Figuera solitària

La figuera és un arbre que es fa estimar... Per això som tants els que les adorem.
El seu tronc, les seves branques retorçades, inclús les arrels que no van profundes i de vegades ens fan entrebancar...
La seva escorça arrugada, crivellada i aspre que de vegades em recorda la pell d’un elefant o d’un rinoceront...
La forma preciosa de les seves fulles, tan ben retallades, tan boniques si les mirem per sota amb el sol besllumant-se... Fulles tendres de verd viu a la primavera, fulles fosques plenes de llet a l’estiu, fulles que cauen a grapats durant les ventades de la tardor i fulles seques i cargolades al terra, que en trepitjar-les cruixen i ens parlen del temps passat a l'hivern...
I la seva olor... Res com les olors per apoderar-se de nosaltres, per fer-nos viatjar al passat, per portar-nos records o per fer-nos viure intensament el moment present...
I queden les figues... Plenes d’estiu, de dolçor... I tota la vida al voltant d’elles: Abelles, vespes, papallones, pardals, garses, faisans...
Jo estimo una figuera de cent anys, la de casa meva, una que va ser la meva millor amiga durant la infància. Hi pujava amb cametes primes de genolls espellofats i asseguda allà dalt veia l’univers als meus peus. I conversàvem...
Sota aquella figuera he jugat, he llegit llibres i llibres repenjada al seu tronc durant càlides tardes d’estiu mentre les cigales cantaven, i he fet l’amor mentre la llum de la lluna es filtrava entre les seves fulles i hi he plorat també...
Vaig estar a Eivissa una vegada i vaig fer aturar el cotxe expressament per abraçar les figueres que hi teniu; meravelloses, antigues, sàvies, proveïdores de vida.
Em sembla magnífic el teu relat, traspua amor per aquests arbres i si hi ha algú que encara no els estima de ben segur que després de llegir-te s’aproparà a alguna i es deixarà posseir per sempre...

Leonardo, m'ha agrat llegir-te aquest relat ple de senzillesa i molta dedicació a aquella figuera solitària, on l'has dedicat tot un gran record. Molt bé relatat i amb profunditat tota l'acció de quan anàveu a collir figues i delitar-se'n d'elles. Està molt complet el relat.
Gràcies per la teua visita al meu portal i per les teues paraules per al meu poema "Records d'infantesa", doncs així em va eixir i per a mi és un gran record. I si vols i quan pugues, t'invite a que em lleigeixes algun poema més. Gràcies.
Una salutació.
Perla de vellut

Un homenatge merescut el de la Figuera. No descriuré res que no hagis dibuixat magistralment en el teu relat, tan sols vull agrair-te que comparteixo el meu enamorament per aquest arbre màgic d'ombra i olor i sabor incomparable dels seus fruits. Una forta abraçada i felicitats per la teva prosa.

Aleix

Gràcies, Leonardo, em comentes que el meu relat "Aquella seducció" t'ha dut a la memòria altres tardes de cinema que tu has viscut, i me n'alegro molt perquè aquesta era la meva intenció, explicar els meus records i fer reviure els dels lectors.

Vull dir-te, també, que aquest relat teu m'ha encantat, dóna humanitat a un arbre generós que admiro molt, "la figuera", amb descripcions tan poètiques que emocionen. El vocabulari que hi has utilitzat és ric i l'ortografia, perfecta. Et felicito molt sincerament.

Pilar

Hola leonardo!
M'ha encantat el teu relat " Figuera solitària", per com arribes a tractar aquest arbre tan nostrat. A la finca teníem, quan jo era jovenet, unes feixes sembrades de figueres i al mas de mon avi també n'hi havien. Per la qual cosa de ben menut ja m'enfilava a elles i per això que quan ho faig tinc la destresa d'un mico. També tinc la sort que allí on vaig a treballar sempre hi trobo una figuera amb la que delectar-me. Explicava mon pare el cas d'un vell xaruc, anomenat Piera, que tenia unes de plantades a l'hort i que la nit abans de portar-les a vendre, pintava de pixum la flor de la figa per a que d'aquesta manera maduressin de cop. El teu relat és com una aquarel·la on plasmes les excel·lències del paisatge d'Eivissa, illa que per dissort meva no he visitat mai. I ja que parlen de figues, et convido a llegir el meu relat COLL DE DAMA, que és el que fa 6 començant pel darrer publicat. Salut i bona collita de figues per a enguany. Nil.