El bes

No ho sé vosaltres, però a mi, en contemplar la imatge que acompanya el text, m'ha donat la impressió d'una tendresa sincera. Potser no podem parlar de sentiments en el cas dels animals, però els humans no en sóm cap exemple, l'engany i la mentida planen per un munt de besades entre persones. Ben trobat, aleshores!

Una reflexió filosòfica sobre aquesta fotografia, besant-se amb un bon amor. Has fet un poema filosòfic i amb un bon ritme, que passarà a la posteritat.
I el cas que la foto ho diu tot. Es volen de veritat. I té la seua reflexió com animals que són.
Enhorabona: Aleshores.

Cordialment.

Les persones i els animals compartim més d’una cosa, més d’un fet, més d’un acte. Ara, veure un d’aquests actes, com un petó d’una girafa al seu nadó, ha de ser meravellós. M’agrada el ritme i la música d’aquest poema, que em transporta a una sextina, on repetim diverses paraules En un sentit concret. Una forta abraçada.

Aleix

Hi ha una filosofia que no s'aprèn ni amb els llibres ni anant a cap institució d'ensenyança (com els colegis. els instituts o les universitats); és la filosofia de l'amor, que res més tenir uns mesos d'edat (o potser fins menys) ja tens aquesta filosofia inserida en la ment. Sembla màgia però no ho és; de fet, són els miracles de la bioquímica.

El teu text és molt bo i m'ha fet pensar sobre les idees de pre-naixement, incloses les de la filosofia i la metafísica. Jo, dinttre de certs marges, crec en la metafísica.

Molt bon relat.

T'aniré llegint amb el temps, em sembles un bon autor, aleshores.

Salut, ens veurem!!!

i l'apropament d'una girafa al seu nounat, pot ser un bon senyal. Tot i que potser la filosofia dels sentiments dels animals, són diferents de la dels humans. Sigui com sigui la bona companyia i el contacte, sempre són benvinguts.

Rosa.

En aquesta poesia es veu un tema recurrent en els teus versos: la connexió entre diferents circumstàncies temporals. La mare girafa representa l'avui i la filla el demà. Aquests temps no són disjunts, el bes els uneix; aquesta és la filosofia que tant menciones, un pensament més intuïtiu que racional, una manera d'enfocar la vida potser del tot instintiva.
Persones i animals compartim una saviesa, una comprensió de la vida que transcendeix la nostra espècie en particular. Això ho expresses molt bé.
Misteriós l'últim vers, entenc que es refereix al desig de viure i d'escapar dels perills, desig que també compartim.
Per cert, la fotografia impressionant.

Preciosa fotografia la que has adjuntat, ja ens explicaràs com ho fas! I Preciós poema. I com no, visca els petons i l'amor!
Bon dimarts d'agost!