Mar Blau

Un relat de: leonardo

Em trobava al baluard de Sant Jordi intentant captar una posta de sol dels darrers dies de primavera. La pujada a peu per l'empinat pendent de la ronda de Giovanni Battista Calvi (enginyer reial que va projectar les murades al segle XVI) que recorre la murada en direcció a la catedral, em va fer agafar alè per oxigenar-me i poder gaudir amb tots els sentits de la carícia d'aquesta brisa suau que deixa el cel net de boirines... La ciutat ha anant guanyant terreny i ja s'apropa per tramuntana al seu límit natural que marca el relleu dels pujols de Sant Josep: Can Misses, Can Cantó, Cas Mut, Ca n'Escandell. Una taca ocre i blanca recorre tot el pla: ses Cases Barates, sa Carroca, Can Bellotera i s'endinsa cap a ponent: ses Figueretes, es Viver, la platja d'en Bossa, Cas Serres, Sant Jordi, ses Salines... per anar a mesclar-se amb els blaus des de la torre de sa Sal Rossa a la torre de ses Portes, agafant intensitat i profunditat buscant el nostre petit paradís mirant cap al sud: Formentera.

En primer pla l'edifici de la comandància militar, es Soto i es puig des Molins, l'únic pulmó verd de la nostra ciutat, avui justament reconegut pel Patrimoni de la Humanitat pels més de 3.000 hipogeus que s'hi troben en la que està considerada com la major necròpolis púnica conservada del món (segle VII aC). Els molins que encara es conserven, els de ponent, donen compte de l'activitat agrícola de la zona que donava abast de farina a la població de Vila.
Just al costat d'un dels molins recentment restaurat s'hi troba l'Observatori: un petit habitacle en forma cilíndrica i cobert amb una volta esfèrica que ja d'infant m'havia fascinat. Una finestra oberta a l'univers, un viatge per camins insondables i inexplorats, el descobriment de noves galàxies, constel·lacions, astres, estels...
La nostra infantesa la vàrem passar jugant a fer d'exploradors endinsant-nos en les nostres arrels pels passadissos de les coves des puig des Molins, trescant els vestigis dels nostres avantpassats i projectant-nos cap el futur, allà on viatjaven els nostres somnis colant-se per un foradet de la volta de l'Observatori.
Molt a prop hi havia una petita esplanada, un mirador natural, on ens reuníem la colla a fer allò que se sol fer a l'adolescència: xerrar i xerrar jugant amb el temps, esperant el moment més àlgid de l'idil·li, per veure com el sol es deixava seduir pels blaus.
Una miqueta més avall, segueix el camí que ens porta fins al Mar Blau, un petit hostal amb vocació mediterrània per la seua senzillesa i ubicació com a balcó davant els blaus, la seua mesura i hospitalitat que va obrir les portes a les noves rutes turístiques, a les noves músiques i es va convertir en una de les sales de festa, establiments precursors de les actuals discoteques, més reeixides d'Eivissa juntament amb el Portal Nou, s'Àmfora, sa Cova Santa, es Gala Night, sa Tanca o s'Illa Blanca...
Per aquells anys entraren amb força les notes potents i sensuals que arribaven de l'altre costat de l'Atlàntic, eren temps de canvis i la música negra, amb el segell Motown, va prendre un impuls fins aquell moment desconegut. El so de la jove Amèrica, una mescla de pop, soul i rhythm and blues amb una potent base rítmica i tornades aferradisses.
A la terrassa del Mar Blau vàrem descobrir-ne tota la seva força. Les nostres festes pro viatge d'estudis, organitzades pels alumnes de cinquè i sisè de l'antic batxillerat del Santa Maria però que reunien tota la jovenalla d'Eivissa, ens permetien desbocar-nos amb cançons com "Superstition" d'Stevie Wonder i "Papa was a Rolling Stone" dels Temptations o contornejar-nos sensualment amb "Let's get it on" de Marvin Gaye.
I a l'hora de "ses lentes" iniciàvem les nostres primeres maniobres d'aproximació, de contacte amb la sublim "Samba pa ti" de Carlos Santana per encadenar els més de cinc minuts (les cançons del moment tan sols duraven uns tres minuts) de "Fire and Desire" de Rick James and Teena Marie, una tòrrida balada al més pur estil Motown: "Oh oh oh nena.../ ... llavors em va besà els llavis i es va convertir en foc.../... et convertires en el meu foc, nena/ ... foc i desig../ foc, foc oh oh oh.../ foc, nena../ foc i desig."
Tal volta el ressò d'aquelles cançons en aquest sol post de primavera, ha fet reviure l'ancestral idil·li i ha encès el cel d'aquest roig, un roig de foc i desig, el roig passió del cel eivissenc.




Comentaris

  • Mar i música sota el cel[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-04-2011 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per la teva felicitació, amic meu!
    M’ha fet feliç la teva reaparició, molt oportuna en uns moments en què tot torna a florir i la natura reneix a ulls vista...

    En aquests moments, doncs, m’ha semblat oportú llegir, degustar i comentar aquest escrit enmarcat en la primavera, ni que sigui en els seus darrers dies.
    Només llegir el títol ja se m’ha eixamplat el cor... i el contingut, després, no m’ha decebut gens.

    És clar que m’ha sorprés descobrir que el Mar Blau, així escrit com a nom propi, és un hostal, però m’he pogut imaginar perfectament en ell com un hoste en un balcó privilegiat... envoltada pel color procedent de l’aigua salada i per les notes musicals, “potents i sensuals”, de la samba... sota un cel apassionat.

    T’envio una abraçada ballada a ritme, amb cadència,
    Unaquimera

  • Quins paisatges tan meravellosos...[Ofensiu]
    brins | 23-10-2010 | Valoració: 10

    descrits amb cura i amb molt de sentiment alhora.

    Gràcies al teu relat he pogut viatjar per llocs que em són desconeguts. Encara no conec Eivissa, però espero que algun dia hi podré anar. Si passo per aquests llocs que tu has pintat amb lletres, estic segurà que recordaré el teu relat.

    Molt encertat també el final, un esclat ardent de joventut que afegeix gran caliu a la descripció.

    Una abraçada,

    Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: