Figuera solitària

Un relat de: leonardo
A l’aparador del nostre fotògraf de sa Capelleta, en Rafa avui ens sorprèn amb una imatge d’una plasticitat i una força captivadora. Un retall del nostre camp eivissenc, un trosset de terç llaurat amb un fons de cel canviant, ennuvolat i estrellat. Podria ser d’un solpost d’hivern, un cel esquitat de petites llumetes que brillen intermitentment i donen la cadència a aquesta bella composició. Com a protagonista principal: la figuera, una figuera centenària, nua i escabellada, retorçada de fred, testimoni d’un altre temps en el qual, ella era vertaderament una de les protagonistes principals, no tan sols del nostre paisatge sinó també de la nostra economia de subsistència. Els blancs i negres de la fotografia no et distreuen i concentren tota la atenció a la seua presència, imponent presència.
Una figuera humanitzada, domesticada, a la qual s’ha tallat el cimerol perquè s’estengui en horitzontal i així fer-la més assequible, més accessible als seus saborosos fruits. Amb els estalons que la basteixen, mostrant el respecte que els nostres majors sempre li han tengut, guardant un equilibri secular.
La figuera va ser un dels primers arbres cultivats per l’home, amb una tradició mil•lenària, i que a Eivissa va arribar probablement de la mà dels fenicis; era molt apreciada pels romans que la consideraven un arbre sagrat i signe de prosperitat, fertilitat i fortuna. Ens va proveir d’un dels nostres principals aliments en temps de carestia. Una figuera que avui ha perdut la seva primigènia funció i ha quedat relegada a una funció paisatgística junt al garrover, l’ametller, l’olivera, les parres i els albercoquers, que malgrat l’oblit es resisteixen a desaparèixer dels nostres camps.
En primer pla unes branques podades a terra li donen profunditat a la composició. Des de l’altre costat de l’aparador puc imaginar, puc sentir, puc ensumar la seua aroma. Aquella fragància que ens porta als estius de la nostra infància, ajudant a collir figues i menjant-ne, enfilats a les seues branques, o ajaguts baix la seua ombra compartint el festí amb les sargantanes, que es deixaven caure estaló avall fins robar-nos un mosset de figa i de companatge.
Poques imatges em traslladen a un moment tant plaent i relaxat, baix l’ombra de la figuera gaudint del sons del silenci, deixant-nos embriagar per una brisa humida i suau, amb notes de figuera, romaní, frígola, savina i pi.
En veure aquesta bella fotografia he recordat la figuera solitària que aguantava tossudament a la platja d’en Bossa, en una de les finques que encara es mantenien verges, a la cantonada, just al costat de la vorera, esperant el seu previsible trist final, si s’havia de jutjar pel gran cartell que anunciava la nova promoció de pisos de luxe. Quan t’hi anaves atracant, camí cap a la platja, la brisa de llevant et portava tota la seua aroma i la seua dolçor. Una explosió estiuenca, era el perfum que millor condensava l’essència de l’estiu eivissenc, d’una olor fresca, neta i penetrant.
Així com una orenella no fa estiu, una figa (si és possible “secallona, clivellada i bequetjada pes pardals) en collir-la i paladejar-la: els seus tacte, cromatisme, textura, l’explosió de sabor i la penetrant aroma ens submergeixen en les aigües cristal•lines del nostre estiu més íntim i particular.
Avui, en veure aquesta bella fotografia, m’he adonat que sempre podré tornar a la meua figuera solitària.

