d'avui i d'ahir

Un relat de: Atlantis
D’avui i d’ahir.

No li agrada anar a la platja. Li molesta l’arena, els nens empaitant-se, l’olor enganxifosa de la crema i el passadís de tovalloles que ha de sortejar fins arribar al mar. Per això s’ha comprat una piscina inflable (d’aquelles dels nens petits ) i se l’ha instal•lat a la terrassa. A l’aigua hi fica un grapat de sal.
Es posa el banyador i es remulla cada dia una estona. Per dinar es cuina alguna cosa amb marisc (paella, fideuada, calamars a la romana…) i mitja tarda es menja un gelat. Així li arriba la sensació dels olors i els sabors de la platja.
Si tanca els ulls, enfila els records de la infantesa, quan amb tota la família ens ficaven a dins del sis-cents i s’encaminaven cap a Castelldefels. Això de menjar paella i marisc ho ha afegit (impossible gastar-se tants diners cada diumenge amb sis de colla!!!.) La seva mare feia amanida russa i pollastre arrebossat o bé truita de patates i pa amb tomàquet. Amb una nevereta portàtil duien gasosa i una síndria tallada a trossets. A finals de mes, quan el pare havia cobrat, a ben dinat els hi compraven un “polo” de gel amb gust de taronja o llimona. Més endavant es va posar de moda “el Frigo-dedo i el Frigo-pie” i això sí que era una festa.
Anaven a Castelldefels perquè el seu pare deia que allà la platja era més plana i menys perillosa pels infants. La mare, que a ella li semblava la dona més maca del món, duia un banyador negre perquè deia que la feia més esvelta i sempre li preguntava al pare si es veia tan grossa o amb tanta panxa com alguna de les altres mares que prenien el sol.
Quan ja van ser una mica més grans, el seu germà mitjà li deia, que dissimuléssim i féssim veure que anàvem sols i no amb tota la patuleia, que semblaven la família “Ulisses”.
Aquests records li venen al cap, quan es remulla a dins la piscineta. També pensa el què li va dir un dia el seu marit, mentre preparaven la bossa per anar dos dies a Eivissa : temps era temps la gent estiuejàvem, després vam fer vacances i ara ens escapem un cap de setmana.
.
Però ara ni una cosa ni una altra. Gaudeix d’un tros de platja a casa seva


Presentat al Repte clàssic.

Comentaris

  • molt maco [Ofensiu]
    Noia Targarina | 13-08-2024 | Valoració: 10

    Bona vesprada Atlantis,

    Un relat molt bonic,
    m' encantat.

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Meditació[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-08-2024

    Una bona meditació sobre la nostàlgia, l'adaptació i la importància de mantenir vives les petites coses que ens connecten amb els nostres records més estimats.

  • Present i passat[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-08-2024

    Com diem sempre, la felicitat és a les petites coses. Moltes vegades no la veiem quan l'estem vivint, necessitem recuperar els records per adonar-nos d'aquells instants de pura joia. Inclús, amb aquesta piscineta inflable, el teu protagonista és feliç, barrejant present i passat.

  • Clavat![Ofensiu]
    llpages | 13-08-2024 | Valoració: 10

    Quins records! Has descrit molt bé uns estius que ja són història per a mi. Però estic convençut que encara trobaríem gent que reprodueix fil per randa el que passava a Castelldefels. Un excel·lent text que m'ha fet rememorar una època molt feidd la meva vida. Agraït, Atlantis!

  • Records[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-08-2024

    Visualitzar és molt poderós, i trobar recursos per sortejar situacions desagradables com la d'aquest relat també. L'avui i l'ahir, no tenen res a veure. Les petites coses que abans per nosaltres eren grans, ara són quotidianes, i ja no tenen el mateix significat. S'avança en uns temes i es retrocedeix en d'altres. És qüestió de trobar l'equilibri.
    Amè de lectura, i amb un toc d'humor que convida a un somriure.

    Salutacions Atlantis.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

169 Relats

1451 Comentaris

108161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com