I és aleshores... quan tot passa

Le langage qui relie les êtres lointains porte en lui la dureté du minéral et la lumière des étoiles" - Vol de nuit (Antoine de Saint-Éxupery)



Cel nocturn i màgic que deixa caure perles de llum, lluernes d'un bosc frondós.

Sovint, enmig d'un llarg silenci, esperem una resposta.

Sovint, no passa res...

i és aleshores... quan tot passa.

"Semblava tot perdut?

La llum es debilitava com un castell de sorra quan diu adeu a l'onada. La cortina de la nit es desplegava per mostrar un nou espectacle. Una orquestra de grills entonava el primer moviment d'aquella simfonia nocturna que cada vespre sonava diferent. Una ovella tenia la valentia d'entonar que tot anava 'bé' després d'haver-se passat el dia remugant els brins d'herba fresca que se li creuaven pel camí. El drap de cuina encara era humit. El plat reposava damunt del marbre d'aquella cuina que feia olor a nostàlgia. Va escórrer fins a l'última gota aquell fregall que netejava fins i tot els records més amargs i després va dirigir-se fins a la terrassa. Es notava assedegat. Era una nit xafogosa i enyorava el mar, que li quedava uns quilòmetres més lluny del seu refugi. Lluny de tot, hi anava sovint per reflexionar. Va deixar a la tauleta aquella darrera copa de chardonnay. Quiet, assaboria el sons d'aquelles muntanyes que tan estimava. Poc a poc, li van començar a espurnejar records mentre el cel es cobria d'un llençol d'estels i li somreia la Lluna. Una lleugera brisa va acariciar-li l'espatlla. La cortina serpentejava aquella nit serena. De sobte, va veure una pinzellada de llum al cel, que s'esvaí tan fugaç com havia aparegut. Va pensar que tot era efímer i que la impossibilitat de retenir aquell sentiment el feia fràgil, com ho és el pètal d'una rosa o la olor de l'herba fresca del matí. Moments intangibles però viscuts i que no es podien congelar. Restava el darrer glop, va remullar-se els llavis i al ritme de l'agulla invisible del temps va notar com li cremava la pell i pensava en ella. Era com una llavor que lentament creixia a dins seu. Tenia la certesa que esclataria una nova albada i que floriria un nou camp d'ametllers. Tot era possible, es repetia. L'hèlice nocturna seguia el seu vol i la Lluna, esperançada i far per a molts, era arpejada per un estol de llàgrimes de sant Llorenç en aquella simfonia nocturna que també tindria el seu final. Perquè fins i tot la por, els dubtes, els conflictes i els moments foscos, no duren per sempre."




Un relat inspirat en molts moments dedicat a tots vosaltres, lectors, i fruit d'una lectura d'estiu del gran Antoine de Saint-Éxupery, "Vol de nit", durant aquestes nits màgiques que ens regalen la pluja d'estels (llàgrimes de Sant Llorenç). I de fons, una banda sonora ben escaient com l'Himne de l'amor tan ben interpretat per la Céline Dion durant la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Paris 2024.