En directe des de la plaça de Sant Sebastià

I ara, estimats convilatans, estimada audiència, entrevistem un personatge nascut aquí mateix, a la plaça de Sant Sebastià, que ha acceptat amablement fer-nos cinc cèntims de com ha estat la seva vida al Vilosell:

“-Endavant, us cedim la paraula”.

-“D’acord. En primer lloc, gràcies per donar-me aquesta oportunitat. Em fa molta il•lusió parlar de mi davant de veïns i veïnes que conec de tota la vida i també del públic que ha vingut a seguir en directe aquest programa de ràdio. Sembla mentida com passa el temps, oi? Sense ni adonar-me’n he arribat als 90 anys. Si, si. Encara que mal m’està el dir-ho...ningú em posa l’edat que tinc perquè el cert és que no els aparento, al menys és el que em diuen.

Em trobo la mar de bé gràcies a Déu i si la salut no em falla crec que encara tinc corda per anys. De fet al meu cap sempre hi tinc projectes nous i diuen que això és la clau d’un esperit jove. Ara fins i tot estic de reformes. M’han aconsellat canviar les finestres per aïllar millor el fred i la calor i també m’han suggerit fer-me el lavabo nou per si mai hagués de menester una cadira de rodes, que espero que no!

Si voleu saber de mi us diré que vaig néixer l’any 1933 o sigui que feu comptes. Em vaig criar dins d’un entorn associatiu ple de gent amb ganes de canviar el món.

D’adolescent vaig ser molt idealista i es pot dir que aquest esperit encara el porto dins el meu cor.

Ara que m’ho miro tot amb certa perspectiva trobo que he passat èpoques de tot i podria dir que la meva vida forma part, d’alguna manera, de la història del poble.
Després de la Guerra civil, durant el franquisme, em vaig deixar impregnar per l’esperit del règim. Vaig formar part del que ara seria la seguretat social –el Instituto Nacional de Previsión- li dèiem. Vaig estar molts anys parlant més en castellà que en català, fins que cap als anys 50, exactament cap al 1953-1954, vaig passar a treballar per l’Ajuntament del Vilosell. Allà ja em vaig començar a sentir més jo, menys encarcarat, i des d’aleshores, he anat frequentant practicament a tothom d’aquí, del poble.

El meu tarannà animós fa que a casa sempre hi tingui gent. Jo mateix sempre estic molt distret i enfeinat i us pot dir que mai m’avorreixo. Sempre tinc ganes de fer coses noves i també de fer celebracions tradicionals i això fa que sovint em visiti gent de tota mena per organitzar tot tipus d’activitats.

Com que tinc força espai, tot s’ha de dir, n’hi ha que venen i s’instal•len al pis de dalt per assajar música. D’altres venen a reunir-se per parlar de les seves coses, discretament. De vegades fins i tot preparem xerrades per exposar novetats del poble.

A la planta baixa sempre hi tinc gent a tota hora, tot l’any. Ja sigui per menjar, per xerrar, per fer el vermut, per mirar el futbol, per jugar al futbolí...El que està clar és que em faig amb persones de tota mena i de totes les edats. Joves, infants, dones, homes, famílies, gent gran, ciclistes, caçadors...tothom té opinions interessants a compartir i aprecio molt poder escoltar com s’expressen quan els tinc a prop meu.
També hi ha passavolants que fan una pausa en el seu camí i venen a esmorzar, dinar o sopar...colles d’amics que organitzen àpats multitudinaris, visitants de cap de setmana que aprofiten per reposar una estona i per refer-se enmig d’una excursió en bicicleta o a peu...els que m’agraden tot especialment son els pagesos, els veremadors i els caçadors del senglar o de ploma que comenten la jugada i es queixen, amb raó, de la situació en la que ens trobem...i des de fa uns anys, ve també força sovint una parella des de Sarral, al vell mig de la Conca de Barberà, per degustar els cargols i fer-la petar amb els meus llogaters.

Des de qualsevol racó, ja sigui a la barra, a les taules de dins o a la terrassa de la Plaça de Sant Sebastià, a la cuina o a la sala del primer pis, gaudeixo copsant la vida i l’esperit de la gent del poble. Sovint en parlem amb el meu veí, el d’unes cases més enllà. Ell s’ha decantat pel món del vi i el turisme rural i també se sent satisfet d’acollir visitants tot donant a conèixer el savoir faire de casa nostra.

El cas és que m’agrada, ens agrada, perquè som un equip, ser l’ànima del poble i sense voler semblar cregut trobo que contribuïm a teixir la interessant vida social que ens caracteritza i de la que n’estem tan orgullosos. Aquí celebrem tot tipus de festivitats durant tot l’any i si encara no ens coneixeu us convido a visitar-nos.

Jo soc molt fàcil d’identificar. Per si no us ho he dit abans, perquè amb els nervis del directe se m’ha pogut passar, ja us ho dic ara.

Sóc el Centre del Vilosell.

I aquí sempre hi sereu benvinguts.

Moltes gràcies per la vostra atenció”.