Senyals

Un relat de: leonardo

Encara queda estiu, diumenge al matí. Surt a la terrassa i veig el plumbago malva escabellat i els rojos de la buguenvíl·lia que s'encaren buscant el cel i tot un esclat de colors dels geranis que surten per veure la vella Santa Maria que treu el cap entre els terrats mentre un suau llevantol els espolsa.

L'aire és pesat i enganxós quan els primers daurats il·luminen l'avinguda en aquella hora muda del dia, davant d'una tassa de cafè amb llet que mos centra la ment i afina la nostra percepció de les coses fent-la més clara i reflexiva.

Davant meu, el terrat veí ple de gavines, una imatge recent i que comença a ser habitual. A la terrassa d'un dels pisos veig dormint cinc persones i durant el dia n'hi desfilen mes de quinze. Fullejant el diari em sobta l'arribada de milers de pateres a les Canàries.

De camí cap a la platja, la mala llet es pot palpar, és espessa. Els nostres visitants actuals sortint o entrant - mai se sap- als affters de moda col·lapsen les vies. Quan travessem un puig, els olors que el nostre estimat professor Arellano mos va descobrir i catalogar ja no s'aprecien perquè tenim la pituïtària carregada d'olor de detritus.

Està sent un estiu molt calorós. Em comenta una amiga que el mes d'agost el seu gimnàs s'ompli de males vibracions que li deixen allà dins aquesta tribu musculosa i estressada.

La platja bruta, munts de llaunes, bosses, restes de la nit de festa. A la vora de la mar un grup de madrilenys comentant indignats la invasió d'aquells petits éssers amb tentacles. Un li deia a l'altre: "¡Tendrán que hacer algo!"

Prou! Aquell preciós diumenge que vaig iniciar serenament s'ha truncat amb aquesta queixa tan innocent aparentment però que entranya la seva gravetat.

La nostra societat mostra senyals evidents de malaltia, l'ecosistema està amenaçat: incendis, sequeres, abocaments incontrolats als mars i als rius, deficient depuració de les aigües residuals, males arts pesqueres que arrasen la flora i fauna marina, efecte hivernacle, l'explotació desenfrenada dels nostres recursos escassos ....

Els nostres avantpassats observaven la natura i estaven molt atents als senyals que els arribaven guardant un equilibri secular. Avui vivim d'esquena a la natura i creiem que la ciència i la tecnologia ho poden tot...

Gavines als terrats, habitatges al límit, abocaments incontrolats, les vies saturades, les platges brutes, invasió de meduses, l'illa fa pudor, la gent emprenyada, les sirenes no paren de xiular.... voleu mes senyals?

I en aquells madrilenys els preocupen les meduses...

Comentaris

  • Batecs i crits[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-06-2008 | Valoració: 10

    És aquest un relat que comença suau, mandrós, descriptiu.
    Va pintant el paisatge de detalls i de colors i la lectora gaudeix de la calma del diumenge d'estiu.
    A poc a poc, però, el to canvia, s'irrita i es trenca aquella sensació una mica idíl·lica que es pressentia i es desitjava.
    El text es centra finalment i reflexiva, en la crítica de la nostra societat, la que fa com que no veu la febre de l'entorn i no escolta els BATECS de la vida i de la mort en la natura, que indiquen un ritme poc sostenible, més aviat accelerat, cap a la destrucció del medi ambient i el deteriorament humà.

    Preciós al començament, realista amb la seva conclusió, resulta una lectura atractiva i interessant.

    T'envio una abraçada en senyal d'afecte,
    Unaquimera

  • m'agrada[Ofensiu]
    Tanoka | 15-03-2008 | Valoració: 7

    m'agrada el text, tot i que comença millor que acaba.
    es molt crític amb la societat i això està bé, per no adormir-se. hem de continuar denunciant injustícies. Ànims!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: