Crisis? Quina Crisis?

Una generació que va néixer amb la rebel·lió castrista i la Barbie, l'ocupació xinesa del Tibet i el primer coet espacial que arribà a la lluna.
Que ha assistit a revolucions culturals i contraculturals, a l'entrada espectacular, a les nostres cases, primer del televisor i ara de internet. A la caiguda de dictadors i murs que pareixien infranquejables. Que ha vist com es peluts que passejaven els seus penjarolls per Formentera ara dirigeixen poderoses multinacionals de l'era digital.
Que ha passat de l'autarquia a la globalització. De les espardenyes als dissenys d'Armani, Gucci i Dolce & Gabanna . De les tertúlies de cafè als fòrums virtuals i els xats. Dels camins rurals a ses autopistes.
De sa xarradeta a ses preses vitals com accessori incorporat de sèrie. De sa borrida de ratjada al Kentucky. De sa música amb sentiment a la musica sense sentit. Dels "guateques amb esfera giratòria "de lluentons" a les macrofestes dels "dijeis" internacionals. Dels clubs juvenils: Club Eivissa i Club Pitius a les xarxes socials: Twenti i Facebook.
Des palanquers matxo-men als metrosexuals i derivats... De la coca amb sobrassada i es pa amb "membrillo" o greix vermell als bollicaos i "zumitos".
Dels pares autoritaris als col·leguis... De l'educació en valors al valor dels mestres per aguantar la deixadesa dels pares en les seves funcions.
De ses baletes i es "Fort Apache" a la Play i la Nintendo. Del Capitán Trueno, Roberto Alcázar y Pedrín a Schin -Schan i els Simpson.
De la rudesa i fortalesa de la que havia de fer gala l'home a l'exaltació de la tendresa i la sensibilitat. Del masclisme dominant al pobre mascle com t'han deixat!! Del sexe amb boda al sexe a tota hora.
De ses feines estables als contractes-escombraria. De dormir sa migdiada al "tuper" a s'oficina.
De "La Casa de la Pradera" a "Mujeres desesperadas". De la pesseta a l'euro
Que n'hem aguantat d'embats: de terratrèmols, tsunamis, caps de fibló, sequeres, incendis, la colza, ses vaques boges, legionel·les, grips porcines, les crisis cícliques, pujades i baixades del petroli i matèries primes i ara, per rematar es clau, coses de la globalització, la crisi financera ....

Entre tants de canvis una de les poques coses inalterables, una de les certeses que avui tenc és l'amistat que ens uneix.
Per això, amic meu, per donar-te la benvinguda al Club dels 50 o dels invisibles per no dir-te dels fantasmes, i per afrontar la temuda crisi dels cinquanta he rebuscat entre els apunts de filosofia de na Llanos i he trobat l'antídot en les paraules d'Aristòtil que deia:
"Tan sols hi ha una força motriu: el desig". I un autor més pròxim, Umbral, sentenciava: "Els desitjos es tenen, no es demanen..."

Avui en aquest dia tant especial que compartim tenc un desig, un fort desig per a tu: com li deia a Escaiwalker Que la força t'acompanyi!!
I quan dic la força, tu ja m'entens, perquè si tu hi poses el desig i t'acompanya la força t'esperen tardes de glòria i triomfaràs a qualsevol plaça.


Per molts d'anys, amic Joan.