Matemàtiques especials

Va ser en acabar el COU a l'Institut Santa Maria quan un joveníssim Santiago de la Osa s'estrenava amb un curset intensiu de matemàtiques per preparar-nos per a la Selectivitat.
Un jove brillant en tota la grandesa de la paraula, perquè és difícil trobar un ensenyant vocacional amb aquella claredat de discurs.
Les matemàtiques, com la música, necessiten d'oïda i de ritme per ser interpretades i, com en aquesta disciplina, no pot sonar bé la música d'un intèrpret a qui no agradi el que fa. Perquè soni bé una melodia hi ha d'haver rigor i tècnica en la interpretació, però el més important és que s'hi ha de posar amor i passió.
I així ens explicava unes matemàtiques innovadores que feien servir lletres i cercles, desenvolupant teories de grups i conjunts per aprendre el valor i la força de la unió, però també l'oportunitat i la necessitat d'interrelació dins dels grups que oferia la intersecció. Unes matemàtiques que ell feia especials i humanes.
Unes teories i coneixements que, ben segur, va aplicar en les seves relacions sempre franques, en els consells que donava als que l'envoltaven, a les estratègies dels seus equips de bàsquet, esport que es va convertir en la seva passió, una passió que et contagia la família de la Osa.
A Eivissa, aquest llinatge és sinònim de lluita, de superació, de rigor, d'entrega, de passió per un esport que porten a la sang.
L'he vist a les pistes de molts de col·legis i d'instituts, perdent o guanyant, tant se val, perquè ell sempre donava el senyoriu a aquest esport, aixecant el nivell en cada comentari, discutint cada punt polèmic. Aquell vertader gentleman era un dels al·licients a les confrontacions esportives dels nostres fills. Ell ho vivia intensament i ens ho feia viure contagiant-nos l'amor cap a aquest esport.
He vist a jugar els seus germans, fills i nebots als equips del seu estimat club Can Cantó i en cada una de les jugades, de les seves estratègies, del seu posat en el camp, del seu esperit de lluita, de la idea d'equip, de la seva elegància hi ha un trosset d'en Santi. Pots estar tranquil que aquesta estirp no aturarà i segur que portaran orgullosos el teu estendard de saber estar, de bogeria per aquest esport de tardes de banda a qualsevol de les avui afortunadament nombroses pistes de bàsquet d'Eivissa.

Ahir va començar a ploure. Les pistes de bàsquet de tots els col·legis d'Eivissa guardaven silenci, pels patis dels instituts corria el missatge: Aquell noble professor de cap blanquinós, de somrís intel·ligent i proper i look juvenil, havia traspassat.
Dels taulers i les cistelles brollaven llàgrimes que repicaven damunt la pista nua i solitària, una imatge desoladora i que fa encongir el cor.
Avui no hi ha nens botant, entrenant, jugant... Tan sols s'hi passeja el gest tranquil i elegant que evocaven els teus companys de l'Institut de Sa Blanca Dona amb les paraules del poeta.

Aquí la frase feta: "descansi en pau" no hi és adient, a l'esperit d'en Santi. Avui els nuvolats m'han donat la nova que el primer que ha fet en arribar allà dalt ha estat enfundar-se dins del xandall i anar a buscar en Pepe Fraile per veure l'estat de forma del personal i els ha posat a tots a córrer i a botar pilotes per escalfar el que segur serà el seu gran partit. Adéu, amic Santi....