BARTOLO DE SES FLORS

Un relat de: leonardo

Ja no serà el mateix. El carreró que dóna a la seua botiga avui ha pres un altre aire, s'ha tornat fosc. Les escales empinades que pujava amb l'únic objectiu de trobar-me amb la seua rialla, m'han costat de pujar, el replà ple de flors per allà on ell voletejava, avui és ple d'una buidor freda i destemperada. Mai no m'havia fixat en aquell espai que ell omplia de vida, un carreró sense nom, però per als eivissencs: "ES CARRERÓ D'EN BARTOLO DE SES FLORS". Avui no té color i la seua veu no retrona per les parets del supermercat d'en Pepe i n'Ángeles.

Te'l trobaves pel barri amb un ram a les mans, repartint amb la moto, fent corones mortuòries o fent un cafè al "Milán" amb els seus incondicionals fent el que millor se li donava a la vida: transmetre calor i bon rotllo.

No el puc imaginar fent una altra feina. En Bartolo era un autèntic ambaixador dels nostres sentiments: amb ell ens hem enamorat, casat, tengut infants, ens ha consolat per la pèrdua de familiars estimats, hem sorprès les nostres mares, engalanat les nostres esglésies, els nostres convits, cases i llocs de feina. Sempre portant orgullós el missatge d'estimació, de joia, d'amistat, de bons desitjos i d'amor.

Aquest inici de la tardor està sent molt cruel. El contacte amb la mort quan et toca de prop, entre els teus éssers estimats i vesins, et provoca la sensació que vas perdent els teus referents, els teus motllos emocionals i sentimentals, la teua bastimentada i la persona va adquirint maduresa per poder-se enfrontar a les pèrdues i dificultats que ens anam trobant a la vida. És com l'edifici que veus construir ple de bastides i encofrats mentre el formigó és tendre i de colp el veus despullat i sòlid, ja preparat per enfrontar-se a la jungla urbana i aguantar les inclemències del temps.

Sa Capelleta ha perdut un d'aquestos puntals que varen ajudar a fer créixer i madurar aquest barri. Sense ell ha quedat orfe: es mariol·los i ses rues de carnaval, la celebració de Sant Cristòfol... ressuscitats de la seua mà al barri, les truites i arrossos de què tots hem gaudit, els nadals engalanats i vestits de festa, les processons de Setmana Santa, Tots sants, el dia de la mare, la Mare de Déu del Carme, Santa Maria. Ell hi era sempre present marcant les festes i esdeveniments socials del nostre poble, repartint testos de felicitat i pètals de color a les nostres vides.

Per cert Bartolo, l'anthurium que em vares regalar, ahir estava com jo: trist, indignat, emprenyat, resignat! però avui hi ha despuntat una altra flor vermella amb més força que mai i estic segur que ha estat cosa teva, que abans d'anar-te'n vares passar a acomiadar-te de tots els teus per donar-nos com sempre un missatge d'optimisme, de germanor, d'alegria i bon rotllo.

Mari, Jordi, Joan, Anna i amics de sa Capelleta, ens queda molta feina per fer, facem brotar les llavors que en Bartolo tan amorosament va saber plantar al nostre barri.

Comentaris

  • Envial a tribuna@guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 28-07-2008 | Valoració: 10

    Hola;


    M'agrada el relat.

    Voldries publicar-lo a tribuna@guimera.info ?

    Fes un tomb per www.guimera.info , i si tens ocasió vinens a veure el 2on diumenge d'agost que fem Mercat Medieval.

    El relat l'envies com annex amb l'email.

    Si vols posar una imatge [ del Bartolo o de la flor vermella [ també com annex,

    Formentera és una - més - de les meves asignatures pendents. Que guimerà no ho sigui per a tu.

    Gràcies

    Antonio Mora Vergés