MALEÏTS POLÍTICS I PARTITS

MALEÏTS POLÍTICS I PARTITS

Vistes les sovintejades eleccions catalanes, i arran de les darreres sobre tot, vull fer una de les més fermes crítiques a tots aquells polítics i llurs partits, perquè fa massa temps que no han volgut ni tan sols intentar aprovar una llei electoral per a Catalunya. Vergonya fa que sigui la única comunitat autònoma que no en disposa de pròpia, i ha de recòrrer cada cop, a la llei electoral espanyola, com si aquí no en sàpiguessim de confeccionar lleis.
I el que és pitjor, és que cap partit polític, -que jo sàpiga-, porta incorporat al seu programa una nova Llei electoral per a Catalunya.

En una cosa que coincideixen tots els partits, inclosos els d’àmbit estatal, és que dita llei, no és del tot satisfactoria, perquè en principi està basada en llistes tancades i l’aplicació de la Llei d’Hondt sempre benificia als partits més grans, en perjudici dels més petits, afavorint d’aquesta manera, el bipartidisme. A més les demarcacions electorals es basen en les provincies i no en d’altres divisions més nostrades com són les comarques o vegueries. Per tant, ja es veu que massa justa no ho és perquè sembla que és pensa només en la població més que no pas amb el territori.

La raó principal que encara no tinguem una llei pròpia de Catalunya, rau perquè egoïsticament cada partit vol defensar el que més li convé en funció de com es distribueix socialment la població. Aixi veiem com tot el cinturó roig del barcelonés-llobregat te un pes notable que vota bàsicament esquerres. Pel contrari, els territoris interiors on els pes industrial no és tan fort, és més de caracter conservador. Ja tenim doncs, les dues postures, i es clar, no interessa a ningú voler canviar-les, no fos cas que es redactés una nova llei més justa i equitativa, que democràticament fes que es repartís molt millor el mapa representatiu.

Quin serà doncs , el partit que sigui més agosarat i que proposi d’una vegada per totes impulsar una nova Llei electoral de Catalunya?. Aquesta, al meu parer i per començar, hauria de ser com a mínim: 1er) De llistes obertes. (no hi ha dret que per un cap de llista conegut, es colin al darrera, normalment, tota una colla d’ineptes, que ningú coneix i que viuran de renda els 4 anys sense que se’ls vegi mai la seva tasca). 2on) Les demarcacions, principalment, haurien de ser les comarques, aplicant segons el nombre de població, determinats coeficients correctors que, facilitessin proporcionalment, la millor representació. 3er) La conurbació de Barcelona, dividir-la per districtes postals (p.e.) o trobar una fòmula més apropiada, si s’escau.

Definitivament, si no tenim llei electoral pròpia de Catalunya, és perquè als polítics, de forma egoista, no els hi ha donat la gana.
Els partits i polítics catalans no estimen al seu país, només pensen i defensen, com sempre han fet abans, repartir-se el país.

Jaumedelleida