Irascible indolència

Què fantasies, -rellamps!-, si brolles
patollant en la pasterada de tintura,
oint plomoses murades xerricant,
de fiblons sibil·lant en la penombra.

Que no ens cerquin -fes via-,
que som esbós d'enginy
fugint dels escamots
per ensopegar nous racons.

Dóna'm blanc en aerosol,
que em manquen lluïssors
per a les siluetes albirades,
fuents itinerants de la capital.

Sabem, en deglutida gestació,
que en pocs dies destil·larem,
maleïda brotxa, algú entaforant
la cigarreta vora un cigaló.