La sal atrapada en la memòria

Bona vesprada, Aleix: Espero que tot et vaja bé.
Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "A la deriva", on em dius que sempre és "amor". És així. I fins i tot en tinc una carta d'ella, que la conserve a casa.
Una abraçada i que passes un bon mes d'agost.

Cordialment.
Perla de vellut.

Un poema de cronista.

he de dir que costa trobar algú que escrigui en un català més o menys correcte, aquí a relats en català, i si n'hi ha algun aquest has de ser tu.

Bon poema, bona crónica d'una platja perduda pels efectes de les corrents marines, o del canvi climàtic, o de la sobreexplotació del litoral maresmenc amb tants ports inútils i innecessaris que eviten l'aportació de la sorra que les rieres fan baixar de les carenes sorrenques que la vigilen.

Bona feina Aleix de Ferrater!

Francament, sembla que qualsevol tema sigui bo per a escriure una magnífica poesia. A mi, particularment, no se m'hauria acudit dir res més que "Cagun D... ja no hi ha platja.", però de poeta se n'ha de venir de mena.
El vers que més m'agrada és precisament el dona el títol: "el record / de la sal atrapada en la memòria." La llàstima que la sal només sigui a la memòria, però aquesta és molt punyetera, pot fer com la magdalena de Proust i en qualsevol moment el passat ens pot retornar amb tota nitidesa.

sobre qualsevol tema. La platja que no hi és. Tot el que s'ha emportat.

bon estiu i bona calor.

I gairebé arreu, ha perdut la platja. Potser el mar ha recuperat el que, en temps llunyans era seu?
Amb total cordialitat

Un poema que ho he sentit de principi a la fi, on descrius metòdicament les platges de la Guingueta i Caldetes. Té un sentit que no hi ha platges en aquests pobles.
Tenir-lo sempre en la memòria, perquè sense platges, què fem?
Molt ben reeixit!
Enhorabona, Aleix.

Gràcies per la teua amabilitat de comentar-me el meu poema "Abecedari".
Que passes un bon mes d'agost.

Una abraçada.

Perla de vellut.

Bona informació. Abans si. Ara no.
Peró, com expliques, calvsaber adaptar-nos.
Enhorabona.pel Relatt.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
............

Cada dia em recordes més a Martí i Pol, no sé si l'admiraves, però les teves formes poètiques m'hi remeten, sense perdre el teu estil de cronista de la realitat que ens envolta, sense més artificis que els mots ben triats.

I una estrofa final que ens vol fer reflexionar, amb aquelles esteles blanques, centenars d'esteles blanques que creuen el litoral.

Per pensar-hi, amic Aleix.

Una abraçada.

Ferran

Un fet que tot i ser-ne conscients, no és va preveure. La mar acaba recuperant el seu espai, i el canvi climàtic fa la resta..Aquesta platja la conec molt bé, vaig viure vint anys a Caldetes, i ara la platja que també tinc ben aprop, ha passat al mateix. Una llàstima; i una alegria de la manera que ho has explicat en aquest bonic poema.
Una abraçada Aleix.
Rosa.

Contemplar la mar tostemps ha estat una font inspiració, sobretot pels poetes. La gent comú ha vist en ella un lloc d'esbarjo, de plaer, d'anar a passar el dia sense haver de fer gaire despeda. Ara que bona part de la nostra costa ha perdut la sorra com a consequència dels temporals..., ens trovem que la gent es plany, malaeix l'administració pública per no haver previst i no haver fet les coses com hagués calgut... Però sempre restaran persones com tu, que d'un desastre crearà un bellíssim poema on hi dessiminarà tota l'emoció capaç de deleitar al lector amatent a la bona poesia. Enhorabona i grans mercès per obsequiar-nos amb aquest tastet de la teva sensibilat artística.

el que ha passat en algunes platges catalanes, sense sorra per acció d'unes onades força més agressives que el que estem acostumats. Un altre avís sobre la gravetat del canvi climàtic. Molt ben escrit, Aleix, enhorabona!