Senyes d'identitat

Un relat de: leonardo

Els reis mags, ben segur que assessorats per en Joan de Delta Discos i per en Miquelet de la llibreria Mediterrània, ens varen sorprendre de bon matí entre els jugarois de la nostra filla amb uns presents molt especials: notes musicals i lletres que ens varen fer endinsar a les nostres arrels: El cd Ressonadors. Un viatge musical que ens fa vibrar les nostres fibres més intimes i sensibles, un passeig per la placidesa de la nostra infància a la Marina, deixant-nos portar com a flors de baladre pels seus carrers convertits en torrenteres que abocaven al moll, de festa amb la colla pels bars des Moll o de ses Figueretes, de matances i de torrades a Can Vadell, d'excursió en bicicleta a ses Salines i sa Caleta, festejant les campanades de la nit de Cap d'Any a la plaça de la Catedral, fent-nos fotos el Dia dels Reis -ben mudats- a Ca na Salvadora o els caps de setmana d'estudiants a Barcelona pel Barri Gòtic i el casc antic... Per tot aquest recorregut sempre ens acompanyaren aquestes cançons: A voltes anant de tro entonàvem en to festiu i provocador "Anàrem a Sant Miquel" o "Sa garrapinyada", d'altres voltes lluny de casa, ens envaïa un to nostàlgic amb "Flors de baladre" o enamoradís amb "Bona nit Blanca Roseta" o "Sa serena cau menuda".

Aquestes cançons que rescataren per allà l'any 1974 Isidor Marí, Joan "Murenu" i Victorí Planells formant el grup UC, es varen convertir en els nostres himnes, uns himnes a la senzillesa d'un poble que era i és el nostre.

Record un solpost d'aquest mateix any al convent des Cubells, Isidor Marí ens va fer somiar amb les seues cançons improvisades davant una quarantena de boques badades per l'emoció.
Després vendria la presentació del seu primer treball Cançons d'Eivissa al saló d'actes d'Arts i Oficis, un concert molt emotiu, que encetaria una sèrie d'actuacions memorables, entre els que destacaria la de Formentera.

Tornar a fer sonar aquestes cançons, ressonar-les, crec que ha estat un gran encert. Amb uns arranjaments musicals fantàstics (jazz, rock, pop, reggae..), jo diria que preciosos, han actualitzat aquestes cançons, els han fet un lífting, els han donat frescor però conservant l'essència, que es manté intacta. Un treball de bon rotllo entre els veterans (Tito Zornoza, Joan Murenu, Isidor Marí, Gerard Quintana...) i els més joves ( Joan Barbé, David Serra, Miquel Botja, Trafford, Àngela Cervantes, Alfredo Marí, Xomeu Joan ,....), una complicitat que es pot fruir en cada nota, una estimació que es transmet, una sensibilitat que aflora, que hi sura... Molta de gent implicada en aquest projecte fet a casa, demostrant que a Eivissa hi ha qualitat i el producte, com avui s'anomena en termes de màrqueting, jo diria més bé, aquesta meravella donarà molt de què parlar. Al marge de les vendes que sé que van per bon camí, el seu èxit és haver donat, amb els nous ritmes, el bot generacional connectant amb els més joves. Aconseguint per exemple que la nostra filla de set anys entoni i taral·legi la majoria de les cançons.

Baix la Nancy patinadora, encara hi havia dues altres sorpreses: El llibre: Poemes d'amor Homenatge a Joan Tur Ramis, escrit amb la sang que brolla del cor ferit i enamorat de la seva estimada Catalina: "Urgent és dir-te això. L'altre que esperi/... /En dir-t'ho calmarà la primera onada,/ en vendran d'altres i prendran el relleu/ sense acabar mai de portar a la riba/ la urgència d'expressar el meu amor.". Preciós. És un llibre que ens acosta el perfil d'un home que ha estat un referent del nostre poble, un recorregut per la història més recent de les nostres illes de la mà dels seus amics Felip Cirer, Jaume Ribas i Andreu Manresa, que elogia la faceta més hostalera i culinària: "Plats que remeten a un paisatge, a la vida" mots que segur varen sorgir a la taula del Restaurant Formentera al davant d'una esplèndida borrida de rajada, una borrida -una cuina- que en Juanito havia perfeccionat per aixecar-la al nivell que li correspon.

I com a testimoni fidel d'aquests plats, el llibre Eivissa i Formentera la cuina pas a pas", dels germans Piña, un recull de velles receptes que quasi podríem qualificar de pocions màgiques, d'arrels fenícies, musulmanes, catalanes, eivissenques... Un llibre molt ben editat que ens revela d'una forma molt didàctica els secrets de la nostra cuina, amb magnifiques fotografies de Vicent Marí que fan mengera i destil·len les olors especiades del nostre poble.

Gràcies Reis Mags per fer-nos veure, amb aquests presents tan especials, en un món tan globalitzat com és el nostre, la necessitat de rescatar i preservar els nostres costums, les nostres cançons, la nostra cuina i en definitiva la nostra cultura com a merescut reconeixement a la feina feta pels nostres avantpassats que varen ser capaços de construir la nostra realitat. Sentir-nos fills d'un poble amb unes senyes d'identitat pròpies, hereus d'una gran riquesa cultural, plena de matisos, que hem de mostrar al món sense complexos: Es nostres costums pagesos que entranyen històries d'un temps molt llunyà i aquella vella flaüta que es so fa plorar ("Visc a Formentera", Aires Formenterencs).

Comentaris

  • Senyes que ressonen[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-06-2009 | Valoració: 10

    Feia temps que tenia pendent un comentari a partir d'aquest relat; aprofito avui mateix que he rebut el teu amable comentari per fer-te saber que, encuriosida i estimulada pel teu magnífic text, molt personal però amb una eficaç força comunicativa i transmissora, vaig visitar el web que recomanes... i al cap de poc vaig quedar una mica desconcertada...
    T'ho comento per si l'aparent contradicció ha estat una fruit d'una estranya errada: s'ha adonat el responsable de la pàgina que la resposta a Qui som? o a Qui canta? estan redactades en castellà?
    A banda d'això, tinc una pregunta a fer-te: no es pot sentir cap mostra del contingut musical del CD, encara que no sigui una cançó sencera? No he vist cap oferiment d'aquest tipus ni cap enllaç per fer-ho... és clar que jo no sóc cap geni informàtic i podria ser que ho tingués davant dels nassos i no m'assabentés!
    Suposo que sempre queda el recurs de buscar al Youtube...
    Per últim, et vull demanar, si pots fer-ho, que transmetis la meva sincera enhorabona als responsables del Projecte educatiu: m'ha semblat molt bo!

    Una abraçada de les que ressonen endins,
    Unaquimera

  • Si voleu escoltar[Ofensiu]
    leonardo | 19-02-2009

    aquest treball visiteu la web: Ressonadors .....

    leonardo