Cercador
Reivindicació
Un relat de: Prou bé- Compartir:
No hi havia angoixa, només contundència.
No sé on era, ni què feia ni amb qui estava.
No sé a qui dirigia la meva contundent reivindicació: no em vull morir!
I m’explicava amb la mateixa força: si aquí estic molt bé! No tinc gens de ganes d’anar enlloc ni gens d'interès a veure què hi ha en el més enllà, si és que hi ha alguna cosa…
Ja fa dies que aquest pensament em volta pel cap. Des que vaig fer un any més i ja en són uns quants. Fins i tot, potser ja soc vell?
No estic malalt, però vaig fent camí i em fa molta ràbia. No el fet de fer camí, sinó veure com s’escurça!
Gaudeixo la vida amb tot allò que em regala, i la voldria molt i molt llarga!
Cada dia, a les notícies i al meu entorn, cau algú i, potser, més jove que jo.
Llei de vida?
Sempre he pensat que comences a morir el dia que neixes. Ho he pensat com una realitat indefugible.
Mai m’ha fet por morir.
Mai ha estat motiu de preocupació.
I ara? Tampoc! Senzillament, és que no m’agrada la idea, no m’atrau allò que, a poc a poc, cada dia és més a prop.
I me’n defenso a crits en un somni! Vaja, quina pobra defensa per allò que no té remei!
No estic deprimit, només emprenyat! Per què hauré de marxar? Per què hauré de perdre’m tantes coses que encara podria veure i viure?
Pregunta sense resposta.
(Potser, encara em queda bastant camí per recórrer… ja veurem!)
Dedicat a tothom que pensa que val la pena viure encara que, a vegades, no tot sigui bo.
Comentaris
-
D'acord, però...[Ofensiu]llpages | 16-08-2024 | Valoració: 10
si visquéssim massa, aleshores també veuríem com van deixant-nos els èssers estimats (per descomptat, si tots fóssim immortals, ja faria temps que no hi cabríem en aquest món). A mi ja em sembla bé com està muntat: sense limitació de temps, ens hauríem convertit en una colla d'insolents indolents. Aprofitem el temps que se'ns dóna i deixem pas a les noves generacions. Enhorabona per fer-nos reflexionar!
-
Viure i morir[Ofensiu]Rosa Gubau | 15-08-2024 | Valoració: 10
La mort forma part de la vida, però és cert que quan s'estima la vida, i la vius plenament, costa d'acceptar-ho, i no tens cap desig de marxar. Parlar-ne obertament és una bona manera, i reivindicar-ho com tu ho has explicat també.
Quina reflexió més encertada que has fet.
Una abraçada.
Rosa. -
una reflexió[Ofensiu]Noia Targarina | 15-08-2024 | Valoració: 10
Bona vesprada prou bé,
La vida és bonica per viure,
per reflexionar,
per tirar endavant,
per seguir el nostre camí,
S' ha de seguir !!!
No esperant la mort sino gaudir de tots els moments,
o instants que ens ajudan a ser millor persona,
a pensar amb els altres .
i a ser més optimistes encara que ens costi.
M' agradat la teva reflexió per s' ha de ser més positiu.
Gràcies pels teus comentaris!
Una abraçada
Noia Targarina -
Tens molta raó. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 15-08-2024 | Valoració: 10
Amb aquesta reflexió, que fa pensar si val la pena viure, veig que has fet com un assaig.
Dius que no estàs deprimit, i que has de marxar. Molt ben pensat!
Així és, tot en la vida! Reclamar és realment necessari.
M'ha agradat com el planteges!
Gràcies per llegir-me el meu poema "A la deriva" i pel teu amable comentari.
Cordialment.
Valoració mitja: 10
l´Autor
146 Relats
1403 Comentaris
59734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com