Amor 2

i el que no dius
en un oasi de mots enmig del desert
reflexions
inspiracions
senzilla bellesa

m'agrada


ixnuir

M'agrada el teu poema, la teva manera d'escriure. Paraules eixutes, senzilles, sense embolcalls, plenes de sentiment. Ritme calmat, però intens, contundent.

També m'agrada el pseudònim....

Moltes gràcies, anarfent, ha estat un plaer.

...la senzillesa dels mots i la seva gran càrrega.

Realment la mandra fa que les coses no s'escriguin, que es perdin sentiments i vivències pel camí...

I tu, anar fent, poc a poc però amb constància...

Mil petons!

breus versos, escandits amb una mena de mandra fingida, que acumula petites joies meditatives. Tot plegat, un missatge d'aor ocult en un telegrama.
Salutacions,
franz

que bé, això és bò.
Bò per què tornes a l'escriptura, a pensar amb paraules: Concises, clares, sòbries, humils -l'estil que et caracteritza- per evocar uns estats o pensaments inconcrets, melangiosos, introspectius, d'inquietud vital, complexos.
Tot són moments: hi ha èpoques per escriure, hi ha èpoques per viure, hi ha èpoques en que ni es viu ni s'escriu, i quan és més meravellós és quan es viu i s'escriu a la vegada. Tan de bò assolim aquest estadi!
una abraçada
atram