Gràcies

Els matins quan deix la meva filla a l'escola, amb el dia per encetar, l'aire fresc que m'espavila i les primeres imatges i pensaments que comencen a circular pel meu cap, sense adonar-me'n, em trobo cantant: "Gracias a la vida que me ha dado tanto... " (Violeta Parra). És una cançó d'agraïment, un himne a la vida, a la joia de viure, a la bellesa d'aquelles petites coses.

I això és el que he perseguit en escriure aquests articles. Durant els darrers anys he fet molts d'esborranys a moltes llibretes per entonar un cant d'agraïment, per rendir homenatge i deixar-ne testimoni:

A les persones que he anat trobant al meu camí. Unes m'han envoltat de tendresa i d'amor, d'altres m'han donat noves perspectives, m'han dibuixat nous horitzons, m'han acompanyat, m'han guiat, m'han escoltat, m'han reconfortat: família, amics, professors, companys, vesins i d'altres persones que en algun moment m'han lliurat un present: el seu somriure, la seva atenció, la seva càlida mirada, la seva carícia, la seva conversa, la seva amistat, la seva companyia i en definitiva el seu amor...

A les estrelles que inunden el nostre cel eivissenc i que m'han guiat en aquelles nits fosques i destemperades, al Sol que m'ha escalfat i m'ha donat l'energia per seguir caminant i ens envolta d'aquesta llum màgica de la qual gaudim a les nostres illes Pitiüses.

A la Lluna que sempre m'ha escoltat com al seu poeta enamorat que nit rere nit la busca al cel... Ai, lluneta!

A la mar que m'ha esgronsat, acariciat i renovat, perfumant-nos les nits d'estiu, donant-li vida a l'aire que respiram.

A la música que posa cadència, ritme i harmonia a la meva vida.

Al nostre paisatge interior: ametllers, oliveres, garrovers, figueres, savines i pins, als bancals de pedra morta, als blancs i els ocres de les nostres cases pageses, als molins de vent, esglésies i torres de defensa, als penyals espadats de la nostra costa a les fines arenes de les nostres platges, a les hores màgiques a Formentera, a ses Salines o sa Caleta.

A la nostra ciutat d'Eivissa que és una ciutat reial i que a tot temps s'hi cullen figues sense haver-hi figuerals ... ("Sa nostra ciutat d'Eivissa", Uc).


Els meus escrits tan sols volen expressar l'amor vers aquests llocs, paisatges, racons i personatges que varen modelar la nostra infantesa i adolescència donant color a la nostra aura i conformant el nostre ésser.

Per això he triat el títol Amb el cor, perquè aquests mots volen pagar un deute que hem contret amb aquesta illa i amb els nostres companys de viatge, aquest viatge meravellós que és la vida, i aquí la moneda de canvi no pot ser altra que d'amor.

Que aquest llibre avui estigui a les vostres mans ha estat possible gràcies a l'empenta, primer d'Emma Segura, que em va ajudar amb el meu molt deficient català i després a la ciència de Joan-Albert Ribas que va seguir polint i corregint els articles.

Al meu amic Joan Serra, director del Diario de Ibiza, que va tenir l'avinentesa i la paciència de publicar-los a la secció d'Opinió.
Als meus amics amb qui comparteix vivències i sentiments, al suport que he rebut de molts de vosaltres, lectors d'aquests escrits, que m'heu animat a seguir escrivint i a recollir-los en aquest llibre.

A en Miquelet de l'Editorial Mediterrània-Eivissa que ha fet possible aquest somni, a la col·laboració del fotògraf belga Jean Marie Ghislain, autor de bona part de les fotografies. A la família De la Osa, Marí, Monsieur René, Juan Antonio, Marisol Roig-Francolí, Toñi Torres, Nieves Tur i Rafa Riera, que m'han cedit les fotografies dels seus àlbums familiars.

A Cristòfol Guerau d'Arellano i a Bartomeu Mestre pel seu suport i les seves paraules, a Neus Ortiz per la seva sensibilitat, als companys de feina, especialment a l'OBS per ser-hi sempre. I aquesta nit m'agradaria que tota l'energia positiva que estam movent entre tots anés per a els nostres companys que avui més ho necessiten, per a donar--lis les forces necessàries per seguir lluitant i guanyar finalment el combat.

Al meu pare al qui dedic aquest llibre i que em va ensenyar, amb el seu exemple, els valors que guien la meva vida.
A la meva mare pels nostres tendres cafès amb lletres i a la meva critica més exigent i estimada: n'Ariadna, la meua princesa.



"Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la risa y me ha dado el llanto
Así yo distingo dicha de quebranto
los dos materiales que forman mi canto
Y el canto de ustedes que es mi propio canto
Y el canto de todos que es mi propio canto"

("Gracias a la vida", Violeta Parra)

Gràcies a tots vosaltres, amb el cor.