Deixants

et rellegeixo i m'agrada i em sorprèn. Com poema llegit de nou, no sé com, avui precisament he arribat fins aquí, navegant entre els deixants dels bites que ens vàren apropar, que ens han allunyat... i d'on ens hem allunyat.
En quin punt vàres deixar els teus mots? són dolços d'escoltar, si algun dia els reprèns, avisa'm, que m'agradarà molt rellegir-te i retrobar-te en forma (sub)binària.
Un petó de mare de la teva-nostra filla.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Aprofito aquest poema tan personal i tan bo (no ho dic per dir, em sembla fantàstic pel ritme i la rima), per dir-te que la il.lusió, encara que coixa, pot continuar caminant, més lenta, sí, però amb l'esforç d'arribar on vol arribar...

Com aneu parella???.

Un petó als dos (un d'ells més gran... per la marona)

angie

Coixos ens quedem tots quan algú estimat marxa i s'endú, sense voler-ho, part de la nostra vida, part de records que tant sols ell sabia i que també formaven part de nosaltres.
Fins i tot les teles que teixim més fortes s'esquincen de tant en tant. Hi anem possant pedaços que, al principi ens sembla que desentonen, que malmeten aquella tela tant preciada. Amb el temps la tela però pren molta més vàlua, doncs en cada pedaç hi ha tota una història que tant sols nosaltres, secretament, sabem.

Una forta abraçada terrorrista de les paraules (m'alegra que hagis retornat!)

que tornis a reempendre l'escriptura des de la poesia. Que deixis fluïr sentiments, que tan profundament t'han (ens han) commogut aquests darrers mesos. Malgrat el dol, malgrat la tristor, i gràcies també les alegries i les esperances, l'amalgama de tantes coses han generat un poema bell, ben construït, amb un boníssim ritme, equilibrat i just, sense anar-se'n mai cap al costat ensucrat o tòpic.
Crees unes imatges molt belles, d'entre somni i record llunyà, el "paratge amb flors (...) granat en taronja", i combines amb expressions molt aconseguides i compactes "dol sec", "sorda llàgrima", "coixa il·lusió" que expliquen molt bé aquest dol contingut, aquest cop sec inesperant, aquesta vida estroncada sense motiu, en un moment d'esperança i il·lusió posada en el futur.

M'agrada les repeticions que crees de sons i vocals: el primer vers en As, acabant l'estrofa en Os, o en l'última estrofa la conjunció de AUs, acabant els dos darrers versos pràcticament només amb Es i Os. Potser és un ritme que tenies al cap i no ha estat cosncientment premeditat, però m'agrada el panorama vocàlic i fonètic que crees, i com vas passant d'un a altre de manera tranquil·la i dolça.

Un poema excel·lent, tant per la forma, com per les metàfores, com pel sentit de tot el que expressa, més enllà del que les paraules pronunciades poden expressar.

una abraçada ben profunda de qui t'estima cada dia

atram

...Avui no se'm escapant deixants.

M'en adono que et tinc massa poc llegit. En endevant posaré remei a aquesta qüestió.

Un autèntic plaer la tarda d'ahir a l'Espai Mallorca.

Esclau caig blau per la borda. Segueixen surant il.lusions.

M'ha agradat molt el poema. El trobo tot ell molt rodó.

Tots sabem la implicació personal que porta un poema així, però això no garanteix que l'autor pugui transmetre l'emoció del moment als lectors. Però em sembla que no és el cas, si més no a mí m'ha arribat un bell i trist moment de serenor, de ràbia controlada, de records, de pena per la pèrdua d'algú molt proper.
Tot ben embolicat amb un delicat ritme, i amb una preciosa melodia marcada per la rima.

una abraçada company
manel