Cercador
MIGDIADA
Un relat de: kefas- Compartir:
Encara et ressonen en el cos
els espetecs dels músculs convulsos.
Estirada a la platja de la serotonina
et recrees en la contemplació,
en silenci,
d'un paisatge que acabes de conquerir.
L'escultura d'un cos
certifica l'origen d'aquest moment
que
s'estira,
amb
indolència
cap
a
l'infinit.
Comentaris
-
I seguidament...[Ofensiu]llpages | 16-08-2024
la merescuda becaina! He comès la temeritat de llegir aquestes línies just en acabar de dinar, i he quedat relaxat cosa fina... XD!
-
Plaer[Ofensiu]Prou bé | 16-08-2024
D'estirar-se amb indolència cap a l'infinit i... De llegir aquest poema!
Amb total cordialitat -
Desconnectar...[Ofensiu]Rosa Gubau | 16-08-2024
del bullici, deixar la ment en blanc i el cos inert, i gaudir de la contemplació i el silenci, és totalment reparador. A gaudir d'una bona migdiada!
Bonic i suggerent poema Kefas.
Salutacions.
Rosa.
l´Autor
147 Relats
1164 Comentaris
245551 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
kefasnou@gmail.com