Cercador

Tots els relats de leonardo

  • Tots Sants

    leonardo - 03-11-2019 - 112 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No em demaneu que visiti ses vostres tombes en un dia assenyalat, ni que pensi que els vostres cossos resten allí enterrats, empresonats dintre d’un nicho o capella. No em demaneu que vos porti flors just en aquest dia... més

  • Figuera solitària

    leonardo - 19-05-2019 - 189 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Figuera solitària A l’aparador del nostre fotògraf de sa Capelleta, en Rafa avui ens sorprèn amb una imatge d’una plasticitat i una força captivadora. Un retall del nostre camp eivissenc, un trosset de terç llaurat amb un fons de cel canviant, ennuvolat i estrellat. Podria ser d’un solp més

  • Històries de cans

    leonardo - 01-03-2016 - 494 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Sortir a passejar amb les teves mascotes et canvia radicalment la perspectiva del passeig quotidià. Fas tota una nova família d´amics, de gent que s´atraca a saludar els teus cans, dirigint-se a ells, i després a tu, per preguntar-te sobre el seu caràcter, els seus gustos i per contar-te la se més

  • Tardes de gloria al Glory’s

    leonardo - 09-02-2015 - 915 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En una de les radio fórmules de moda, l’altre dia sonava una cançó que em va fer aguditzar l’oïda. Feia temps que no l’havia escoltat, una versió revitalitzada per Madona d’un clàssic de la nostra generació: l’American Pie de Don McLean. Just en sonar els primers acords em va transp més

  • Sa Barqueta de Talamanca

    leonardo - 25-08-2014 - 512 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Les coses amb els anys van canviant, i quan miram enrere ens consta reconèixer-nos. Que ens queda de la Eivissa idíl·lica dels anys 70? Tal volta els barris antics de la Marina, sa Penya, es Moll i Dalt Vila? En que hagin canviat la seva funcionalitat conserven el seu encant. Ara, el paisatge ur més

  • Rock‘n’Roll Animal

    leonardo - 27-07-2014 - 865 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Una fantàstica introducció de guitarres elèctriques que es van intercanviant el protagonisme et preparen per a l’entrada dels riffs de guitarra potents que marquen el pols de la cançó: “ta ta ta taaa... ta ta ta taaa... ta ta ta taaa... Sweet Jane, Sweet Jane, Sweet Jaaaane !!!”. Les ped més

  • Jo tenc una enamorada

    leonardo - 13-07-2012 - 1490 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Aquell diumenge, en despuntar el sol, em vaig aixecar ràpidament per enllestir les feines que tenia encomanades. Els animals en els corrals esperaven com cada matí l’aigua i el seu menjar. Després d’ocupar-me’n, vaig pouar aigua fresca per omplir la safa i rentar-me. Els diumenges, les fe més

  • Entre dunes i muntanyes

    leonardo - 09-07-2012 - 661 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Eivissa és una illa de relleu muntanyós, però no d’altes muntanyes, son més be elevacions suaus. En Josep Pla els he definia com a una ondulació plàcida, dolça, tranquil•la i cordial. Marià Villangómez en el seu llibre Eivissa (la terra –la història –la gent) parla d’un paisatge més

  • Oh Capità, el meu Capità !

    leonardo - 14-04-2012 - 925 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    De vegades en la vida, un dia t’aixeques, seguint les mateixes rutines diàries, pensant que res poc canviar el curs natural de les coses, que tot transcorrerà sense sorpreses, i de sobte la vivor d’uns ulls, o el so d’una melodia, d’una nova veu, et descobreix una altre forma de transmetre més

  • Corsaris eivissencs

    leonardo - 12-04-2012 - 1258 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Un dels passeigs clàssics dels eivissencs és sense cap dubte, el del moll. Navegant pels carrers de la Marina i dic navegant perquè quan camines pels seus carrers, no ho fas buscant el camí més recte, et deixes portar, com si fessis bordades a la mar, pels vius contrastos de les buguenvíl•l més

  • Els petits plaers quotidians

    leonardo - 25-01-2012 - 1081 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Obrir els ulls al costat de la teua parella, l’olor de l’escuma d’afaitar a la cara, preparar l’esmorzar mentre tot està quiet a la casa, la primera melodia que entra al teu cervell mig adormit i et sorprèn dansant enmig de l’habitació. Contemplar el son serè del teu infant submergit e més

  • Pinetó de Morna

    leonardo - 30-06-2011 - 767 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Encara no havia pujat a Sant Joan, no podia, no volia veure la catàstrofe, em resistia a la pèrdua, no donava crèdit a les notícies que diàriament desgranen els efectes devastadors del que segur que ha estat el pitjor incendi que ens ha assolat els darrers anys. Des de la vénda des Codolar de més

  • Al meu amic, en Juanito

    leonardo - 04-04-2011 - 820 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    M’ho vares demanar en aquell dinar de l’OBS, un grup d’amigues i amics, companys de feina, que va sorgir amb els anys després de compartir moltes hores de feina, entrebancs, complicitats, rialles i disbauxes. Ens unien els llaços estrictes de l’amistat, i el seu nom l’agafarem de l’ant més

  • Les primeres hores del 2011

    leonardo - 17-01-2011 - 795 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Després dels brindis de rigor, les besades, els desigs intercanviats i compartits pel nou any, necessitava uns minuts d’introspecció, d’intimitat. La nit estava sent molt freda, ens havíem desplaçat a un poblet de la serra segoviana per encetar el nou any buscant nous paisatges, nous aires i més

  • Mar Blau

    leonardo - 05-08-2010 - 886 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Em trobava al baluard de Sant Jordi intentant captar una posta de sol dels darrers dies de primavera. La pujada a peu per l'empinat pendent de la ronda de Giovanni Battista Calvi (enginyer reial que va projectar les murades al segle XVI) que recorre la murada en direcció a la catedral, em va fer agafar alè per oxigenar-me i poder gaudir amb tots els sentits de la carícia d'aquesta brisa suau que deixa el cel net de boirines... La ciutat ha anant guanyant terreny i ja s'apropa per tramuntana al seu límit natural que marca el relleu dels pujols de Sant Josep: Can Misses, Can Cantó, Cas Mut, Ca n'Escandell. Una taca ocre i blanca recorre tot el pla: ses Cases Barates, sa Carroca, Can Bellotera i s'endinsa cap a ponent: ses Figueretes, es Viver, la platja d'en Bossa, Cas Serres, Sant Jordi, ses Salines... per anar a mesclar-se amb els blaus des de la torre de sa Sal Rossa a la torre de ses Portes, agafant intensitat i profunditat buscant el nostre petit paradís mirant cap al sud: Formenter més

