missa matinal

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

entrellaces les imatges com si res, com si fos bufar i fer ampolles.

"en el pou de la retina
les estrelles sobreviuena la llum"

Preciós!, dins de la ment hi poden succeir els fets més sorprenents i hi poden aparèixer les imatges més impactants. Mol bé!

Gràcies `pel comentari generós i elaborat que em dediques. Un petó ben dolç i com diuen els valencians "marxosos", salut i rebolica!!

veig una gran metàfora molt molt suggerent, rodona, amb moltes moltes capacitats d'evocar .
Etèrea al màxim, oberta,capaç de suspendre't una bona estona expectant, a l'espera d'una revelació, d'un què que solament pot sortir de dins de la lectora. L'autor, manel, ha creat un objecte de llum que pot il.luminar dins de cada lector una situació personal i significativa.
És una gran poesia, manel. De les millors, per mi.

Mmmm... el tall rodó de lluna... noto el gust del pa d'àngel a la boca.
Jo també el trobo difícil d'interpretar, però el títol em porta la imatge de la cua de feligresos disposats a combregar... amb fam religiosa, que ja està bé, però és la fam desmesurada la que fa que quedi buit l'espai que ocupava el tall de lluna que s'han cruspit (i no menjat, bon matís).

difícil de comentar perquè no és fàcil d'interpetar. O sí, tot és tan clar que es comenta sol. Jo, a diferència de la Laura, penso que la segona estrofa arrodoneix la intencionalitat de la primera, que l'evocació del sabor del pà d'àngel és prou precisa i concreta. Entenent-la, el poema es transforma en fotografia dels combregants, als que, com a molt els queda "l'espai que va oferir la fe".
L'he trobat molt interessant i corprenedor.

Una abraçada,

Antoni