A LA DERIVA

Els dos primers versos t’atrapen i, per empatia, t’obliguen a pujar al vaixell de la vida tot i anar a la deriva. Malgrat el flagell impetuós del mar la marinera s’entesta a seguir dins la seua barca.
Qui sap si el poema arrossega el teu nom. I tu el reps dins el teu cor i els teus sentiments per no oblidar-lo mai.
Un bell i sentit poema.

Gràcies pels teus amables comentaris, com sempre.

Relat sensible. Dedicat amb respecte. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials, PERLA DE VELLUT.

gràcies pel viatge en el teu vaixell, mai a la deriva, sempre hi ha un port on arribar.

i la teva tieta segur que va arribar al millor de tots

una abraçada literària!!!

Gràcies pels teus comentaris sempre tan generosos en el meu darrer relat, Perla de vellut. Seguim vivint i escrivint!

Qui
sap
si
el poema
arrossega
el teu nom.

No sé per què m'agraden molt aquests versos!

Jo no he tingut fills, i això ha fet que em caigui la baba pel meu nebot. Veig que tu també estimes molt la teva tia, això està molt bé.

Una tia és sempre una tia... i si és tieta encara més. Uns versos que m'han colpit el cor, que m'han fer recordar les meves ties i besties. Ho expresses amb tanta sensibilitat que pe força hem de caure rendits a la teva joliua forma de poetitzat la vida. Enhorabona!

Molt sentida en l'absència. Una vida difícil i dura s'entreveu als teus versos.
Amb total cordialitat

Com la meva vida, un vaixell a la deriva! Mai saben on arribarem!
Gràcies Perla de vellut per la Teva reflexiò

Per cert, PERLA DE VELLUT, moltes gràcies pel teu amable comentari al meu relat Per què?

Rosa.

M’agraden els teus poemes, perquè sigui a qui sigui, sempre apunten cap a l’amor. En aquest cas, una tieta. Veure-la dalt d’un vaixell, pobreta, fa pensar. Una forta abraçada.

Aleix

He llegit, a gust,, varies vegades, aquest Poema, assaborint una sensibilitat enriquidora.
Enhorabona. Tornaré a fer-ho.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Molt cordialment.
.........

Bona vesprada perla de vellut,

Molt bonic el teu poema,
m' ha encantat llegir-lo.

Espero llegir-ne el teu pròxim relat.

Gràcies per els teus comentaris.

Una abraçada

Noia Targarina

Poderosa la imatge de la barca a la deriva, com a metàfora de la vida. En el teu record, per això, la vida de ta tia no és una barca que navega sense rumb. El teu record li dona sentit a la seva navegació, és com dir que l'amor és la brúixola que ens fa passar la mar de la vida amb un sentit.

a un familiar molt proper i estimat, que ja està a una altra dimensió i una metàfora molt bonica. Els bons records sempre remouen per dins i els sentiments afloren.
Un poema molt sensible.
Salutacions Perla de Vellut.
Rosa.

Inspirades paraules dedicades a una persona estimada que ja no hi és.

Que bonics aquests sentiments de nostàlgia per a la família, senyal que ha estat una relació sana, enriquidora i plena d'amor. I això, no té prou. Bonic homenatge poètic!
Bon dimarts, Rafael!