Els truquets del teacher

Mentre caminava esperant l'hora de recollir la meva filla a la Consolació, les meves passes s'encaminaren cap a un petit tancó, mes amunt de la Via Romana, que un temps havia sigut el quarter general del teacher. Entre la vegetació que s'ha fet tot seu l'espai, encara s'endevinen les dues habitacions contigües on el vaig veure per primera vegada. Ens va rebre dins el seu petit temple, un espai amb la pissarra ben il·luminada com un element venerat que cobria tota la paret, el sostre de bigues vistes i una gran taula plena d'apunts i llibres a la que ens acostàvem per prendre nota del que vèiem.

La meva primera impressió va ser de respecte i d'admiració davant un homenet que feia lliscar els guixos acariciant la pissarra com l'artista la seva tela, escrivint fórmules i números, dibuixant d'una forma preciosista que mesclava una lletra barroca amb la precisió del neoclàssic.

Les seves sessions estaven impregnades d'aquell toc màgic que aconseguia dar-li a les explicacions; com si els problemes, movent un parèntesi per aquí i un signe per allà, revelessin aquella solució que apareixia com per art de màgia. Això sí: "sin trampa ni cartón" i amb la pissarra ben il·luminada. Ara bé, un cop trobada la solució, no n'hi havia prou. Tot seguit, una rialla sonora, l'espurneig dels seus ulls blaus i tornava a començar els raonaments i desenvolupaments numèrics per descobrir un altre camí que increïblement ens portava al mateix resultat, una altra volta màgic i fascinant. No de bades, la seva frase preferida era: "us ensenyaré un truquet!..."

Les matemàtiques varen passar a ser per molts de nosaltres un món fascinant, un univers ple de misteris. Al ritme de la vareta màgica del teacher (una petita canya ) ens i movíem i ens desentranyàvem. I com a bon mag, de la classe en feia una funció on no hi faltava detall. La seva veu escanyada trencava els moments de suspens mentre teixia entre les mans formes geomètriques amb els caps marins abans del desenllaç. Desprès, per celebrar-ho, es pujava a les bigues aixecant-se suspès amb les cames flexionades emulant el gimnasta a les anelles. Aquella rialla contagiosa... mai el vaig veure enfadat.

Un estiu abans d'anar a la universitat es va oferir a donar-me unes classes de geometria descriptiva. Si les classes fins aquell moment varen ser fascinants, el que vaig presenciar en aquelles sessions va ser genial. Aquell home pareixia posseït per les esquadres, cartabons, regles, compàs i guixos de colors. Si els números eren màgics, en aquelles hores vaig descobrir que l'espai ens situava com un punt estàtic però també ens projectava a l'Univers: un espai infinit del que tan sols podíem representar les interaccions entre els diferents elements: plans, rectes i figures que prenien diferents formes segons el punt de visió.

A traves de les matemàtiques, el teacher va ser capaç d'ensenyar-nos a qüestionar els plantejaments ràpids i sense arguments suficients, buscant sempre el camí mes adient; a gaudir del recorregut; a relativitzar tot allò que veiem de primer cop d'ull; a ser inconformistes i a buscar sempre l'excel·lència.

Però heus ací el gran truc que el teacher ens va transmetre als seus deixebles: gaudeix d'allò que facis, sigui el que sigui. Però ho has de fer bé, sense conformar-te amb el primer que et surti ni amb el camí mes fàcil. Has de buscar la màgia que envolta totes les coses i fer-la sortir, fent de la teva vida una aventura que tan sols tu pots interpretar.

Voleu que us expliqui un altre truquet?...