Esfera giratòria

L'altre dia estava escoltant l'emissora Radio 3, una de les poques que queden, com un oasi en el desert, fidels als seus orígens, no contaminades per la pressió comercial que ha fet de les ones un basar en què costa diferenciar els espots publicitaris dels continguts dels programes de les emissores que col·lapsen l'èter...
De sobte va sonar una cançó d'aquelles que tots tenim reservades en un prestatge especial de la nostra memòria i s'hi manté intacta, esperant el moment més adequat o més inoportú per entrar en escena... Poden passar anys sense escoltar-la però tu saps que és allà i tan sols amb els primers acords comença a sonar la melodia associada, a vegades és una melodia de desamor, d'altres et porten moments de felicitat, de goig... o l'esguard d'uns ulls, un lloc, unes vivències, emocions, sensacions, amb elles et retrobes o t'acomiades de vells amics... Quantes de coses poden despertar uns acords, com un àlbum fotogràfic que recull, estàtics, els moments, els rostres, el pas del temps. La música conserva i és capaç de transmetre més matisos, representacions vives, totes les sensacions i les emocions associades a les imatges, com si es conservassin banyades dins de les notes musicals, com en formol, restant inalterables, eternes...
She says, hey babe, take a walk on the wild side
Said, hey babe, take a walk on the wild side
and the coloured girls go doo doo-doo doo-doo doo doo-doo doo doo-doo doo-doo doo doo-doo dooooooooooooo...

Lou Reed en estat de gràcia va compondre aquesta perla cap allà els anys 70 i avui encara segueix captivant-me com el primer dia que va sonar en una de les festes d'aquell temps.

Per aquells anys, la colla ens reuníem a diferents cases i organitzàvem festes que complementaven una vida social molta activa i, juntament amb les festes proviatge d'estudis al Mar Blau, es convertiren en els esdeveniments dels caps de setmana.

Havíem d'aguditzar el nostre enginy i amb els coneixements i la manya del meu germà construírem una esfera giratòria amb motor incorporat que reflectia la llum dels focus trencant-la en milers d'espurneigs que escopien els trossets de mirall de què estava recoberta. A qualsevol festa que es preàs de llavors ençà, allà estava plantada la nostra esfera giratòria. També vàrem aconseguir uns fluorescents de llum blava que donava un toc Night Club i focus de colors que anàvem mesclant seguint els ritmes que sonaven: un altre enginy copiat de les discos de moda.

Amb aquests muntatges tecnicolumínics, acompanyats de les corresponents coreografies, les nostres festes eren conegudes, no precisament pel que ens hagués agradat a nosaltres, sinó pel seu colorit. Un plat giradiscos amb amplificador i la música, l'ingredient indispensable junt amb les cerveses i els combinats de llima, taronja, llimó i coca cola.
Tot era a punt per començar, reuníem entre tots els elapés i els senzills, avui peces de museu, i els posàvem a l'abast del mestre de cerimònies, que no era altre que el discjòquei.
Fèiem torns en aquesta funció que et permetia començar fent sonar música canyera per escalfar l'ambient i, a poc a poc, com en un joc d'estratègia havíem d'escollir el millor moment per fer l'esperat canvi de ritme i d'il·luminació buscant la intimitat que aconseguíem amb els llums indirectes que anunciaven ses lentes, era l'ocasió esperada per atracar-te a les al·lotes per treure-les a ballar (que antic que sona això avui en dia) i recollir en injusta contrapartida una bona senalla de carabasses en l'intent, fins a trobar aquells ulls que buscaves per recollir-te al seu esguard i per uns minuts acariciar la seva cintura i perdre't entre els seus rínxols mentre sonava aquella cançó:
She says, hey babe, take a walk on the wild side
Said, hey babe, take a walk on the wild side
and the coloured girls go doo doo-doo doo-doo doo doo-doo doo doo-doo doo-doo doo doo-doo dooooooooooooo...

No volíem que allò acabàs mai. L'esfera erigida en el nostre astre rei seguia girant i com si fos un aspersor, tenyia de colors els nostres anhels i desitjos mentre el so sensual d'un saxo (anava prou bé fins i tot el comercialot Grover Washington Jr.) ens xiuxiuejava a l'orella.