Albada a s'illa Grossa

Un relat de: leonardo

Navegant per la badia, ens vàrem atracar al dic des Botafoc i, en alçar la vista, els meus ulls s'enfilaren tot d'una fent el camí de pujada al suau pujolet que emergeix entre s'illa des Botafoc i s'illa Plana conformant s'illa Grossa o d'en Valarino, enganxada a aquestes dues illes pels dics que uniren els petits freus que antigament les separaven i que avui ja estan completament consolidats pel passeig marítim des Botafoc.
El camí pedregós dóna la intimitat necessària a aquest indret, un suau pendent es va empinant fins arribar al punt més elevat, on encara hi ha les restes d'unes bateries antiaèries , uns búnquers de formigó avui ja en desús.

Si hagués de triar un punt de visió, màgic, de la nostra badia, ben segur que seria aquest. Des d'aquesta alçada rodejat de blau pels quatre vents, a migjorn podem veure la silueta de Formentera: el somni del meu paradís es dibuixa suau, difuminat, al darrere des Freus i de s'Espardell.

Els blaus es van degradant des de sa Torre de ses Portes, amb el massís des Corb Marí que es retalla darrera la platja d'en Bossa fins a ses Figueretes per emmirallar-se finalment dins del port.
A ponent, s'illa de Botafoc amb el far que marca als navegants la presència dels illots des Malvins i l'Esponja.
Entre es Botafoc i s'illa Grossa es forma una petita llengua de mar on de jovenets anàvem a nedar, atracàvem els nostres petits velers -420- a la plataforma flotant de fusta, des d'on fèiem cabussons i guerres d'aigua intentant impressionar les al·lotes que estiuejaven per la zona.
A tramuntana, s'illa Plana, que es deixa caure fins a la mar separant la platja de Talamanca del port. Aquest és un altre lloc idíl·lic que va impressionar l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria a les seves estades a Eivissa per les belles vistes de Vila que ofereix des del seu cim, per aquell temps, pelat. Ja per allà el segle V aC els fenicis varen quedar fascinats per aquest indret que convertiren en santuari on rendien culte a alguna divinitat relacionada amb la fertilitat.
Si avui l'Arxiduc tornàs a aquesta illa, ben segur que en lloc de s'illa Plana, la batiaria amb el nom de "s'illa Plena" pel caos urbanístic que s'hi respira, i els fenicis haurien de reconvertir els seus ritus per visites als especialistes a la recerca de fórmules magistrals per arreglar allò que no té remei.
La platja de Talamanca gràcies a les seves aigües amb propietats terapèutiques pels principis actius de les algues, l'escassa profunditat de les seves aigües i la proximitat a Vila, feren d'aquesta platja la més visitada pels nostres majors... La costa continua amb ses Figueres, sa Punta des Andreus i els penya-segats des Cap Martinet que tenyeixen de roig terrós aquesta tela de blaus.
Mirant cap a Vila, una bella estampa de la nostra ciutat assentada al promontori que neix de la mar des des Salt de s'Ase i s'Aranyet pujant cap as Puig des Molins, la costa es va espadant pels embats de les ones deixant penjat des Revellí el mirador de l'Ajuntament, les cúpules de Sant Domingo i les cases blanques penyaleres que arriben fins a la Torre de Mar i es Muro. Les figueres de pic escalen des de la mar fins a les murades vorejades de tapereres i vinagrelles construint una curiosa bastida.
Una fantàstica nau de pedra amb els baluards que perfilen el recinte murallat: el més prominent és el de Santa Llúcia que s'uneix visualment amb el de Santa Tecla i el de Sant Bernat, foradat pes Soto Fosc que ens condueix al davant de s'Almudaina i es Castell units per la torre de l'Homenatge, que recorden la presència musulmana a la nostra ciutat. Just al costat s'aixeca la vella Santa Maria que mostra els seus contraforts reforçant la imatge de fortificació del conjunt, alleugerida pels finestrals gòtics que s'obren a llevant. La seva torre renaixentista, avui encara, continua alçant la mirada sòbria i hermètica cap als pujols de tramuntana, coronant la imatge de la nostra ciutat.
Aquesta és la imatge que tots els eivissencs tenim gravada de la nostra tornada a casa en vaixell. El correu arribava de matinada a la costa eivissenca just a temps per contemplar la sortida del sol des de coberta. L'emoció de la tornada, de retrobar-nos amb la nostra roqueta, amb la nostra família, unida a la fascinació d'aquella imatge banyada per la llum freda que la il·luminava.
Aquestes són les sensacions que pots experimentar en pujar aquí, a s'illa Grossa, preferiblement a l'albada, amb la fredor a les mans i als llavis, amb l'alè contingut... amb el vent a la cara i la serena de la matina omplint-te els pulmons. Els búnquers es transformen en nius construïts de blaus, somnis i anhels on per una estona deixes de banda els problemes quotidians. No hi ha res que et fermi, ni que t'oprimeixi, ni que et condicioni... et sents lliure, lleuger com una au que sobrevolava aquest llençol blau a l'esguard del far des Botafoc que s'alça com una torre de marfil al damunt de les negres roques esponjoses de l'escullera.
Mentalment gir el dial i sintonitz nítidament uns acords de guitarra que es van trencant i s'aixequen suaument, lentament, amb el sol: Wish you were here -M'agradaria que fossis aquí- de Pink Floyd, mentre per la bocana del port entra un nou vaixell i uns altres ulls retindran aquesta imatge i es repetirà de bell nou l'encís.




Comentaris

  • He navegat[Ofensiu]
    brins | 06-03-2009 | Valoració: 10

    amb tu per la formosa badia. No la conec personalment, espero poder anar-hi algun dia, però de moment, ja en conec els racons, els colors, les textures... M´has presentat aquests bells paisatges amb riquesa de paraules i també de sentiments. Felicitats!

  • Passejada plena d'encís[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-02-2009 | Valoració: 10

    Rellegint el relat, he tornat a navegar per la badia i, alçant la vista tal com m'indiquen els mots, els meus ulls s'han tornat a enfilar tot fent el camí de pujada pel pujol suau fins arribar al punt més elevat, aquell punt de visió màgic sobre la badia.
    Des d'aquesta alçada m'he deixat envoltar pels blaus i pels vents, fins que les sensacions de l'albada han resultat nítides... i m'he sentit lliure i lleugera.

    És el mèrit d'un bon text que, quan acuts a ell, sigui capaç de proporcionar el mateix regal, un cop i un altre, a la lectora que utilitza per conjur una lectura atenta... i que resulta especialment impressionable davant l'Encís de certs moments fascinants, com el Capvespre i l'Albada.

    Gràcies de bell nou per la companyia i la passejada!

    T'envio una abraçada grossa,
    Unaquimera

  • Xavi_88_Friki_88 | 14-02-2009 | Valoració: 7

    Leonardo, segueix aixi........
    pero la proxima vegada fes el text una mica més petit...........

  • Magnífic text,[Ofensiu]
    Xantalam | 05-02-2009 | Valoració: 10

    ben podria ser el capítol d'un llibre de viatges. Ric en detalls, en sensacions, en colors, esplèndid.

    Quina sort els que gaudiu de les Pitiüses... He vist en el teu relat la imatge que jo també tinc gravada d'Eivissa, tornant en vaixell des de Formentera. I el millor, al final li has posat música i tot, i de la bona.

    Un plaer llegir-te,

    Xantalam

  • Una mica de pau.[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 29-01-2009

    Fantàsticament escrit, Leonardo. Ha estat com tancar els ulls sota l'aigua calenta de la dutxa i oblidar aquest món lletgot que a molts ens rodeja. Suau, amb tocs de puntillisme. M'ha aportat pau.

Valoració mitja: 9.25