Sóc o no sóc?

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

t'he de confessar que la lectura del teu relat m'ha geenrat certa angúnia, certa sensació d'asfíxia, certa impressió de pensamenst en espiral sense sortida.
Suposo que pel tema del repte aquesta n'era la intenció, un discurs tancat i insistent donant voltes als mateixos punts, ales mateixes idees sense acabar-se'n d'ensortir? això és viure? no! la vida és dins nostra, però és sempre i quan connectem al la vida de fora, sinó estem abocats a la mort, ala desconnexió, a la inmersió en un món que acaba essent imaginat, deformat, subjectiu, irracional, embogidor. Reflexió, i tant!però no egocentrisme ni obssessió per l'ésser únic que de vegades creiem ser... som gràcies a l'interrealió que creem amb els altres, amb l'entorn, amb el món "exterior"! Aquest és el mirall que ens retorna la imatge de la nostra persona i ens permet mantenir-nos en la cordura justa!
clar, jo també he estat encantada de conèixer-te per Sant Jordi!
una abraçadota
atram

Tot el relat és un esclat de preguntes sense resposta i de respostes que inciten una nova pregunta.
No és tan sols filosofia, sinó metafísica implícita en tot ésser humà que provoca preguntes i respostes.

M'ha agradat!
Cal seguir insistint

Joanalvol

Aquesta és la qüestió.

No sóc ningú, ni vull ser un de tants.
No sóc com tu en veus, ni jo com vull ser.
No sóc aquell, ni com l'altre, ni com tu ets.
Jo sóc com sóc ara, abans i desprès.
Jo sóc el que sóc, i no com voldries que fos.
Jo sóc jo i qui més que jo sóc jo.

Uf, quin descans, m'has entes?.

H O L A .

A vegades les preguntes son fugides. Sóc i Sóc. I punt i seguit.

perquè si deixo un comentari, realment comento, o tan sols és una salutació? i tot depén del nivell al qual pugui classificar-se? ;)

Una bona reflexió, que almenys a mi, m'ha donat la sensació de ser un monòleg d'una sola persona encara que sembli que dialoga amb algú altre. Les preguntes que sempre sorgeixen un cop o altre a la vida (i al cap) de tothom.

M'ha agradat la teva pinzellada de tu. Estic d'acord amb la majoria i m'hi sento molt identificada.
"És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa."

un petó clar com la Lluna!
ens veiem per aquí,
Gemma

Un relat diferent als que havies escrit fins ara. Felicitats.

No és una errada, dic cassolana per referir-me a cassola i no a casa, ja que el discurs del filòsof protagonista es desenvolupa entre els atuells de cuinar, ganivet en mà, que és una manera, se m'acut, de remetre a la famosa navalla d'Ockham.
El final, per això, va per la línia cartesiana. I la inexorabilitat del temps com a teló de fons i teló de tancament.
Un relant brillant, divertit i eloqüent, que ens fa perdre'ns joiosament en les derives mentals d'un "tocat de l'ala" perfecte.
Una abraçada,

franz

que es llegeix bé, d'una tirada. Al principi les frases curtíssimes i la gran quantitat de signes de puntuació el fan una mica feixuc, amb entrebancs constants, però després flueix amb facilitat i les reflexions filosòfiques i ontològiques el fan interessant. Trobo que els reptes els enfoques bé i et donen experiència en l'escriptura. Provar temes diferents és bó perquè suposa un bon exercici i t'agilitza i ajuda a estructurar la ment i els pensaments.
Petons!

Vaja! Un monòleg dens, per la forma compacta en que el presentes... delirant i obsessiu, pel desenvolupament pericèntric del tema... subtilment irònic, per les indirectes que fan referència als estereotips més tòpics... En resum: absorbent!

Sense saber res del protagonista, una acaba imaginant una figura, unes actituds, una postura, una veu... fins i tot i algunes inflexions dels discurs: ben fet!

T'envio una abraçada de les que es prenen el seu temps,
Unaquimera

Felicitats pel 'premi enguniós i feiner'. Per avançat. (Ja dependràs, ja, en això de ser "guanyador" de REPTE (poètic, normal, melòdic i tal).
La narració és bona. Amb més temps te la comente.
Salut i rebolica!

Avui he vist que havies llegit i comentat el meu primer relat. Gràcies per dedicar-me una estoneta del teu temps lliure. He de reconèixer que només llegint una mica per sobre els teus relats he entès que em falta molt per apendre i ja no estic tant segur del meu "do" per escriure, tot i així et convido a llegir i comentar el meu segon relat.

Moltes gràcies un altre cop, sincerament pensava que ningú el llegiria.