hahaha fost i maurici!!!!! per alusions...

..l'enorme muntanya de restes de ceballots que gairebé no ens deixava veure aquesta petita gran dona més coneguda com atram.
Sí senyor foster, encara flipo!

Gràcies per aquest "salto de mata com qui diu", foster! jo a aquestes hores ja no m'hi veig de cap ull i no em veig en cor de gaire cosa més que de pensar el proper nano...
Encantada d'haver-te conegut!

Crònica-Record....gràààààcies.

Una sensible trobada humana amb cares, ulls i també calçots. Enhorabona per conèixer.

sí, noi, ben bé així!
aix... quin dia!

gràcies a tots per venir!

angie

Que les mongetes TAMBE

estaven bones, gràcies per la crònica fost.

olé crònica fost!!!Llàstima de no enterar-me del tema foto, NO HI SURTO! I el relataire Toni tampoc perquè li vaig dir: tranqui que jo estic informada de tot!- i resulta que no!jajaja!
M'ho vaig passar molt bé, anava com èbria de contenta al conèixer, reconèixer i formar part d'un grup de gent diversa, oberta i amb ganes de compartir un dinar!
Està clar que a la propera també hi seré!Per poder parlar més amb tothom!!!

veig que m'he convertit públicament en devoradora de calçots i butifarres ( que jo menjava pels altres membres de la meva família que no podien i per no fer un lleig a la cuina, que sinó quedaven!), en fi, un plaer compartir taula interruptus, i l'agraiment a l'angie superorganitzadora i mamà - que no és poc- que no falti!