Aiguablava

Un relat de: leonardo

L'habitació s'obria als perfums de la mediterrània sobre una caleta recollida a on mansament domitava la mar. La nit estrellada deixava entreveure petites embarcacions dansant al claror de la lluna. Unes soques de pi en primer pla deixaven la seva verdor i el seu aroma. Hi havia un trosset de lluna que ens va esgronsar a la terrassa per donar-nos la bona nit.
Bona nit lluneta, bona nit blanca roseta.

Comentaris

  • UN PAISATGE IDILIC![Ofensiu]

    Es el que descrius en el teu poema, la mar de fons i els pins en primer terme, mar i muntanya, hi pot haver una cosa millor?