Geisha

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

com és costum en tu. Et deixo el comentari que et vaig fer en el repte.
Sempre és un plaer la teva participació.

Com sempre, gypsy, ens regales poesia. Captes la tristesa que pot existir darrera la bellesa gairebé perfecta, d'un destí inexpugnable. De fet, aquelles dones eren captives en els barris del plaer. També tu dones una visió diferent del tema, d'acord amb la teva sensibilitat.
Felicitats pel poema, m'ha agradat molt!

Una forta abraçada,

Xantalam

Aquests versos són una passaaddaaaa ...

"Sóc el rostre del silenci,
la nuesa de la paraula austera"

felicitats

...si així ho vols, una gheisa amarga, que només salven els darrers versos. Perquè només serà 'ella' quan veja colors!
Salut i rebolica!
PS A propòsit de BIG MAN, vaig pensar: "ara que la 'gitaneta' no està, ocupe el seu lloc". I sembla que vaig encertar, oi?
(Amb tot un somriure ample, com el de la 'teua bio', avui, Diada)

com sempre! Una impressió convertida en poesia, fins i tot personificació de les cendres d'algú que en el passat havia potser predit el futur. En qualsevol cas, i lluny de la tenebrositat que podria haver contextualitzat un poema com aquest, parles de en certa manera de llum ("cos deturat i blanc"). És un poema colpidor, que fins i tot fa venir una lleu esgarrifança en llegir-lo, sobretot si t'agafa d'imprevist. La idea del silenci, la cendra, el marbre que empresona i un sepulcre "esculpit de bellesa"), un exemple més de la l'aparença de lluminositat que desprén el poema que, insisteixo, no té res d'escabrós. Fins i tot sembla una aproximació bucòlica a la mort (una paraula que només apareix en forma verbal a la primera estrofa i no per referir-se directament a la Geisha). No sé pas si desprendre aquestes impressions eren primordials per a tu, però necessitava comentar-te-les.

I és que parlar de l'estil, del ritme o del vocabulari és més aviat reiteratiu: ja t'he comentat moltes vegades que fascines amb cada vers, gypsy! Una redacció sempre curosa i detallista amb versos que trasmeten, i aquest també n'és un cas, un alè de màgia. Però com bé diu Nonna_Carme. és inherent a aquesta poesia la sensació de serenor, pau i equilibri que trasllada a qui llegeix l'obra.

Una abraçada ben forta i salut i lletres, poetassa!!!

V

pau, equilibri...
A on has après a escriure tan bé?
Un petó.
Nonna_Carme

... de nou per aquests indrets virtuals del "ciberespai", després de l'èxode estiuenc. Espere que hages gaudit de les merescudes vacances.
I per la teua tornada, aquest magnífic Repte sobre el gravat japonés proposat per l'Empar. Molt ben trobada la imatge de la geisha, aquella dona que es prepara per a donar gaudi:

"destí dels qui esperen il·lusos,
una llum que acoloreixi
l'ombra dels vells somnis."

Una forta abraçada!

FRANCESC

Ostres... feia segles que no et llegia!! :P

M'ha cridat l'atenció aquest poema en què parles d'una geisha, no sé perquè és una figura que sempre m'ha impactat, dones tant absolutament fredes però alhora passionals...

Una abraçada, i prometo llegir-te més sovit!!

Sol_ixent

Dins la mudesa captiva,
cerco uns ulls àvids,
afamats dels contorns
de marbre que m'empresonen


i cada vers és com un camí en la boira, un estel en la tramuntana, un somriure al sembrat dels silencis...

Salut.
onatge

poema és com un testament vital.
Paraules i mots que ressonen en el buit personal i són l'eco camí de les estrelles.

Salut.
onatge