Les primeres hores del 2011

Un relat de: leonardo
Després dels brindis de rigor, les besades, els desigs intercanviats i compartits pel nou any, necessitava uns minuts d’introspecció, d’intimitat. La nit estava sent molt freda, ens havíem desplaçat a un poblet de la serra segoviana per encetar el nou any buscant nous paisatges, nous aires i renovades albades. Els núvols que ens havien acompanyat tota la jornada se’ls havia emportat el ressò de les darreres campanades d’aquest any, un any dur, feixuc, “vell i mal de coure”. Un any de pèrdues i d’adéus, d’una crisi que ens enfronta a la crua realitat però que també obre pas a un nou període ple de noves oportunitats i d’esperança.

La vall s’obria mostrant la seua majestuositat des del pujolet on s’enfila la torre murallada que tanca el conjunt fortificat. Als seus peus, s’hi podien admirar, al fons, les muntanyes, clapejades de verd i neu, retallades damunt el blau cel. És un paisatge diferent al nostre, un blau més transparent, més net, és el blau somiat dels dibuixos de les caixes de llapis de colors “Alpino”. És un blau que té la puresa de la neu que l’acaricia i que et vols empassar a glops d’aire fresc.

Des d’aquesta petita talaia convertida en un mirador natural, en la foscor d’aquesta nit, respirant a petites bocanades per l’intens fred, em vaig trobar mirant al cel per descobrir-hi un espectacle d’una bellesa irrepetible i no per familiar menys sorprenent... Allí estava un any més, deixant-me esgronsar per un trosset de lluna, al davant de noves combinacions d’estels que es mesclaven amb d’altres ja de conegudes: la constel·lació d’Orion, la llum encisadora de Júpiter, milers d’estrelles que pareixen suspeses d’aquesta magnífica volta celeste, que lluïa amb més intensitat que mai, dansant al seu ritme, un ritme còsmic que aquesta nit es retrobava amb l’encís de la trompeta de Miles Davis amb “Blue in Green” del seu memorable treball Kind of Blue, una melodia que va compondre uns dies abans del meu naixement i que sempre m’ha commogut especialment per la seua bellesa, intensitat i la seva capacitat per tocar-te, moure’t els fils que et fan emocionar, sentir, vibrar... Unes notes que Miles Davis, màgicament, va saber mesclar i bufar com només ell ho sabia fer i que ja formen part del nostre univers, de la nostra galàxia.

Cada un dels somnis, propòsits, promeses, projectes, melodies, càntics, ritus, pregaries, danses, precs, plors, goigs, tristors, esperances... que hem llençat a l’Univers, mirant al firmament, amb l’esperança mai no perduda en l’ésser humà, han anat construint la nostra història, la nostra realitat i indubtablement són els que donen sentit a les nostres vides.

En aquesta preciosa nit, a les primeres hores de vida de 2011 amb l’encís d’aquesta preciosa melodia que avui l’univers ens regala, vull compartir amb tots vosaltres una renovada esperança pel nou nat, amb la llum que sempre ens acompanya d’un astre eivissenc: Arrelar, com un arbre, dins la terra:/ no ser núvol endut d’un poc de vent./ ... / Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,/ cada cop renovant-me el sentiment./ Damunt la terra nostra i estimada,/ del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell./ ... / El meu amor, la ferma companyia,/ vull somiar-hi, entre la mar i el vent. (M. Villangómez).

Comentaris

  • Una lectura enriquidora[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-07-2011 | Valoració: 10

    En rebre el teu darrer comentari, he vingut de seguida fins al teu espai... i aquí m’he trobat amb la sorpresa de què puc triar entre 3 relats, ja que des que et vaig comentar “Mar blau”, no t’havia tornat a llegir.
    Seguint una passatgera inclinació per l’ordre temporal, obro doncs el primer que vas enviar enguany.

    En començar aquest calorós mes de juliol, em resulta una mica xocant llegir un relat que parla del fred... però és clar que, malgrat la calor que fa ara com ara, no oblido que en altres moments ens envoltem de calor voluntàriament.

    El teu text m’ha recordat les sensacions pròpies d’alguns d’aquests moments... i les d’altres èpoques de l’any, que avui semblen llunyanes, i les de les nits... i les de la música...
    El teu escrit estimula molts records, sens dubte, diferents per a cada persona que el llegeixi, però enriquidors com a exercici de la memòria i com a lectura.

    Al meu torn, t’ofereixo una altra per si et ve de gust sobre una nit molt més propera, la del solstici: Onades
    ( si cliques damunt la paraula en color, s’obrirà de seguida! )

    T’envio una abraçada per començar de bones maneres aquest calorós mes de juliol,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: