A LA DERIVA

Com la meva vida, un vaixell a la deriva! Mai saben on arribarem!
Gràcies Perla de vellut per la Teva reflexiò

Per cert, PERLA DE VELLUT, moltes gràcies pel teu amable comentari al meu relat Per què?

Rosa.

M’agraden els teus poemes, perquè sigui a qui sigui, sempre apunten cap a l’amor. En aquest cas, una tieta. Veure-la dalt d’un vaixell, pobreta, fa pensar. Una forta abraçada.

Aleix

He llegit, a gust,, varies vegades, aquest Poema, assaborint una sensibilitat enriquidora.
Enhorabona. Tornaré a fer-ho.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Molt cordialment.
.........

Bona vesprada perla de vellut,

Molt bonic el teu poema,
m' ha encantat llegir-lo.

Espero llegir-ne el teu pròxim relat.

Gràcies per els teus comentaris.

Una abraçada

Noia Targarina

Poderosa la imatge de la barca a la deriva, com a metàfora de la vida. En el teu record, per això, la vida de ta tia no és una barca que navega sense rumb. El teu record li dona sentit a la seva navegació, és com dir que l'amor és la brúixola que ens fa passar la mar de la vida amb un sentit.

a un familiar molt proper i estimat, que ja està a una altra dimensió i una metàfora molt bonica. Els bons records sempre remouen per dins i els sentiments afloren.
Un poema molt sensible.
Salutacions Perla de Vellut.
Rosa.

Inspirades paraules dedicades a una persona estimada que ja no hi és.

Que bonics aquests sentiments de nostàlgia per a la família, senyal que ha estat una relació sana, enriquidora i plena d'amor. I això, no té prou. Bonic homenatge poètic!
Bon dimarts, Rafael!