I am sailing

Navegant, així es podria dir que passàrem els caps de setmana d'aquell estiu, perquè per tot el nostre recorregut sonava amb insistència la cançó de Rod Steward Sailing (1975): I am sailing/ I am sailing/ I am flying... (Estic navegant/ estic navegant/ estic volant...) una cançó, quasi un himne per als joves d'aquell temps i avui un clàssic.

Aquell estiu el vàrem viure molt influenciats per la cultura anglesa: en el port, al costat de Can Juanito des Bahía, en el passatge que du al carrer d'Enmig, hi vàrem tastar les primeres hamburgueses, un producte típicament anglosaxó.

Una planxa vista torrant aquelles galetes rodones de carn de vedella, just al davant nostre, espectacle que ens feia ensalivar les papil·les gustatives mentre esperàvem el moment per adornar aquell entrepà tan singular amb els colors que li donava la mostassa i el quètxup al damunt d'un pa torradet amb un tall de tomata natural, ceba i lletuga i així aconseguir el punt adequat per fruir amb intensitat d'aquell menjar de dissabte a la nit.

El recorregut continuava pel barri de ses Figueretes seguint aquells ritmes i cançons que ens feien volar per terres llunyanes i navegant amb Rod Stewart, Steely Dan, Supertramp, Lou Reed, Leonard Cohen o els Rolling entràvem a un dels pubs anglesos més genuïns: el Picadilly, batiat amb aquest nom en honor a la cèlebre plaça londinenca Picadilly Circus.

I què hi feia la gent, a les pel·lícules que havíem vist, en els pubs: escoltar música, beure, amollar animalades i jugar als dards: Idò això hi fèiem.

Incorporarem la diana, els dards i la pissarra amb puntuacions als entreteniments dels caps de setmana, ja que era una bona ocasió per agafar de la cintura les al·lotes i els ensenyàvem la posició idònia del cos, el moviment del canell, el balanceig dels braços, mentre elles, punyeteres, feien com si plogués.

Una altra alternativa era passar pel Lord Nelson, també al mateix barri de ses Figueretes, on es mesclaven els efluvis etílics i una pàtina greixosa dels "perritos calientes" i les hamburgueses amb els càntics d'algun autèntic fill de la gran Bretanya, que aprofitava la seua estada a la nostra illa per rompre els estrictes horaris d'ingesta d'alcohol que tenen al seu país. Ens uníem als seus càntics o els reorientàvem cap als nostres himnes autòctons: Anàrem a Sant Miquel, An es Vedrà vaig anar, S'ametlla garapinyada o Flors de baladre.

Si la tarda es presentava coberta i amb ganes de xerrar o desbarrar, ens arribaven al Winston, un altre pub de la colònia anglesa del barri, aquest més recollit i tal volta més autèntic.

Aquí el cerimonial del te era imprescindible i el seguíem mentre ens miràvem als ulls discutint de qualsevol tema que anava sortint d'aquella tetera màgica que ens unia formant un cercle poderós de germanor al seu voltant.

Aquella melodia, que mentalment escoltava solcant les aigües pitiüses, em despertava sensacions que associava a un perfum que vaig descobrir entre el patxulí dels bars des Moll, el sàndal i l'encens dels mercadets hippies, l'aigua de lavanda o la d'Heno de Pravia (l'aroma de casa, de la nostra infància), l'Agua Brava dels joves llops de mar, el Brummel que encisava les al·lotes més fines i distingides, el Vetiver que ens endinsava, amb el seu delicat aroma, a la vaporosa atmosfera del Gran Gatsby o el Patricks, aquest molt més pijo i embafador.

Aquestes essències ens precedien en missions diplomàtiques amb l'objectiu de conquerir noves contrades per aconseguir fregar amb els llavis la frescor del Clair Matin o la candidesa de l'Eau Jeune, flaires amb les quals elles ens temptaven.

Idò com vos deia, entre totes aquelles olors, vaig descobrir una nova fragància: Old Spice, que em transportava a l'aventura d'explorar nous horitzons, embarcat al vaixell clàssic The Grand Turk dibuixat a l'ampolla sinuosa de vidre opac d'un blanc marfil, que empresonava un líquid lletós que en un temps portava les espècies i l'olor de fustes nobles de l'època colonial.

Un suau perfum que quan s'evaporava et deixava envoltat d'un núvol màgic aromàtic amb els acords d'una guitarra acústica que dibuixava suaus onades, un sintetitzador inflant el velam i una veu trencada de color de fusta que navegava "A través de la nit fosca, lluny / Estic morint, sempre intentant estar amb tu / ...navegant per aigües turmentoses / Per estar a prop de tu / Per ser lliure..."
I així, solcant les seues aigües, amb l'esperança de trobar-la, seguíem navegant, buscant-la per estar al seu costat, per ser lliures...