Comentaris

  • Figuera estimada[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-06-2019

    La figuera és un arbre que es fa estimar... Per això som tants els que les adorem.
    El seu tronc, les seves branques retorçades, inclús les arrels que no van profundes i de vegades ens fan entrebancar...
    La seva escorça arrugada, crivellada i aspre que de vegades em recorda la pell d’un elefant o d’un rinoceront...
    La forma preciosa de les seves fulles, tan ben retallades, tan boniques si les mirem per sota amb el sol besllumant-se... Fulles tendres de verd viu a la primavera, fulles fosques plenes de llet a l’estiu, fulles que cauen a grapats durant les ventades de la tardor i fulles seques i cargolades al terra, que en trepitjar-les cruixen i ens parlen del temps passat a l'hivern...
    I la seva olor... Res com les olors per apoderar-se de nosaltres, per fer-nos viatjar al passat, per portar-nos records o per fer-nos viure intensament el moment present...
    I queden les figues... Plenes d’estiu, de dolçor... I tota la vida al voltant d’elles: Abelles, vespes, papallones, pardals, garses, faisans...
    Jo estimo una figuera de cent anys, la de casa meva, una que va ser la meva millor amiga durant la infància. Hi pujava amb cametes primes de genolls espellofats i asseguda allà dalt veia l’univers als meus peus. I conversàvem...
    Sota aquella figuera he jugat, he llegit llibres i llibres repenjada al seu tronc durant càlides tardes d’estiu mentre les cigales cantaven, i he fet l’amor mentre la llum de la lluna es filtrava entre les seves fulles i hi he plorat també...
    Vaig estar a Eivissa una vegada i vaig fer aturar el cotxe expressament per abraçar les figueres que hi teniu; meravelloses, antigues, sàvies, proveïdores de vida.
    Em sembla magnífic el teu relat, traspua amor per aquests arbres i si hi ha algú que encara no els estima de ben segur que després de llegir-te s’aproparà a alguna i es deixarà posseir per sempre...

  • Record de figuera...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-06-2019 | Valoració: 10

    Leonardo, m'ha agrat llegir-te aquest relat ple de senzillesa i molta dedicació a aquella figuera solitària, on l'has dedicat tot un gran record. Molt bé relatat i amb profunditat tota l'acció de quan anàveu a collir figues i delitar-se'n d'elles. Està molt complet el relat.
    Gràcies per la teua visita al meu portal i per les teues paraules per al meu poema "Records d'infantesa", doncs així em va eixir i per a mi és un gran record. I si vols i quan pugues, t'invite a que em lleigeixes algun poema més. Gràcies.
    Una salutació.
    Perla de vellut

  • Homenatge merescut[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-06-2019 | Valoració: 10

    Un homenatge merescut el de la Figuera. No descriuré res que no hagis dibuixat magistralment en el teu relat, tan sols vull agrair-te que comparteixo el meu enamorament per aquest arbre màgic d'ombra i olor i sabor incomparable dels seus fruits. Una forta abraçada i felicitats per la teva prosa.

    Aleix

  • Els nostres records....[Ofensiu]
    brins | 02-06-2019 | Valoració: 10

    Gràcies, Leonardo, em comentes que el meu relat "Aquella seducció" t'ha dut a la memòria altres tardes de cinema que tu has viscut, i me n'alegro molt perquè aquesta era la meva intenció, explicar els meus records i fer reviure els dels lectors.

    Vull dir-te, també, que aquest relat teu m'ha encantat, dóna humanitat a un arbre generós que admiro molt, "la figuera", amb descripcions tan poètiques que emocionen. El vocabulari que hi has utilitzat és ric i l'ortografia, perfecta. Et felicito molt sincerament.

    Pilar

  • Arbre nostrat[Ofensiu]
    Nil | 02-06-2019 | Valoració: 10

    Hola leonardo!
    M'ha encantat el teu relat " Figuera solitària", per com arribes a tractar aquest arbre tan nostrat. A la finca teníem, quan jo era jovenet, unes feixes sembrades de figueres i al mas de mon avi també n'hi havien. Per la qual cosa de ben menut ja m'enfilava a elles i per això que quan ho faig tinc la destresa d'un mico. També tinc la sort que allí on vaig a treballar sempre hi trobo una figuera amb la que delectar-me. Explicava mon pare el cas d'un vell xaruc, anomenat Piera, que tenia unes de plantades a l'hort i que la nit abans de portar-les a vendre, pintava de pixum la flor de la figa per a que d'aquesta manera maduressin de cop. El teu relat és com una aquarel·la on plasmes les excel·lències del paisatge d'Eivissa, illa que per dissort meva no he visitat mai. I ja que parlen de figues, et convido a llegir el meu relat COLL DE DAMA, que és el que fa 6 començant pel darrer publicat. Salut i bona collita de figues per a enguany. Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: