Amb ganes de CONVERSAR

Sí, tens raó, Joan. Has fet un bon assaig, perquè dona per a pensar. La conversa deu ser recíproca i comunicativa. Molt ben plantejat l'assaig.
Enhorabona, Joan.

Cordialment.

PERLA DE VELLUT.

Un tema complex el que exposes, Joan G. Pons. De totes maneres, a la vida les coses han de fluir i ser senzilles, per tant, cal cuidar a les persones que tenen la mateixa sintonia i volen conversar. Però no sempre és la mateixa persona, ni el mateix tema, ni el mateix moment el més adequat... Cal observar i escoltar... i llavors, tot flueix.

Bon agost i bona escriptura!

Realment, en Sòcrates va fer una nefasta feina... Em dol dir-ho, però potser Nietzsche no estava tant equivocat al dir que els atenesos varen fer bé en obligar-li a Sòcrates a beure la cicuta (o no el varen obligar tant, donat que va tenir ocasió de fugir i no la va voler ni intentar aprofitar).

D'acord amb oferir la oportunitat de conversar i d'escoltar idees, però ¿amb qui la utilitzaràs?

Per començar, amb un superior laboral o estudiantil ni t'ho pensis, en intentar conversar. Són gent a qui en el fons ni els hi agrada gens que facis preguntes durant la classe (tot i que teòricament donguin torn per parlar, potser només ho fingeixen) o que els hi discuteixis sobre un càstig que tu o un altre va a rebre.

A més, sobre política no val la pena ni parlar-ne, o gairebé. És un tema molt irritant i que sol tenir molta controvèrsia. I amb la gent de parla espanyola fora de Catalunya, encara menys. L'Espanya eterna és el seu pretext.

A més, hi ha gent que ni conversa, i menys quan no té ganes. Ma mare és una d'aquestes persones. Lamentablement. Però cal fer-se'n una idea.

A més, influits per l'esperit socràtico-grupal, qui es vol fotre de tu no dubtarà en utilitzar altres persones per a fer-los xocar en contra teva.

No vull dir que no trobaràs ningu per parlar amb tu... afortunadament, alguns sí... però en determinades ocasions i en determinades persones, i res més.

És la vida, i no canviarà demà mateix.

Però m'agrada el teu intent de voler conversar i fer escoltar i fer-te parlar....

Salut, Jordi!!! Passa un bon dia.

Es necessita. Sobra l'accent,

és necessita un mínim de dues persones, i si no es duen a terme aquests requisits que tu apuntes, deixa de ser una conversa i es transforma en un monòleg, que no tothom està disposat a escoltar.

Molt encertat Joan.

Una abraçada.

Rosa.

Tens tota la raó del món. Això és així en general i podria ser així també a Relats en Català, però, obsessionats amb les matemàtiques com són alguns, això es veu que no pot ser.