La Bodega

Un relat de: leonardo

Baixant de Dalt Vila, des de dalt de la Murada, entre el baluard de Sant Joan i el de Sant Pere o Portal Nou, es pot gaudir d'una de les perspectives més perfectes de la plaça del Parc que apareix als peus de la murada com un retallable dels que fèiem de petits.
Darrera de s'Alamera, que és dibuixa com l'eix principal, s'obre aquest espai rectangular perfectament delimitat per l'edifici dels germans Tur i Palau que dóna un toc de sòbria elegància a la façana nord, la del carrer de Gaietà Soler, que s'imposa visualment a les plantes baixes del davant, les del carrer de Jaume I. A ponent l'Hostal Parque i a llevant, tancant l'espai, l'esquena del Cine Pereira.
Un lloc entranyable on jugàvem de petits i que, amb el pas dels anys, ha anat canviant la seva fisonomia, així com els seus comerços ara reconvertits en bars i restaurants i els personatges que el freqüentaven.
Sota el ciment de la plaça encara hi deuen restar enterrades les arrels dels pins que donaven moviment al seu terra bicolor, que prenia vida per fer-nos fotre més d'un rebat, mentre devoràvem un tros de pa amb codonyat o xocolata per berenar, corrent de camí cap a "El Capricho" (un vertader capritx de "txutxes") o cap al garatge de n'Adrover per veure els calendaris de noies exuberants que hi havia penjats a les seues parets, i els nous models de bicicletes arribats al lloguer de bicicletes de Can Ribas, just al costat de l'Hostal Parque, que feia d'antesala al Central Cinema, un dels quatre cines de que gaudíem a Vila: es Pereira, es Serra, es Catòlic i es Central.
Al costat, Discos Éxitos, on vaig comprar el meu primer elapé: L'A Hard Day's Night dels Beatles, que m'esperava a l'expositor de l'aparador al costat de My Generation de The Who, els Rolling Stones, The Doors, Elvis Presley, Led Zeppelin, Raphael, Nino Bravo, Los Bravos, Los Sírex i el Green River de la Creedence Clearwater Revival.
Des d'aquesta indret, a l'estiu, es podien escoltar les notes que s'escapaven pels parapets del Portal Nou en els concerts dels nostres grups: Los Diana, Es Amics o Es Trons. Una fauç jo vaig trobar/ a la vora del camí/ i lo que em vares donar va morir ... ("Sa Fauç", Los Diana). Fantàstica la versió unplugged dels Ressonadors amb en Tito Zornoza i en Joan Barber.
A l'edifici principal: Ca na Maria que ensenyava a ses al·lotes "puntilla de bolillo", Can Fontet, Can Paia i la barberia d'en Fulgencio, el meu segon barber després d'en Gelat, que va posar de moda els serrells retalladets i va aconseguir anul·lar els meus remolins que es rebel·laven impotents, inútilment, abans de desaparèixer. A la cantonada, l'elegant tenda "Modas Araceli".
Doblant el xamfrà ens trobàvem ja a s'Alamera, lloc de passeig obligat dels diumenges per veure don Victorino dirigint a ritme de pasdoble els músics de la banda municipal.
Era el mateix camí que fèiem per anar a comprar els nostres alicatrics de pesca a Can Murenu, o el greix vermell a Ca na Juana Fèlix, o per llegir llibres d'en Tintín a la Biblioteca i anar a jugar al billar a L'Alhambra.

Tornant a la plaça, al darrere del Cine Pereira: el supermercat Spar i Covas Parque, encara record en Miquel (tristament desaparegut d'infant) corrent pel passeig o contemplant com el nostre professor, en José Maria Prats, netejava escrupolosament, minuciosament, el seu Mercedes, el tenia impecable. Els cotxes havien substituït els antics habitants d'aquesta plaça: els cavalls, que els pagesos amarraven aquí. Això li donà a aquest el nom de s'Amarradero. On avui es troba "La Brasa" encara hi vàrem conèixer un carreter que reparava les rodes dels carros. Ja desaparegut, els seus nous llogaters, els gats, es varen fer amb tot aquell tancó, s'hi amagaven dels atacs dels nostres cans, fins que varen aprendre a conviure junts al barri.
Comandància d'obres, Can Rafel Marí amb en Juan Antonio "Batlet" entrant i sortint de l'establiment i Maripol: la fàbrica de lleixiu.
Al darrere del Parc, aferrat a la murada, ses Aigües. Aquella cantonada del parc sempre m'havia cridat l'atenció per la seva activitat, molts de joves entrant i sortint d'aquella bodega tant especial: La Bodega. Els olors àcids i penetrants dels gins, i els aromàtics del palo, absenta, vermut i altres destil·lats com les herbes i la frígola, es mesclaven amb les fragàncies que escampava la fullaca dels pins. Una sala àmplia, més fosca, donava pas a l'altra ala en forma de L que s'obria com un pati amb claraboies, allà on en Gabriel ens rebia amb un somriure ampli i on vaig provar la meua primera cervesa. La seva especialitat era sense cap dubte el mesclat (gin amb palo), un combinat potent que caldejava motors per iniciar la nostra marxa deixant-nos portar rodant, rodant, rodant pels carrers de la Marina que desembocaven al moll. Rolling, rolling rolling on the river/ Rolling, rolling, rolling on the river/ Rolling, rolling, rolling on the river..... ("Proud Mary" - Creedence Clearwater Revival).

Comentaris

  • Entranyable descripció![Ofensiu]
    brins | 05-09-2009 | Valoració: 10

    No tan sols per la cura amb què ens descrius el paisatge i els habitants, sinó pel sentiment que poses en cada un dels teus records... Felicitats!

    Pilar