Mar, Lluna i Sirena. (Dedicat a la meva filla Sira, en aquests 8 mesos i mig que hem conviscut aquí defora).

Benvolgut/ada relataire:

Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) volem recordar-te que està en marxa el Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”.

Et convidem a consultar les bases d’aquesta convocatòria actualitzada (les trobaràs a la pàgina d’inici d’RC) i a participar-hi de nou amb el teu relat (només cal que s’adeqüi a l’extensió prefixada i que pertanyis a l’Associació).

Gràcies a l’avançada,

ARC

que creix com una planta nova buscant la llum, que t'atrapa com un lligabosc, que t'enterra en tendresa com una abraçada, que a més, fa esclatar aquells sentiments íntims i difícilment comprensibles de qui és mare, mare de debó...
Una preciositat d'imatges, de paraules i actes versats, que emocionen, que fan del teu poema una petita obra d'art, ben bé com la teva petita sirena.
Una abraçada i felicitats per aquesta inspiració, que sens dubte significa que la felicitat existeix.

angie

PS: això de les croquetes m'ha encantat!

I de bressol, i de nostàlgia i d'amor.

"La meua xiqueta és l'ama,/ del corral i del carrer;/de la figuera i la parra, /i la flor del taronger..."

En definitiva, cançó de mare, evidentment!
I el que comporta de nova vida i de 'sacrificis' fets de gust, tot mirant -i remirant-se- en un nou ser que plora i riu, i ja entén.

Salut i rebolica, xicona!

I besets per la xiqueta!!!