Cercador
Perversió encadenada
Un relat de: angieVan cavalcar moltes hores, fins que les palmeres aparegueren davant seu i el paisatge polsegós i sorrenc combregà amb el verd ufanós. Tenia la boca seca: massa temps sense beure aigua. I ara, allà, una remor que musicava el capvespre el permeté fantasiar mentre engolia el líquid preuat.
Ella era al seu costat i, després de calmar la set i treure's la crosta de suor i pols del damunt, li regalà una mirada amb tota la persuasió que tenen les femelles. La va imaginar despullant-se, a poc a poc, mentre el sol es fonia amb l'horitzó...
Ell es mullava el clatell i ella mirava de cua d'ull el ball còncau d'aquella mà forta sobre la musculatura latent del coll. Somiejà que els seus dits li recorrien l'arpa de l'esquena mentre ell premia amb força la seva cintura...
Més tard mentre menjaven, separats, ell només tenia ulls per a ella i la nit trabà la xarxa còmplice del desig...
Ella va tornar a trenar imatges de banús i aigua. La pell fosca del noi acollia la cansada blancor de la lluna i els cossos es movien sota les robes al ritme dels batecs.
L'udol llunyà d'una fera nocturna els destorbà momentàniament i en Selimà es mirà els peus, encerclats per l'acer obscur de l'esclavatge... Ella, abaixà el cap mentre s'apropava al pal on ell es recolzava i, amb paraules inintel.ligibles xiuxiuejà a la seva nova adquisició que el desitjava tant com ell a ella. Feia temps que l'havia vist al campament de Bundabà i no va parar fins que el seu marit decidí de comprar-lo per satisfer-la.
El negrer el fuetejà a les cames i ell es recargolà... Ella somrigué perversa, s'havia de fer pregar i aquell sadisme que sorgia de l'enveja del negrer, també feia créixer el seu desig.
Comentaris
-
moltes, moltíssimes felicitats... per tot el que hem de celebrar aquest any!!!![Ofensiu]atram | 11-01-2009 | Valoració: 10
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
Tots som esclaus d'alguna cosa.[Ofensiu]Naiade | 05-10-2007 | Valoració: 10
Molt bon relat. Amb un punt de sadisme que li dona originalitat.
Ben construït i de mots acurats.
M'agrada el teu estil.
Salutacions
Naiade
-
Perversitat.....[Ofensiu]copernic | 15-11-2006 | Valoració: 10
de relats nascuts a l'ombra d'una palmera, escenari de vel,leitats nocturnes forumaires. Sabor, sabor de sal de la teva pell a les cales benjaminianes, regalims, regalims d'aigua sobre les lletres del teclat, esclavatge, esclau del desig i del dolç verí del teu beuratge.
L'astrònom alliberat. Un grapat de petons. -
en cert modus...[Ofensiu]Capdelin | 27-10-2006
tots som esclaus, encadenats a un pacte d'amor. El preu que s'ha de pagar és sacrificar totes les altres i ser fidel a una sola... en aquest gran desert que és la vida. Amb una mica d'imaginació i humor, podem crear algun oasi.
Genial relat superoriginal, que s'aparta de la temàtica general i que tu en saps tant de construir amb mans d'artista.
Una abraçada -
Bó i original![Ofensiu]pseudo | 05-10-2006 | Valoració: 10
Inicialment ens trobem amb un text molt acurat, on hi destaca l'erotisme.
D'entrada pensava que el títol faria referència a que la "perversió" s'anava contagiant a altra gent...
Així que m'he trobat amb un final sorprenent i molt original.
Sembla que es podria allargar la història, encara que narresis el principi, però sempre començant per aquest fragment perfecte, que enganxaria sense dubte al lector.
-
Pobres, que trist![Ofensiu]gypsy | 29-09-2006 | Valoració: 10
i pensar que la vida d'esclau abans era una realitat.
I no fa pas gaire.
Trobo el teu relat molt bell, i no és gens dramatic, sorprenentment, doncs el tema en sí ja comporta una pulsió forta de pietat i drama.
L'has farcit amb una sensualitat elegant que el fa atractiu i dolç.
M'ha encantat!. Petons!
gypsy -
Dependència[Ofensiu]anarfent | 29-09-2006
En les últimes ratlles es condensa el relat.
Poden ser diferents les èpoques, el lloc, la cultura, la moral...
La Humanitat.
El teu relat em fa pensar en la dimensió humana de les relacions, en que les relacions son sempre humanes, en que les relacions, haurien de ser sempre en dimensió humana.
Es un relat romàntic.
Gràcies.
Una abraçada, humana.
Jordi.
-
Hola angie[Ofensiu]brumari | 28-09-2006
Podria ser una pàgina de les mil i una nits.
M'has fet escoltar el silenci del desert, només trencat per l'udol llunyà d'una fera i pels batecs de dos cors saturats de desig.
Belles imatges i un ritme àgil i contingut alhora. Un magnífic relat.
Petons
Valoració mitja: 10
l´Autor
199 Relats
1457 Comentaris
277413 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.El meu correu :angels_torres2@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- HAIKÚS ENTRE SOL I LLUNA
- Tots cagats
- Insistència noctàmbula
- Etern riu de porpra
- L'hora dels adéus
- Bassal
- Atac sorpresa de la classe obrera
- Crits des del turó
- Moriré imaginant que moro
- L'essència del crim
- Haikus sense dits
- La prunera borda o tankes del desencís.
- Reis sense corona
- Companys de taverna
- Pàgines d'un diari recuperat