Deute d'amor

Un company dels anys de regates de la flotilla dels 420 em va fer arribar una imatge rescatada de l'arxiu fotogràfic del mestre Buil Mairal: un lliurament de trofeus al Club Nàutic d'Eivissa.
Em vaig alegrar en veure aquella composició festiva, braços enlaire mostrant els apreciats trofeus, abraçats formant una pinya, cares joioses i estimades. Els majors, darrere i de forma escalonada segons l'alçada. Anàvem desfilant tancant la imatge els mes joves del grup, com a les fotografies familiars. I així ens sentíem: com una gran família que ens va veure créixer i on vàrem viure la nostre adolescència: tot un esclat de vida i d'emocions custodiat sempre per l'esguard dels nostres germans majors: Aranda, Felip Cirer, Rafelet, Boscà, Riusech, Javi Planas, Suret, Paco March, Rafa es llarg, , Juanito Serapio, Pedro Amor, els nostres companys coetanis, Juanito Vadell, José María Prats, Manel Guasch, Abelito, Es Calero, Rafel Prats, Ramos i així ens seguien per edat: Pepe Caldentey, Pepe Riera, Pedro Sansano, Mariano Ramón, Joan Carles Cirer, Verdera, Javier Cachón , Sastre, Llanos i Julio Ribas Cano.

En contrast amb aquella bella estampa, l'altre dia mirant el diari em sobtà una imatge ben diferent: la tinta negra damunt d'aquell retall blanc ho fa més cruel i ens anuncia la pèrdua d'un altre dels nostres germans petits d'aquella foto familiar. És la tercera pèrdua en el decurs dels anys. No hi ha paraules per a expressar el sentiment de dolor i d'impotència que vaig sentir.

Somrís d'orella a orella, mitja melena al vent i penjat del trapezi amb l'escuma a la cara obrint-nos camí entre les ones o planejant, jugant amb elles. Estirats com sargantanes a coberta, cantant cançons... You are the sunshine of my live.... és la melodia que em ve al cap. O somiant amb els ulls oberts de camí cap al Club. Així es com el record, amb el somriure més encisador que he vist mai, ple de vida i d'amor, Júlia.

Em vaig emocionar al llegir les teves paraules, paraules que tant trobo a faltar en el temps que vivim: Amor, estimació i agraïment cap a tantes persones que fan que la nostra vida sigui més fàcil i entranyable.

Aquelles persones que en els dies foscos que ens anem trobant per el camí, saben il·luminar-te i contagiar-te la seva energia i el seu calor humà. Persones que aprofiten qualsevol oportunitat per a fer-te veure que ets únic i especial, persones que desborden simpatia per allà on passen i que sempre t'alegres de veure.
I aquest és el punt al que volia arribar. Per a aquestes persones no existeixen deutes d'amor, elles es donen sense esperar res a canvi, perquè el vertader AMOR, amor en majúscules, no espera reciprocitat.
Aquesta capacitat dels humans de generar amor dona sentit a les nostres vides. És l'energia que mou l'Univers, i tu Júlia ets d'aquestes persones que sempre estan transmeten aquest missatge.

Les teves alumnes, els teus equips esportius, les teves embarassades i tots els que hem tingut la sort de trobar-te el nostre camí, sempre t'estarem agraïts i estarem afortunadament en deute amb tu, Júlia.

Quan demà surti el sol i entri un suau llevantol dins la badia, deixa't anar amb la cara al vent buscant la seva carícia i la seva veu: Tu ets el sol de la meva vida ..... Segur que te la dedica a tu. Júlia.