  • Mecanismes

    leonardo - 21-06-2010 - 807 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El passat mes de maig es varen viure dies molt complicats: l'Ibex va tornar a caure, contagiat per la caòtica jornada viscuda a Wall Street el dia abans, en el qual es varen volatilitzar un bilió de dòlars en tan sols uns segons. Han hagut de formar una comissió per tal d'esclarir què va passar: ordres automàtiques o incontrolades? atacs especulatius? efecte rebot? errada humana? desconnexions d'ordinadors? tots els mecanismes varen fallar? Dies abans, els mateixos agents interessats posaven en qüestió la solvència de l'Estat espanyol, equiparant-la a la de Grècia o la de Portugal amb un objectiu molt clar: un atac especulatiu a l'euro pel flanc més dèbil, el sud. Els amos de l'Univers: els grans especuladors, sense despentinar-se, feren canviar de mans l'equivalent al PIB anual del conjunt de l'Estat espanyol. D'altra banda, el núvol de cendra que escup el volcà islandès amenaça a col·lapsar l'espai aeri internacional i posa en perill la nostra, avui, quasi única font d'ingressos: el més

  • Balada de tardor

    leonardo - 23-05-2010 - 964 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Quan despunta el dia, m'agrada contemplar uns minuts el paisatge urbà suavitzat pels suaus pujols de tramuntana que l'emmarquen i l'humanitzen. El campanar de l'església de Santa Creu emergeix per ponent amb les seves voltes ocres neoromàniques envoltat d'edificis blancs coronats per una jungla d'antenes i dipòsits d'aigua que serveixen d'amagatall als seus llogaters naturals: els gats, que ronden al solpost pels terrats clapejats de rojos, negres i argents. L'altre element singular d'aquest paisatge són les dues xemeneies de la fàbrica de la llum, una fàbrica que treballa a un alt rendiment si s'ha de jutjar pel fum que contínuament amolla per les seves boques anellades d'un roig viu. Uns fumerals tan fora de context a l'entrada de Vila com els dos majestuosos avets, que tanquen la imatge, que un temps donaren ombra a la clínica Alcàntara. Des de la finestra m'atur a observar com l'edifici d'enfront desperta, s'estira, es desxoroeix. Els seus habitants s'entreguen als rituals matinals més

  • Vares arribar de matinada

    leonardo - 08-04-2010 - 1200 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Jo havia somiat dies abans en la teva imatge Volies que ho visquéssim intensament, a poc a poc... Els dies transcorrien plàcidament, entre ecografies, passetjos i sobretot: molt d'amor, tot el que vàrem ser capaços de donar-te. A la nit acariciava el ventre de ta mare cantant-vos cançons: "Flors de baladre", "Bona nit blanca roseta"... I et parlàvem lentament sabent-te entre nosaltres. Tal volta la nit més llarga i anguniosa que hem viscut mai la vàrem passar en una habitació que no era la nostra, en una ciutat estranya, però junts, resant sense paraules, abraçats estimant-nos amb esperança. Però tu volies viure i mesos després vares arribar de matinada (.....) (.....) Respiràrem de la mà i sense adonar-nos-en vares aparèixer volant damunt del ventre de ta mare, gemegant! Per un moment, aquella habitació hostil i plena d'aparells estranys va canviar el seu decorat. En tan sols uns segons, l'espai es va omplir d'una llum càlida i el temps es va aturar. Cinc hores i deu minuts. En més

  • ES PUTA GUASCH

    leonardo - 23-02-2010 - 961 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    El vaig conèixer a l'institut Santa Maria als quinze anys: Aquells entrepans eterns que mai no aconseguia acabar a l'hora d'esmorzar. Les guerres de carteres amb en Ribas i en Torres. Les seues incursions a l'escorxador (el "matadero") acompanyat per en Juanito Vadell per veure els sementals en acció i l'eficaç feina dels mamporrers. Sí, sempre ha demostrat una gran curiositat per aquest assumpte (vull dir el reproductor). Un alumne brillant que va deixar la seua empremta a les seues intervencions a les classes dels nostres estimats Joaquín Roig, Natalio, Planas, Bebis, Juanita, Sr. Núñez, José M. Prats, Arellano... Qui de tots valtros no recorda la classe magistral del nostre estimat professor Arellano sobre els cicles vitals i els tipus de reproducció: l'ameba i la seua reproducció asexual i la reproducció sexual donant com a resultat un magnífic i magnificat zigot... Si no hi hagués hagut dones presents, ja li hauria explicat jo què és el zigot!! Comentava tot emprenyat un dels nos més

  • Gràcies

    leonardo - 08-01-2010 - 1142 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Aquest escrit és el que clou el llibre de recull d'articles que he anat publicant simultàniament a RC i al Diario de Ibiza que he titulat Amb el Cor (Evocacions d'Eivissa) per agrair-vos el vostre soport i la vostra companyia leonardo més

  • La Bodega

    leonardo - 28-08-2009 - 713 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Baixant de Dalt Vila, des de dalt de la Murada, entre el baluard de Sant Joan i el de Sant Pere o Portal Nou, es pot gaudir d'una de les perspectives més perfectes de la plaça del Parc que apareix als peus de la murada com un retallable dels que fèiem de petits. Darrera de s'Alamera, que és dibuixa com l'eix principal, s'obre aquest espai rectangular perfectament delimitat per l'edifici dels germans Tur i Palau que dóna un toc de sòbria elegància a la façana nord, la del carrer de Gaietà Soler, que s'imposa visualment a les plantes baixes del davant, les del carrer de Jaume I. A ponent l'Hostal Parque i a llevant, tancant l'espai, l'esquena del Cine Pereira. Un lloc entranyable on jugàvem de petits i que, amb el pas dels anys, ha anat canviant la seva fisonomia, així com els seus comerços ara reconvertits en bars i restaurants i els personatges que el freqüentaven. Sota el ciment de la plaça encara hi deuen restar enterrades les arrels dels pins que donaven moviment al seu terra bic més

  • Un dia en la vida

    leonardo - 05-08-2009 - 830 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Buscant unes fotos pels calaixos oblidats, vaig trobar una capsa de negatius. Sí, aquelles tires estretes perforades pels laterals per on s'enrotllava el rodet als mecanismes de la càmera. Ja està en desús per la immediatesa de la fotografia digital, que no necessita de pel·lícula per impressionar les imatges que permet tot tipus de retocs, efectes especials i tractaments sense gaires coneixements. No hi ha necessitat d'habitació fosca, del llum vermell, del procés de revelatge del carret que introduíem dins d'una espècie de coctelera amb un líquid que sacsejàvem metòdicament. Després tallàvem els negatius a tires que penjàvem amb pinces (com si fossin calcetins). Una volta secs els passàvem a l'ampliadora que els projectava al damunt del paper que després banyaven en els líquids que contenien la fórmula màgica. El paper se submergia dins les cubetes fent suaus onades i les imatges anaven prenent forma a la calor del llum vermell, com si fos una incubadora, fins que la composició pren més

  • Mòbil

    leonardo - 06-07-2009 - 734 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Dissabte a la nit, tot a punt per gaudir d'una vetllada romàntica amb la meva parella, escollit un indret acollidor un tant allunyat, no hi falta cap detall: flors i una petita flama a la taula, unes brases cruixint dins la xemeneia i un lleuger gessamí flotant a l'ambient. Quan a la taula del costat sonà el primer mòbil de la nit, va ser l'avís del que vendria a continuació, com els quarts a les campanades. Una música estrident i repetitiva que sonava mentre l'al·lota buscava el maleït aparell dins la seva bossa. Un instant després: "Yo te quiero con limón y sal...."-el mòbil del jove... Aquella parella es va passar la nit xerrant, entre cançoneta i cançoneta, però no entre ells sinó amb altra gent i emprenyant els comensals amb aquelles redundants sintonies... Bé, tal volta entre ells no tenien gaire cosa a dir-se. O a la cua del cine, al teu clatell una veu encisadora que comença a pronunciar paraules tendres i a fer insinuacions i quan et gires tot ruboritzat, la veus allí aferr més

  • Crisis? Quina Crisis?

    leonardo - 24-05-2009 - 1318 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Una generació que va néixer amb la rebel·lió castrista i la Barbie, l'ocupació xinesa del Tibet i el primer coet espacial que arribà a la lluna. Que ha assistit a revolucions culturals i contraculturals, a l'entrada espectacular, a les nostres cases, primer del televisor i ara de internet. A la caiguda de dictadors i murs que pareixien infranquejables. Que ha vist com es peluts que passejaven els seus penjarolls per Formentera ara dirigeixen poderoses multinacionals de l'era digital. Que ha passat de l'autarquia a la globalització. De les espardenyes als dissenys d'Armani, Gucci i Dolce & Gabanna . De les tertúlies de cafè als fòrums virtuals i els xats. Dels camins rurals a ses autopistes. De sa xarradeta a ses preses vitals com accessori incorporat de sèrie. De sa borrida de ratjada al Kentucky. De sa música amb sentiment a la musica sense sentit. Dels "guateques amb esfera giratòria "de lluentons" a les macrofestes dels "dijeis" internacionals. Dels clubs juvenils: Club Eivissa més

  • Lluneta de Corona

    leonardo - 03-04-2009 - 1753 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    ........El temps anava passant i cada nit repetia el mateix ritual, pujant a la teulada sota la mirada atenta de la lluna, la seva confident, A ella és dirigia cada nit i li explicava els seus somnis. Ell ho havia somiat així, algun dia per aquella preciosa estora, teixida minuciosament amb pètals blancs que recorrien tot el pla fins als peus de casa seva, s'hi acostaria la seva estimada.... Amb les més belles flors construïa mentalment la imatge de la seva princesa, recitant-li dia rere dia a la lluneta: Que vermells els seus llavis!/ les seves dents són blanques com flors de camamilla/ les seves galtes roses oloroses/ murta flairosa els seus cabells,/ assutzena florida la seva llisa galta,/ lluna plena el seu rostre,/ més pur la seva aroma.... ( al-Sabbinî). Va ser el dia del seu aniversari, a la claror de la lluna plena de gener, assegut com cada nit a la teulada de la seva casa just acabada de fer. La intensitat del dia havia fet brotar milers de pètals blancs que s'obrien a la l més

  • Sa Caleta

    leonardo - 09-03-2009 - 706 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Arribat l'estiu, la primera activitat d'esplai que organitzàvem per celebrar-ho era llogar bicicletes per anar d'excursió a sa Caleta. El recorregut l'iniciàvem al lloguer de bicicletes de Casa Valentín, a ses Figueretes, com a punt de trobada de tota la colla. Des d'aquest indret ens deixàvem portar per les suaus brises que ens arribaven de la mar vorejant la platja d'en Bossa tot seguint el curs natural del camí sinuós que traçaven les dunes atapeïdes d'escards i matoll baix al davant d'aquell magnífic blau amb Formentera a l'horitzó. A l'esguard de la torre de ses Portes o des Carregador, en arribar on avui es troba el Club Platja d'en Bossa, giràvem a mà dreta per un camí que travessava el pla entre alqueries, safarejos, sénies i molins de vent per deixar-nos a l'entrada de Sant Jordi, a la rotonda que ens conduïa cap a l'aeroport. El camí pla ens deixava gaudir d'aquell paisatge tan nostre: ametllers, garrovers, figueres, cases pageses amb els corrals envoltades de figueres de pi més

  • Senyes d'identitat

    leonardo - 19-02-2009 - 1322 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Els reis mags, ben segur que assessorats per en Joan de Delta Discos i per en Miquelet de la llibreria Mediterrània, ens varen sorprendre de bon matí entre els jugarois de la nostra filla amb uns presents molt especials: notes musicals i lletres que ens varen fer endinsar a les nostres arrels: El cd Ressonadors. Un viatge musical que ens fa vibrar les nostres fibres més intimes i sensibles, un passeig per la placidesa de la nostra infància a la Marina, deixant-nos portar com a flors de baladre pels seus carrers convertits en torrenteres que abocaven al moll, de festa amb la colla pels bars des Moll o de ses Figueretes, de matances i de torrades a Can Vadell, d'excursió en bicicleta a ses Salines i sa Caleta, festejant les campanades de la nit de Cap d'Any a la plaça de la Catedral, fent-nos fotos el Dia dels Reis -ben mudats- a Ca na Salvadora o els caps de setmana d'estudiants a Barcelona pel Barri Gòtic i el casc antic... Per tot aquest recorregut sempre ens acompanyaren aquestes can més

  • Albada a s'illa Grossa

    leonardo - 19-01-2009 - 1941 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Navegant per la badia, ens vàrem atracar al dic des Botafoc i, en alçar la vista, els meus ulls s'enfilaren tot d'una fent el camí de pujada al suau pujolet que emergeix entre s'illa des Botafoc i s'illa Plana conformant s'illa Grossa o d'en Valarino, enganxada a aquestes dues illes pels dics que uniren els petits freus que antigament les separaven i que avui ja estan completament consolidats pel passeig marítim des Botafoc. El camí pedregós dóna la intimitat necessària a aquest indret, un suau pendent es va empinant fins arribar al punt més elevat, on encara hi ha les restes d'unes bateries antiaèries , uns búnquers de formigó avui ja en desús. Si hagués de triar un punt de visió, màgic, de la nostra badia, ben segur que seria aquest. Des d'aquesta alçada rodejat de blau pels quatre vents, a migjorn podem veure la silueta de Formentera: el somni del meu paradís es dibuixa suau, difuminat, al darrere des Freus i de s'Espardell. ....... Aquestes són les sensacions que pots experiment més

  • Favor per favor

    leonardo - 30-12-2008 - 609 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Va arribar a les meues mans com un obsequi, un present que una amiga em va fer, inesperadament, sense cap motiu, sense esperar res a canvi, com crec que s'han de fer els regals, gaudint del plaer d'escollir el present pensant amb qui l'ha de rebre. La portada del llibre mostrava un blau estrellat amb un estel fugaç que centrava el títol Favor per favor escrit per Catherine Ryan Hyde. Hi ha llibres que llegeixes per passar l'estona, et fan viure aventures, conèixer altres cultures, personatges, altres llocs, èpoques passades o relats futuristes. N'hi ha que et captiven per la seua sensibilitat, per la seua trama o senzillament per la seua bona literatura. Però n'hi ha d'altres que t'arriben com una revelació, com si estiguessis esperant aquelles paraules escrites per il·luminar-te el camí. Et transmeten un missatge que no et deixa indiferent, pareix escrit per a tu, per a aquest moment de la teua vida, en un llenguatge que no t'és estrany, unes paraules que ressonen dins el teu cervell més

  • Esfera giratòria

    leonardo - 10-12-2008 - 509 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'altre dia estava escoltant l'emissora Radio 3, una de les poques que queden, com un oasi en el desert, fidels als seus orígens, no contaminades per la pressió comercial que ha fet de les ones un basar en què costa diferenciar els espots publicitaris dels continguts dels programes de les emissores que col·lapsen l'èter... De sobte va sonar una cançó d'aquelles que tots tenim reservades en un prestatge especial de la nostra memòria i s'hi manté intacta, esperant el moment més adequat o més inoportú per entrar en escena... Poden passar anys sense escoltar-la però tu saps que és allà i tan sols amb els primers acords comença a sonar la melodia associada, a vegades és una melodia de desamor, d'altres et porten moments de felicitat, de goig... o l'esguard d'uns ulls, un lloc, unes vivències, emocions, sensacions, amb elles et retrobes o t'acomiades de vells amics... Quantes de coses poden despertar uns acords, com un àlbum fotogràfic que recull, estàtics, els moments, els rostres, el pas més

  • Ca na Salvadora

    leonardo - 27-11-2008 - 911 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Diumenge al migdia, assegut a una terrassa, agaf de la taula una oliva i en dur-la a la boca tanc els ulls. El sabor salat que desprèn, tot d'una recorre el paladar, connectant amb el cervell, tria una d'aquelles associacions gravades i em porta la imatge nítida d'una caseta amb els finestrons blauets verdosos que recorden els colors que agafa la mar quan acaricia els arenals protegits per les dunes. Un petit porxo porticat, copiant els arcs suportats per fines columnes cilíndriques de l'època colonial, amb els pedrissos emblanquinats que el recorren i unes llargues taules de fusta amb cadires de corda de pita, feien d'antesala a la petita botiga. Un mostrador al fons ordenava l'espai deixant al darrere el mostrari de licors. Tot estava disposat al voltant, com a les botigues antigues de la pagesia, conservant l'atmosfera de principi del segle passat. L'olor a les herbes aromàtiques dels destil·lats que servien: suïssers, mesclats, herbes eivissenques, frígola, palo, absenta, gin, ani més

  • T'he dit darrerament que t'estim?

    leonardo - 23-11-2008 - 753 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    T'he dit darrerament que t'estim?/ t'he dit que no hi ha ningú millor que tu?/ omples el meu cor d'alegria/ fas desaparèixer la meva tristesa/ alleugereixes les meves penes, això és el que fas ... així comença una de les balades més tendres que va compondre el meu idolatrat Van Morrison. I el seu títol, "Have i told you lately i love you?" (T'he dit darrerament que t'estim?), em porta a aquesta reflexió: Per què ens costa tant pronunciar aquests mots?... ... Quan t'aixequis al costat de la teva parella, perquè no li dius que és el raig de llum que et desperta cada matí, que és la força que acciona els mecanismes del teu somrís, que és ella la que fa que els dies siguin únics i especials, que vols seguir compartint amb ella els espais comuns que heu anat creant, converses, vivències, alegries i allò que tan difícil és de compartir: els silencis i els moments complicats. Quan despertis els teus fills, abraça'ls, acaricia'ls, busca el moment per preguntar-los com els va la vida, com més

  • Aiguablava

    leonardo - 21-10-2008 - 685 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    L'habitació s'obria als perfums de la mediterrània sobre una caleta recollida a on mansament domitava la mar. La nit estrellada deixava entreveure petites embarcacions dansant al claror de la lluna. Unes soques de pi en primer pla deixaven la seva verdor i el seu aroma. Hi havia un trosset de lluna que ens va esgronsar a la terrassa per donar-nos la bona nit. Bona nit lluneta, bona nit blanca roseta. més

  • La màgia existeix?

    leonardo - 21-10-2008 - 1304 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Al solpost mentre intercanviàvem contes, històries i cançons, la meva filla de set anys em va sorprendre amb aquesta pregunta tan senzilla: "Papà, la màgia existeix?" . Per un moment vaig dubtar de la resposta més idònia, però en veure-li el somriure vaig encertar tot d'una la resposta: La màgia, filla meua, existeix, està present en el teu somriure, en cada alenada de vida que desprenen els teus pulmons, en cada raig de llum que reflecteixen els teus ulls, en el tacte suau de cada porus de la teva pell, en cada una de les notes afinades de la teva veu, en la fragància de la teva pell de nacre, en la finor del teu cabell, en l'alegria que transmet la teva rialla, en la fragilitat de la teva figura, en el tacte càlid de les teves mans, en el teu son serè i confiat, en la intensitat amb què vius cada nova experiència, en les teves llàgrimes salades, en la puresa de la teva mirada, en l'emoció que desborda cada un dels teus descobriments i primeres passes a la vida. més

  • Xico

    leonardo - 01-09-2008 - 717 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Les tres de la matinada d'una nit calorosa d'estiu. Pareixia que ja havia passat el pitjor, però aquella nit de divendres la xafogor que pujava de l'asfalt i el trànsit de vehicles que portava l'avinguda ens va adormir amb un son inquiet, vigilant. L'atmosfera estava massa carregada, el mes d'agost, amb crisi o sense, a Vila és insuportable i aquest ho està sent especialment. Les sirenes no paren de xiular: ambulàncies, policies, botigues massa sensibles, autobusos bufant queixosos, obres que podríem qualificar de faraòniques per la seua durada (el nou Conservatori que quan obri les seves portes ja serà vell), manades musculoses i estereotipades, cotxes discoteca que fan xisclar les rodes als ritmes que surten dels seus megaequips, motos que pareixen moscards enverinats assetjant la presa... Però aquella nit il·luminada per la foscor d'una lluna nova pareixia presagiar mals averanys. Fent voltes al llit, em vaig despertar suant quan un cop sord em va fer aixecar com accionat per un re més

  • El concert d'Amnistia Internacional

    leonardo - 19-08-2008 - 490 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Deu anys després d'aquell descobriment, em trobava treballant per Madrid quan anunciaren el mític concert que hauria de commemorar el 40 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per Nacions Unides a París el 10 de desembre del any 1948. Amnistia Internacional, per celebrar-ho, va organitzar una gira de concerts anomenada Human Rights Now (Drets humans ara), que comptaria amb músics d'una qualitat difícil de reunir al damunt d'un escenari. Els designis dels astres varen voler que aquesta miraculosa confluència fos a l'estadi dels meus somnis, al lloc a on anys anteriors havia vist aquell Barça galàctic (allò sí que era d'una altra galàxia) de Johan Cruyff, Rexach, Neeskens, de la Cruz, Asensi, Mora... una plantilla que podia vanagloriar-se d'haver-li fotut aquell memorable 0 - 5 al Madrid al Bernabeu. Aquella nit del 10 de setembre de l'any 1988 em vaig emocionar més encara si cap. Estava cansat, la nit anterior no havia quasi dormit, ens desplaçàrem amb els més

  • Formentera Man ( 50 anys )

    leonardo - 26-07-2008 - 665 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Lo que no hagis fet, esta per fer però no et despistis que no et queda massa tinta en es tinter Gaudeix cada minut, cada instant com si fossis un infant Acaricia, pessiga, abraça sempre que puguis, que mai serà massa més

  • Flors de Baladre (Pregó Festes La Marina -Eivissa)

    leonardo - 23-07-2008 - 962 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Bona nit. Primer de tot, per als que no em conegueu, em presentaré: Som en Vicent, fill de na Pura Riera, des metge de Formentera, i d'en Toni Canals de cas Boter, a cel siga. Vaig néixer un diumenge de maig de fa uns quants d'anys davant de Can Vadell, just després de la becadeta del meu pare i acabada s'escurada de ma mare. Tampoc no hi havia pressa. Per aquell temps, en el barri de la Marina, naixien molts de boixos i boixes a ca seua mentre el temps transcorria plàcidament com al costat d'una torrentera a s'estiu. Per això, m'he permès agafar com a títol d'aquest pregó el de la preciosa cançó de n'Isidor Marí "Flors de Baladre". I el vull dedicar als meus pares i a tots els vesins del barri de la Marina d'aquella generació de la postguerra que amb molts de sacrificis i sobretot amb molt d'amor varen fer possible que avui siguem allà on som i siguem qui som. més

  • Deute d'amor

    leonardo - 18-07-2008 - 866 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Aquelles persones que en els dies foscos que ens anem trobant per el camí, saben il·luminar-te i contagiar-te la seva energia i el seu calor humà. Persones que aprofiten qualsevol oportunitat per a fer-te veure que ets únic i especial, persones que desborden simpatia per allà on passen i que sempre t'alegres de veure. I aquest és el punt al que volia arribar. Per a aquestes persones no existeixen deutes d'amor, elles es donen sense esperar res a canvi, perquè el vertader AMOR, amor en majúscules, no espera reciprocitat. Aquesta capacitat dels humans de generar amor dona sentit a les nostres vides. És l'energia que mou l'Univers, i tu Júlia ets d'aquestes persones que sempre estan transmeten aquest missatge. més

  • I am sailing

    leonardo - 07-06-2008 - 508 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Navegant, així es podria dir que passàrem els caps de setmana d'aquell estiu, perquè per tot el nostre recorregut sonava amb insistència la cançó de Rod Steward Sailing (1975): I am sailing/ I am sailing/ I am flying... (Estic navegant/ estic navegant/ estic volant...) una cançó, quasi un himne per als joves d'aquell temps i avui un clàssic. Aquell estiu el vàrem viure molt influenciats per la cultura anglesa: en el port, al costat de Can Juanito des Bahía, en el passatge que du al carrer d'Enmig, hi vàrem tastar les primeres hamburgueses, un producte típicament anglosaxó. Una planxa vista torrant aquelles galetes rodones de carn de vedella, just al davant nostre, espectacle que ens feia ensalivar les papil·les gustatives mentre esperàvem el moment per adornar aquell entrepà tan singular amb els colors que li donava la mostassa i el quètxup al damunt d'un pa torradet amb un tall de tomata natural, ceba i lletuga i així aconseguir el punt adequat per fruir amb intensitat d'aquell men més

  • Matemàtiques especials

    leonardo - 04-06-2008 - 522 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Va ser en acabar el COU a l'Institut Santa Maria quan un joveníssim Santiago de la Osa s'estrenava amb un curset intensiu de matemàtiques per preparar-nos per a la Selectivitat. Un jove brillant en tota la grandesa de la paraula, perquè és difícil trobar un ensenyant vocacional amb aquella claredat de discurs. Les matemàtiques, com la música, necessiten d'oïda i de ritme per ser interpretades i, com en aquesta disciplina, no pot sonar bé la música d'un intèrpret a qui no agradi el que fa. Perquè soni bé una melodia hi ha d'haver rigor i tècnica en la interpretació, però el més important és que s'hi ha de posar amor i passió. I així ens explicava unes matemàtiques innovadores que feien servir lletres i cercles, desenvolupant teories de grups i conjunts per aprendre el valor i la força de la unió, però també l'oportunitat i la necessitat d'interrelació dins dels grups que oferia la intersecció. Unes matemàtiques que ell feia especials i humanes. més

  • Es Vedrà

    leonardo - 28-05-2008 - 1009 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Desprès de navegar tota la nit en un petit creuer, fent la volta a Eivissa a una de les primeres Jornades Nàutiques organitzades pel Club Nàutic d'Eivissa, aquell estiu vaig descobrir la màgia d'aquest lloc tan especial. Durant la nit ens tornàvem a la canya del vaixell, a mi em va tocar sortosament el torn de matinada. Costejàvem buscant vent de terra, petites ratxes que es dibuixaven a la mar. Queia una gelor neta. La llum va començar a donar relleu a una costa de suaus pinedes que pareixien néixer dels blaus. Una llum de tonalitats fredes il·luminava el nostre velam que començava a inflar-se desprès d'unes hores d'encalmada. I sense adonar-nos, la nostra proa es va encarar a la impressionant mola de pedra de 385 metres d'alçada formada per dos penyals espadats que amb la primera llum del dia semblaven dues torres gegants de quars en forma piramidal i que tal volta varen inspirar els mossàrabs si foren els que li donaren nom (del VITRUM llatí). Ens hi vàrem trobar davant experiment més

  • Can Garroves

    leonardo - 10-05-2008 - 1016 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Acords de guitarra i un violí que et fa pujar l'ànim "na naaà na-na na-na naaà / na naaà na-na na-na naaà... Here comes the story of the Hurricane..." Bob Dylan sonant com un ventegar pel carrer de la Mare de Déu a La Galeria, una autèntica cova guanyada a la rocalla, o a La Finca, un espai tan entranyable que mesclava l'estil d'una casa pagesa mil·lenària amb la musica més actual, tota d'importació. O pel carrer d'Enmig, el de la Bomba, on podies trobar uns iogurts tan autèntics que després d'haver-los tastat, tots els altres no mereixien aquesta denominació, i el Pachito, on sonava música psicodèlica i es respirava, entre la fumassa, llibertat pels quatre vents i t'hi podies tombar pels coixins grans i petits que hi havia repartits per tot l'espai. Aquells vaixells que es vestien de festa en salpar amb tot el passatge recolzat a les baranes i units als seus éssers estimats per una mena de cordó umbilical que no volien trencar, posant a prova la resistència d'uns rotllos multicolo més

  • Formentera Lady

    leonardo - 24-04-2008 - 785 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Va ser aquella nit d'estiu al Blue Bar de Formentera, no havia vist mai tants d'estels, la terrassa del local s'obria a la platja de migjorn, un fantàstic arenal banyat per aigües turqueses. Nit de lluna i purpurina, sonava musica dels anys 70, una musica feta a la mida de Formentera. Aquella nit vaig descobrir per què els principals compositors que revolucionaren el panorama musical d'aquells anys, introduint el rock simfònic, varen parir les seves obres a l'illa de Formentera. Aquesta sobredosi d'autenticitat, de veritat, suposo que varen acompanyar a Pau Riba per composar la preciosa cançó "Es fa llarg esperar", me'l imagino a la platja de migjorn, al davant del Blue Bar, vomitant en les seves estrofes el neguit que tots hem sentit en alguna ocasió i la necessitat de tornar a començar: "Quan s'espera ja que tot s'acabi/ per tot d'una tornar a començar/ quan s'espera que el món tot s'enfonsi per tornar-lo a edificar.../Es fa llarg es fa llarg esperar.... Es fa trist, es fa gris esp més

  • Es "Laguito"

    leonardo - 05-04-2008 - 836 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    A voltes la quotidianitat del nostre entorn fa que ens passin desapercebuts els detalls. Les preses i les rutines diàries no deixen temps per a una mirada relaxada i de sobte un dia et sorprèn un quadre que havies vist infinitat de vegades. Però és avui quan els teus ulls s'aturen a contemplar-hi tota la força i la bellesa que desborda un marc que no el deixa respirar prou. El blau, el gran blau, aquell blau que els illencs hem mamat d'infants i que portam gravat a les nostres retines. Aquest blau que ens envolta, que ens allibera i ens empresona, que ens acull i ens amenaça, que ens esgronsa i ens acaricia. Un blau que ja no ens abandona, estiguem on estiguem, que buscam sempre a l'horitzó, ensumant, buscant aquell aire humit que els nostres pulmons, com si fossin ganyes, reconeixen tot d'una. A aquest blau no li poden posar barreres que el condemnin a una mort lenta, com en els estanys de ses Salines on, en la seva agonia, transpira salnitre i escuma fins a l'última exhalació. més

  • BARTOLO DE SES FLORS

    leonardo - 26-03-2008 - 694 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ja no serà el mateix. El carreró que dóna a la seua botiga avui ha pres un altre aire, s'ha tornat fosc. Les escales empinades que pujava amb l'únic objectiu de trobar-me amb la seua rialla, m'han costat de pujar, el replà ple de flors per allà on ell voletejava, avui és ple d'una buidor freda i destemperada. Mai no m'havia fixat en aquell espai que ell omplia de vida, un carreró sense nom, però per als eivissencs: "ES CARRERÓ D'EN BARTOLO DE SES FLORS". Avui no té color i la seua veu no retrona per les parets del supermercat d'en Pepe i n'Ángeles. més

  • SANTA MARIA

    leonardo - 26-03-2008 - 473 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Els anys de la infantesa i de l'adolescència tenen un pes molt important en la nostra formació, no tan sols acadèmica sinó humanística. Crec que el vertader valor d'un bon ensenyant és saber despertar la curiositat -innata a l'ésser humà- envers la seva matèria, obrint nous camins, transmetent un corrent de coneixement heretat dels nostres avantpassats. I el més difícil és fer-ho captivant l'atenció d'una tropa d'hormones en estat d'efervescència. Però aquell viatge que iniciarem no hauria estat el mateix sense la presència intensa d'una veu enèrgica amb personalitat arrasadora, un geni explosiu amb gran cor, una visió humana amb una mirada còmplice, una alenada d'aire fresc i tot un exemple de dona lluitadora: Llanos, que ens va il·luminar amb les seves conferències del pensament filosòfic i la seva pròpia llum. I atracàrem a diferents ports, però el viatge, com el d'Ulisses a l'Odissea, segueix... Gràcies, amics meus, per mostrar-nos el camí ! més

