera una banda sonora.
Sobretot m'ha agradat la metàfora (ho és?) de que aquest sigui un relat de presentació, d'obertura, de preàmbul, de pròleg... ben curt i amb la imatge de l'horitzó ben potent al fons, visualitzem unes perspectives ben obertes àmplies. Capbussar-se nua a l'aigua, la segona metàfora despullar-se i deixar-se anar. Tot això és escriure: despullar-se de tòpics, capbussar-se en un món de paraules, crear nous horitzons quimèrics.
Fa dies que et vèia a la pàgina d'inici com a destacada, i avui m'han comentat que era el teu primer (i fins ara únic) relat: no a gaire gent se li destaca el seu primer relat! L'enhorabona, doncs, i benvinguda.

atram.

que bé, això és bò.
Bò per què tornes a l'escriptura, a pensar amb paraules: Concises, clares, sòbries, humils -l'estil que et caracteritza- per evocar uns estats o pensaments inconcrets, melangiosos, introspectius, d'inquietud vital, complexos.
Tot són moments: hi ha èpoques per escriure, hi ha èpoques per viure, hi ha èpoques en que ni es viu ni s'escriu, i quan és més meravellós és quan es viu i s'escriu a la vegada. Tan de bò assolim aquest estadi!
una abraçada
atram

t'he de confessar que la lectura del teu relat m'ha geenrat certa angúnia, certa sensació d'asfíxia, certa impressió de pensamenst en espiral sense sortida.
Suposo que pel tema del repte aquesta n'era la intenció, un discurs tancat i insistent donant voltes als mateixos punts, ales mateixes idees sense acabar-se'n d'ensortir? això és viure? no! la vida és dins nostra, però és sempre i quan connectem al la vida de fora, sinó estem abocats a la mort, ala desconnexió, a la inmersió en un món que acaba essent imaginat, deformat, subjectiu, irracional, embogidor. Reflexió, i tant!però no egocentrisme ni obssessió per l'ésser únic que de vegades creiem ser... som gràcies a l'interrealió que creem amb els altres, amb l'entorn, amb el món "exterior"! Aquest és el mirall que ens retorna la imatge de la nostra persona i ens permet mantenir-nos en la cordura justa!
clar, jo també he estat encantada de conèixer-te per Sant Jordi!
una abraçadota
atram