Aquelles petites coses

Ens aixecàvem mentre una ràdio no deixava de sonar, no record bé què deien però sí que omplia la casa amb un ritme trepidant.

Pels finestrons del balcó entrava l'olor del pa que descarregaven al forn de Can Vadell i dels pastissos de Can Puvil, senyals que ens avisaven que ja podíem baixar a buscar el pa i les ensaïmades que na Pilar ens escollia.
I quan em deixaren, a buscar la llet al carrer Castelar. Sempre m'havia fascinat veure com omplien al raig d'aquell blanc espès les lleteres d'alumini brillant i la precisió amb que ho feien.

Les olors i colors que precedien el nostre esmorzar i el fet d'anar a buscar els ingredients ens atracaven als nostres avantpassats.

Asseguts a la taula, no record que se'ns fes tard ni que tinguéssim pressa, amb la complicitat de la nostra mare esquivàvem alguna feina d´'última hora per sortir cap a Dalt Vila, on anàvem a escola el meu germà i jo.

El recorregut s'iniciava per l'artèria comercial de Sa Marina, el carrer de les farmàcies: Ca na Tura - les millors galetes d'inca que he menjat, Can Xinxo, a la porta de Can Vadell l'entranyable Pepe Vadell ens obsequiava amb el seu esplèndid somrís i alguna paraula amable, Can Mata, a la Farmàcia del Dr. Marí, passàvem a comprar a na Maria Antònia magnèsia amb pega dolça, on per cert, no record haver pagat mai, Forja amb les germanes de Cas Capeller enllestint per obrir. Veiem a na Pepita de Can Sans que ens advertia de tots els perills, la Farmàcia d'en Villangómez, fèiem un cop d'ull a la ferreteria de Can Paco lleig per fer-lo emprenyar una mica, na Maria d'Ardis, el port elegant d'en Clapés de sa merceria i n'Amador Viñets, que obria les portes del seu negoci a la plaça de Sa Font, un lloc entranyable amb una petita font al mig de l'espai que conformaven Can Viñets per un costat i la botiga Dan per l'altre amb la muralla- sòbria i imponent com a teló de fons.
A la cantonada el bar Rubio, on servien el millor cafè amb gel del barri. En aquest punt del trajecte s'afegien a nosaltres en Juanito i en Mariano. Seguíem el recorregut per Can Burgus, Can Mariano Cama, Can Periquet de ses Olles, veiem el nostre barber en Gelat, Can Mayans, saludàvem a n'Alfredo Serreta que com a bon comerciant per aquells temps ja es queixava de la temporada, en Juan Adolfo de sa ferreteria Torres Guasch que ens feia riure una estona amb el seu peculiar sentit de l'humor, sa Farmàcia Puget, Can Pomar, Can Solaies i Can Feliets que ens deixava davant el Mercat Vell per enfilar la pendent del Rastrillo, on record la figura d'en Toni Portmany. La seva imatge no et podia passar desapercebuda: assegut o senzillament recolzat a las parets de marès amb la boina calada i la seva mirada intel·ligent, brillant i a la volta molt propera, pintant a la tinta. Jo vull ser pintor !!! ... -pensava mentre el veia embrutar amb mestria negre sobre blanc.

Corrent un rere l'altre arribàvem desprès d'enfilar escales, sortejant tot tipus d'obstacles per el camí amb un olor a fum de llenya i carbó de braser que es mesclava amb els efluvis de les latrines. Però així i tot era un recorregut ple de vida que ens desxoroïa abans d'entrar a escola, la nostra primera excursió.
Coneixíem pam a pam aquell territori mil·lenari i els seus secrets, mos perdíem entres els seus passadissos, carrerons, patis, arcs, torretes, coves i muralles, deixant-nos anar mesclant-nos amb les mil histories viscudes o somiades entre aquelles parets que feien d'aquell inici del dia una aventura.

Els olors, paraules, personatges, i recorreguts pel paisatge d'aquell petit poble, ens feien viure intensament la nostra infantesa.
Allà on el concepte del temps era relatiu, el nostre tempo era envejat i captivava els nostres visitants. La gent no corria pels carrers sense sentit, hi havia temps per al gest amable, sa xerradeta, el contacte humà i la nostre petita ciutat pareixia construïda a la nostre escala, prenent una dimensió humana on els nens jugàvem i els majors somiaven.....