  • Ses tres padrines

    leonardo - 15-03-2008 - 481 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Com en el conte de "La bella dorment", a casa vàrem tenir la sort de comptar amb les arts de tres fades padrines: Pepita, Maria Carmen i Adelina, de les quals conserv els meus primers records de la infantesa: banys dins d'un llibrell al lavabo que donava a un balcó pel qual entrava un raig de llum tan blanca i pura com aquella estampa o a la pica de la cuina xopoiant i esquitant-les. Jocs entre mims i carícies, cançons i rialles, que posaven la banda sonora a aquestos retalls en blanc i negre. Enremolinats al voltant d'una taula braser, on m'amagava per gaudir d'un dels grans plaers de la primera infància: el "xupete", aquell objecte del desig, perseguit i maleït que guardava baix la taula per anar fent-hi incursions furtives i així evitar la vergonya de mostrar-ne la meua primerenca dependència davant les visites. més

  • Senyals

    leonardo - 15-03-2008 - 572 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Encara queda estiu, diumenge al matí. Surt a la terrassa i veig el plumbago malva escabellat i els rojos de la buguenvíl·lia que s'encaren buscant el cel i tot un esclat de colors dels geranis que surten per veure la vella Santa Maria que treu el cap entre els terrats mentre un suau llevantol els espolsa. De camí cap a la platja, la mala llet es pot palpar, és espessa. Els nostres visitants actuals sortint o entrant - mai se sap- als affters de moda col·lapsen les vies. Quan travessem un puig, els olors que el nostre estimat professor Arellano mos va descobrir i catalogar ja no s'aprecien perquè tenim la pituïtària carregada d'olor de detritus. La platja bruta, munts de llaunes, bosses, restes de la nit de festa. A la vora de la mar un grup de madrilenys comentant indignats la invasió d'aquells petits éssers amb tentacles. Un li deia a l'altre: "¡Tendrán que hacer algo!" més

  • L'Alliance Française

    leonardo - 24-02-2008 - 511 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Un llibre de text de tapes roges i una cançó de Neil Diamond, curiosament son els registres que mouen capritxosament els records d'aquells anys. El meu primer contacte amb l'Alliance Française va ser en un primer pis de l'avinguda d'Espanya, al costat d'Arts i Oficis. A la porteria, al replà de l'escala, si trobava una parada de caramels i altres llaminadures amb una gran urna transparent a on es produïa el miracle i els petits grans de dacsa que introduïen dintre d'un petit recipient metàl·lic, al cap d'una estona irrompien estrepitosament transformats en crisàlides d'un blanc trencat. Tot un espectacle pirotècnic que finalitzava amb els últims esclats i l'urna plena d'aquelles saboroses catufes. Aquell espectacle captivava la nostra atenció i l'aroma que desprenia en mesclar-se amb els dolços de pega dolça despertava tots els nostres sentits i ens temptava mentre pujàvem les escales per anar a classe de francès. més

  • Bob Marley a Eivissa

    leonardo - 24-02-2008 - 600 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Aquella nit de lluna molts de nosaltres ens vàrem atracar a la plaça de toros, sense entrades (l'entrada més econòmica costava 1.000 pessetes, un preu prohibitiu per a les nostres butxaques) i ens enfilàrem a l'estructura de l'edifici en construcció del davant per veure aquell monstre. Va ser un concert intens que va començar amb els temes del nou treball Babylon by Bus per caldejar un auditori, cosmopolita i multiracial, que ja no ho necessitava i que es va rendir des del primer minut a la màgia i el ritme dels Wailers. Un ritme frenètic que ens va deixar perles tan precioses com "I shot the sheriff", "No woman no cry", "Is this love", "Jamming", "Get up stand up" i tancant el concert la peça magistral "Exodus" un bis esperat que va fer que la plaça s'enlairàs, flotant sobre el núvol blanc que desprenia aquell singular carrilet, per ballar amb la lluna que com nosaltres tampoc havia pagat l'entrada. més

  • Tornant a casa

    leonardo - 24-01-2008 - 629 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Es fa fosc a la finestra del Col·legi escoltant "Hotel Califòrnia" dels Eagles i tots els somnis que deixem entrar, que als desset anys no son pocs, inunden l'habitació. Neguit, nostàlgia, presses preparant les bosses. Arriba l'esperat moment, el 14 enfila les avingudes traçades amb paral·lex tallant un aire dens de nitrats i fum, com si estiguéssim per Sant Joan a les fogueres. Façanes ben alineades que van prenent vida davant d'un cel gris plom: gegants, dracs, naus, branques que es retorcen fins el cel. L'aire es va tornant més fresc i humit, els carrers bullen i es van fent més estrets convertits en rius de gent buscant el que a les grans ciutats més s'enyora: conversa, contacte... calor. A les cantonades, mirades resignades, ànimes que transiten per aquest riu que va a desembocar al port. L'olor és molt especial, les pedres destil·len oli i sal, la rosada deixa a terra milers de gotetes preciosament dibuixades per l'efecte de l'oli, que sota el reflex de la llum dels fanals e més

  • Salve caupo

    leonardo - 20-12-2007 - 515 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L'altre dia a l'exposició d'en Pep Marí recreant-me en una de les seves meravelloses obres carregada d'emoció: un somni d'hivern de Dalt Vila amb el port (imatge que tinc ben gravada dins la meva retina) quan inconscientment els meus ulls se n'anaren a buscar sa torreta des Seminari. Allí la vaig trobar, d'un roig terrós, i em varen venir al cap aquestes paraules: "Salve caupo potesne nos accipere ...." Així començava una de les converses col·loquials que ens havia preparat Don Joan Mortera fent possible un vertader miracle, donant vida a aquesta llengua esmorteïda. Però no tan sols es va produir aquest insòlit miracle. En aquell col·legi del seminari varen confluir al seu claustre personatges d'una qualitat acadèmica i humana irrepetibles: Don Joan Marí, Don Joan Murtera, Don Miquel Torres, Don Vicent Pins, Don Joan Torres, Don Ernesto Ramón, Don Pep Consell, Don Pep Fumeral, Don Vicent Medina, Riquelme, Santana, Carlo Andres,.... Un col·legi que en uns moments tan delicats com més

  • Club Verdera

    leonardo - 20-12-2007 - 597 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Dissabte, dotze de la nit, la música sonava potent, les parets de l'habitació dels meus pares havien pres vida i bategaven ansiosament. Nosaltres, dos al·lots d'uns deu anys, ens oferirem a anar a l'escala del costat a veure si aconseguíem que la música paràs. A la fi veuria de prop el que allí hi havia. Tenia vertadera curiositat, a aquell primer pis vesí hi vèiem pujar a tota hora al·lotes i al·lots, rialles, música, festa... Quan ens obriren la porta, al meu germà i a mi, un raig de so mesclat amb un perfum penetrant que envoltava aquells rínxols daurats amb ulls verds ens va deixar bocabadats, immòbils, corpresos d'aquella aparició. Tant és així que no vàrem saber dir-li què hi fèiem allí dos garrits tocant la seua porta i, després d'un penós balbuceig, vàrem aconseguir que baixassin el volum de la música. Aquella nit vaig somiar enredat entre aquells rínxols impossibles i enlluernat per la llum maragda que desprenien aquells fanals. més

