Mentre couen les mongetes, escric

L’estiu és el moment idoni per menjar mongetes. Mentre es couen m'he escapat cap a la taula que hi ha al costat dels fogons. Ara ja son de vitroceràmica i em puc permetre la bogeria de deixar que vessi per dalt l'aigua bullent si la màgia de l'abecedari em despista massa. Em passa sovint que em capbusso en un bany de lletres quan en veig la més mínima oportunitat. Potser encara estan per coure i en desconec l'ordre en com les cuinaré. Tan se val. Però m'atrapen molt fort. A vegades penso que s'allarguen com els espaguetis i m'agafen de les mans, o es posen a flirtejar amb mi tot bellugant sinuosament un tros de pal d'una A majúscula, o fins i tot ho puguin reforçar tot repicant com si fossin campanes amb els saltirons dels accents oberts i tancats que algunes vocals presumeixen de barret. El cas és que em criden i no importa si a fora la boira pugui dissimular-les una mica o si cau foc i hi hagi el perill de socarrimar-se. Xiulen, dansen, desprenen olors, es fan veure. Despleguen totes les arts que tenen i se n'imaginen de noves si fa falta. No sé dir-los que no... les atrapo i ens posem a ballar plegades.

L'aigua ja bull i jo encara estic immersa a dins d'aquest text, donant veu a la narradora, explicant els quefers del personatge protagonista o descrivint el seu context social perquè els lectors pugueu entendre millor tot el que li passa pel cap. Cuinant un plat literari que pugui ser prou suculent pels qui ho llegiu. Servint els millors ingredients per a un relat que us faci la boca aigua i us vinguin ganes de saber-ne més i repetir de nou. De tastar noves històries, de morir-se de ganes de passar pàgina per capbussar-se a la següent o de comptar les hores que falten perquè es serveixi un altre escrit ben suculent.

Les mongetes es remullen i a mi no se'm sacia el desig de seguir llegint, el desig de continuar escrivint, el desig d'expressar, el desig de sentir, el desig de cuinar la meva vida i alimentar la meva passió que ja podeu intuir que és la d'escriure!

Aquest vespre, a taula, hi haurà mongetes. Els llegums son un bon aliment pel cos. Com ho és per l'ànima el plaer de la lectura. No sé si la sort farà cap aquí algun dia i em brindarà la oportunitat de publicar en algun diari els meus relats i d'aportar la meva passió en el mon editorial. I ja m'aixeco que ara em toca parar la taula domèstica. Però abans, deixeu-me que manllevi les paraules picades amb màquina d'escriure de la Teresa Pàmies adreçades al senyor Tasis on confessava que

"m'agrada escriure, m'agrada rabiosament. No disposo de gaire temps i he de fer-ho, com aquell que diu, "mentre couen les mongetes". No us estranyi, doncs, que aquest desfici meu em faci treballar amb l'esperança de veure publicat allò que escric. Penso que si el que escric val, arribarà a imposar-se, àdhuc en un mon com el nostre en el quan hi ha tants interessos creats, tanta beneiteria oficial i, perdoneu l'expressió, 'tanta mandanga'. Amb aquesta convicció treballo".

Segueixo cavalcant pel meu somni, plantant llavors i cuidant com millor sé tot el que sembro. A cada nova albada, persevero en aquest camí literari que no sé a on em porta però mentre el recorro, el visc i m'agrada.





Un relat dedicat a totes les persones que es cuinen la seva vida i alimenten la seva passió!

Podeu llegir aquest recull de cartes que m'ha inspirat aquest text a la publicació següent:
"M'agrada escriure. M'agrada rabiosament". Cartes (1938-2002). Teresa Pàmies (https://cultura.gencat.cat/ca/ilc/detalls/publicacio/Magrada-escriure-magrada-rabiosament)