Susi Q.

He llegit el teu relat (o el que tu has presentat en nom teu), atram. He quedat molt agradablement sorprès. L'estil és molt entretingut, estan ben aconseguits els canvis de situació, i els personatges són, com t'ho diria... molt "trempats".

He passat una bona estona llegint-lo.

Fins la pròxima lectura. Que vagi molt bé!!

Et confesso que sobretot m'ha estirat el títol, amb evidents reminiscències rocanroleres (tot i que la cançó és Susie Q. no?, ara en dubto), però m'he trobat amb una història lluny del que esperava. Però et confesso que m'ha enganxat. Em quedo amb l'efectivitat dels diàlegs, ben portats, creïbles. El que no acabo de veure clar és el perquè de la cursiva quan narres en tercera persona, de fet, t'ho podies estalviar. Però és el meu punt de vista, totalment subjectiu, és clar.

I a veure si en el sopar feu l'actuació amb en Maurici en plan Pimpinela, que ja sé que a Girona la teva escapada va ser un muntatge per estalviar-vos-la.
Records al llarg i al petit (que ja no ho deu ser tant) ui!! perdò, que era petita!
I uns petons, és clar.

manel

Has creat una atmosfera prou viciada com perquè agafis prou tírria a aquest plepa del telèfon, i això indica que està escrit amb criteri i correcció.
Però, n'hi ha algun, però.
La frase "entre coixins mòrbids de ploma" m'ha costat d'acceptar-la, d'entrar-hi, és com si
no estes ben estructurada; què son de ploma, els coixins? O els mòrbids?
Hi ha alguna repetició innecessària "Se li apareix aquella veu d'aquell senyor gris", no són la mateixa paraula, però no haurien d'anar juntes, no?
I per acabar, tot i que és un tema personal d'estil, si dius noms de marques UNA - IVAX... sempre serà millor posar el nom autèntic, o no posar-ne cap. Sí, sé que és personal, però no queden bé. Si el relat mostra una realitat cultural concreta, els noms comercials són part dels nostres fets culturals, dels que no ens hem d'avergonyir, no fem cap propaganda vergonyosa. Si no diem les coses pel seu nom, ridiculitzem el relat, que en el teu cas, es mostra seriós i amb poques eixides a la broma, tot i que la ironia plana en tot el seu contingut.
Bon final que lliga el relat, i amb un títol poc atrevit, però eficient.
Una abraçada atram, amb carinyu, que el cigronet no se'ns enfadi.
Ferran.

Ei, atram!

Ara feia molts dies que no et llegia res i quan he vist aquest conte teu (prosa!!!) no m'he pogut resistir a l'impuls de llegir-lo.

A nivell estilístic m'ha semblat rodó. Gairebé perfecte. Amb moments magnífics (coixins mòrbids!!). Res al que no ens tinguis acostumats, però s'ha de destacar.

Pel que fa a l'argument, el conte també és impecable. AMb el gir final (previsible, sí, però bastant efectiu), i força ben portat a nivell de ritme, extensió i fluidesa dels diàlegs.

Un divertiment d'allò més ben servit, vaja...

M'hagués agradat poder-te donar una mica de canya, però no hi ha per on agafar-te, noia (bé, potser se m'ha fet estrany que per signar l'acta de propietat d'un apartament calgui portar un número de compte. Però si t'ho pares a pensar, tampoc no és tan estrany. I potser, també, la darrera frase del conte seria més divertida si indiqués una reacció més desaforada per part de la ballarina. Tampoc no seria un final brillant, però sí potser una mica més divertit).

Molt subjectiu, tot plegat. Ja ho veus...

En fi, un plaer veure que no has perdut la bona mà. Espero ansiós el teu relat sobre BCN!

Una abraçada atòmica