  • El meu primer dia d'escola

    leonardo - 12-12-2007 - 901 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Les vuit del matí, em va costar molt aixecar-me, jo no volia anar-hi. Però els meus pares pareixien dispostos i decidits a dur-m'hi!! Aquell dia record que pareixia que tots els nens del barri ens haguéssim posat d'acord i sortirem al carrer tots a l'hora de la ma orgullosa dels nostres pares i mares. Pel camí saludàvem als coneguts i el meu pare no deixava de repetir-los una i una altra volta que era el meu primer dia d'escola. Com si això no fos del tot evident! Estirant la mà dels meus pares, arrossegant les cames contracorrent, enfilàrem l'avinguda Espanya, doblàrem Joan Xico i ens trobàrem a l'entrada d'un gran pati amb palmeres. Allà, com si es tractés d'una plaça pública medieval, ens arremolinàrem com un ramat d'ovelles espantades esperant el pitjor. més

  • Maó

    leonardo - 09-12-2007 - 916 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La una i mitja del migdia. La plaça, plena de gent, es movia al compàs marcat pels acords d'una banda en la qual predominaven les seccions de vent. La música s'ha convertit en un element essencial d'aquestes festes. Segons em contaren, una vegada els cavalls, que casualment passaven pel davant del teatre on s'interpretava El postillón de la Rioja, es posaren a dansar i ara un fragment d'aquesta sarsuela s'ha convertit en la banda sonora del jaleo: una festa de cavalls, caixers (genets) i de tot un poble en perfecta harmonia que es rendeix al pas majestuós dels cavalls que s'enlairen botant davant un mar de mans que els acaricien per aconseguir el seu poder, la seva força. Un nou genet entrava per un cap de la plaça, la gent es movia a onades obrint-li el pas marcant el deixant, com si el cavall fos la cresta de l'ona amb les dues potes davanteres aixecades acariciant el mar de gent que vibrava en perfecta comunió amb l'animal per anar a rompre davant els balcons de l'Ajuntament. més

  • Van Morrison

    leonardo - 28-11-2007 - 580 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Una nit d'estiu de cap a l'any 1977 sintonitzant una inèdita FM de Ràdio Popular d'Eivissa, aleshores situada a l'església de Santa Creu, el vaig escoltar per primera vegada. Un Rafa pletòric que desplegava tots els seus encants, mesclant històries amb cançons... cançons que curiosament han fet història, personatges, noms introduïts per una veu plena de registres: d'infant però a la volta profunda, suau i sempre encisadora. Molt ben acompanyat per Pep "Piset" i Joan Serra varen construir una casa meravellosa a la qual varen posar per nom Onda Viva. Per les finestres d'aquella casa deixaren entrar els estels d'una nova constel·lació: Bruce Springsteen , Janis Ian, Neil Young, Alessi Brothers, Bob Dylan, Rickie Lee Jones, Supertramp, Boz Scaggs, Steely Dan, Daryl Hall & John Oates, Lou Reed, Leonard Cohen, Fleetwood Mac, Eagles, Stevie Wonder, Eric Clapton, Santana, JJ Cale, Bob Marley, Mark-Almond... i entre aquells astres brillava amb llum pròpia Van Morrison. més

  • Nit d'estiu

    leonardo - 09-11-2007 - 476 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nit mediterrània amb serena i gessamí Lluna plena i un got de vi en bona companyia Nit de somnis Nit de promeses Nit d'anhels Nit de confidències compartides més

  • Aquelles petites coses

    leonardo - 21-10-2007 - 577 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Ens aixecàvem mentre una ràdio no deixava de sonar, no record bé què deien però sí que omplia la casa amb un ritme trepidant. Per els finestrons del balcó entrava l'olor del pa que descarregaven al forn de Can Vadell i dels pastissos de Can Puvil, senyals que ens avisaven que ja podíem baixar a buscar el pa i les ensaïmades que na Pilar ens escollia. I quan em deixaren, a buscar la llet al carrer castelar. Sempre m'havia fascinat veure com omplien al raig d'aquell blanc espès les lleteres d'alumini brillant i la precisió amb que ho feien. Les olors i colors que precedien el nostre esmorzar i el fet d'anar a buscar els ingredients ens atracaven als nostres avantpassats. més

  • Els truquets del teacher

    leonardo - 21-10-2007 - 542 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mentre caminava esperant l'hora de recollir la meva filla a la Consolació, les meves passes s'encaminaren cap a un petit tancó, mes amunt de la Via Romana, que un temps havia sigut el quarter general del teacher. Entre la vegetació que s'ha fet tot seu l'espai, encara s'endevinen les dues habitacions contigües on el vaig veure per primera vegada. Ens va rebre dins el seu petit temple, un espai amb la pissarra ben il·luminada com un element venerat que cobria tota la paret, el sostre de bigues vistes i una gran taula plena d'apunts i llibres a la que ens acostàvem per prendre nota del que vèiem. més

  • Hora màgica

    leonardo - 21-10-2007 - 443 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Amb el salnitre a la pell tornant de qualsevol platja, la llum, baixa d'intensitat per dar relleu a tots els matisos, retalla els ametllers i els garrovers mesclant-los amb els blancs i ocres que sàviament els nostres avantpassats varen saber triar. El paisatge es va transformant, a la ràdio qualsevol melodia pareix en simbiosi amb aquell moment únic del dia. més

  • Essències

    leonardo - 19-10-2007 - 571 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Encara no teníem quinze anys. Somiava en terres llunyanes les nits caloroses d'aquell estiu a l'habitació quieta, per un instant muda. Traçant línies imaginàries al sostre com si fos la bòveda d'un planetari dibuixava a Taurus, sòlid i potent, i a Pegasus desplegant les seves ales. Mentre, dintre d'un petit aparell de radio, les ones arribades d'emissores angleses i americanes es transformaven en ritmes i cançons desconegudes per a mi. Amb l'encís d'aquelles melodies em deixava anar a lloms de Pegasus que em transportava cap a aquelles terres llunyanes on m'esperava la meva sirena Kay. més

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de leonardo

leonardo

62 Relats

99 Comentaris

49385 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Soc fill d'una illa màgica i tan sols vull compartir amb tots vosaltres els meus sentiments.